diumenge, 29 de novembre del 2015

Xerrada i ruta a Berga


Ateneu Columna Terra Llibertat 25/11/15
Per què des del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs es volen canviar alguns noms de carrers de Berga? 

Ho explicarem divendres 4 de desembre a les 19.30 h a la biblioteca de Berga i dissabte 12 de desembre fent una ruta per la Berga obrera. 

No hi podeu faltar! 

Ens sobren els motius: justícia, dignitat i memòria.

El districte de Nou Barris engega la retirada d’elements franquistes


BTV.cat 29.11.2015  Rocío Romero / Marta Ballesta
L'Ajuntament retirarà durant el 2016 i 2017 tots els símbols franquistes presents a Nou Barris. El govern municipal ha presentat un pla per catalogar aquesta simbologia i eliminar-la de l'espai públic, sobretot les plaques d'habitatges de protecció oficial del règim. També es revisarà el nomenclàtor de carrers del districte. Les entitats de la Taula per la República esperen que la plaça de Llucmajor canviï de nom de cara el 14 d'abril.

dimarts, 24 de novembre del 2015

El mític ’Saturday Night Live’ es va passar un any rient de la mort de Franco en 1975


 
 
VilaWeb 24/11/15
Arran del quarantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, que es va commemorar divendres passat, molts usuaris han compartit un vídeo del programa nord-americà Saturday Night Live, que es va passar tot el 1975 rient de la mort del general feixista. Chevy Chase, un dels guionistes emblemàtics del programa, aquell any presentava una secció que simulava ser un telenotícies. Després de la mort de Franco, Chase va repetir programa rere programa el comunicat de la seva mort en to burleta i humorístic, arribant a derivar en bromes surrealistes. ‘La nostra notícia d’aquesta nit: el generalíssim Francisco Franco està críticament mort des de fa onze setmanes’, diu en una de les múltiples bromes.

Barcelona es querellarà contra els crims del franquisme i els bombardejos a la ciutat


eldigital.barcelona.cat - Míriam Pina García  17/11715
En primer lloc, es tracta d’una querella presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. La querella, en què es considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Església catòlica durant 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre les quals hi ha Joan Carles I d’Espanya, anterior cap d’estat. La denúncia també s’estén a Felip VI i Mariano Rajoy, representats actuals d’un estat que legitima els fets succeïts en el passat.

L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a perjudicat en la causa acceptada a tràmit per una jutgessa argentina. A més, el consistori posa a disposició del conjunt dels ciutadans la possibilitat d’afegir-se a la querella a través d’uns formularis disponibles a les oficines d’atenció ciutadana (OAC) dels diferents districtes de la ciutat. Posteriorment caldrà dirigir-se al consolat argentí a Barcelona per formalitzar la querella que s’investiga a l’Argentina des de 2010. Una vegada entregat allà, es traslladarà a la justícia argentina.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que la voluntat de fer aquest pas és fugir de la privatització de les víctimes, representar-les com a comunitat i estalviar-los, d’aquesta manera, el dolor que representa haver de reviure una època tan difícil.

D’altra banda, el consistori respondrà a un requeriment de l’Audiència Provincial de Barcelona en què es considera Barcelona com a ciutat perjudicada pels bombardejos que va patir entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en què van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats 1.808 edificis i es van llançar 1 milió de quilograms de bombes. Tot plegat, gràcies a la denúncia que va interposar l’Associació Altraitalia a l’Audiència Provincial de Barcelona i a la qual l’Ajuntament donarà suport.

Declaracions institucionals contra els fets feixistes
En la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció es llegirà una proposició de defensa de la querella argentina contra els crims del franquisme i també es presentarà una moció conjunta, que té el suport de la majoria dels grups municipals, en què es manifesta la voluntat d’instar l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos.

El documental 'Valadredo' al Memorial

 
El 25.11.2015 al Memorial Democràtic a les a les 19:00h.
Peu de la Creu, 4
Barcelona

Valadredo” és un documental dirigit per l’historiador i documentalista Oriol Riart que descriu una de les batalles més cruents i alhora més desconegudes que va tenir lloc al Pirineu català durant la Guerra Civil: la batalla de la muntanya de Valadredo.

El documental es divideix en tres parts: l'arribada del front al Pallars Sobirà i la batalla del Valadredo, l'activitat de les unitats guerrilleres republicanes a la rereguarda franquista i la immediata postguerra, en la que els habitants de les zones més properes al front van trobar en la venda de metralla i material bèl·lic un mitjà econòmic per sobreviure.

Oriol Riart, com a fil conductor de l'obra, utilitza el dietari personal del doctor Pere Tarrés, sanitari del primer batalló de la 133 Brigada Mixta republicana. Va ser una de les unitats que va participar activament en els combats del Valadredo, i també d’altres documents com ara els informes d'operacions de l'exèrcit nacional.

Per a l’elaboració del documental es va comptar amb la participació del Grup de Recreació Històrica Exèrcit de l’Ebre, que recrea escenes històriques i ajuda l'espectador a comprendre millor els fets narrats.

Hi participaran Oriol Riart, director del documental, José María Simón Castellví, comissionat del Col·legi de Metges de Barcelona per a l’Any Doctor Tarrés el 2005 i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 

Les golfes del franquisme

La 'Victòria', al magatzem del Museu d'Història de Barcelona, a la Zona Franca. Robert Ramos

La majoria dels vestigis de l'antic règim descansen avui en trasters municipals sense un destí definit. Els experts en patrimoni reclamen conservar-los per usar-los en el futur en exposicions que expliquin el passat. Als carrers, no obstant, hi segueix havent ornaments que infringeixen la llei.

El Periódico Juan Fernández 15 de novembre del 2015
L'estàtua La Victòria, que va habitar durant 71 anys a la cruïlla de l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, concentra en quatre metres de bronze el destí de la simbologia franquista que va poblar, i segueix poblant, la via pública. Ideada inicialment per honrar el president de la Primera República, Pi i Margall, el seu autor, l'escultor Frederic Marès, la va reconvertir en un homenatge a les tropes nacionals que van ocupar Barcelona, i per això va cobrir el pit que la figura femenina portava a l'aire en el projecte inicial.

Inaugurada en aquesta ubicació el 26 de gener de 1940, l'escultura va ser retirada del Cinc d'Oros el 30 de gener del 2011 i des d'aleshores descansa en un dels magatzems que té el Museu d'Història de Barcelona (Muhba) a la Zona Franca. Ara, coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Franco, el monument formarà part d'una intervenció artística dins de les jornades Franco 40/40, el franquisme en quarantena que organitza l'Observatori Europeu de Memòries. «L'obra ajudarà a explicar què van significar aquelles quatre dècades de dictadura», apunta Jordi Guixé, director de l'Observatori.
La Victòria tancarà així un cercle virtuós i no només servirà per recordar els anys viscuts sota el jou del franquisme, sinó també la lluita per la llibertat que el monument representa. No en va, en les seves set dècades de vida va ser objecte de nombrosos atemptats que van acabar persuadint les autoritats de la conveniència d'omplir el seu interior de formigó per evitar una possible voladura.

diumenge, 22 de novembre del 2015

Suspesa la missa per Franco per primer cop a Figueres

  • Estava prevista aquest divendres per homenatjar el dictador però el Bisbat va anunciar ahir que s'anul·lava, després de les crítiques rebudes
  • S'havia fet sempre des de la mort del dictador 
     
El Punt Avui - Mar Vicente - Figueres - 18 novembre 2015
La missa per Franco que cada any es feia a Figueres ha quedat suspesa per primer cop, arran de la polèmica sorgida a les xarxes socials i de les crítiques d'ERC i la CUP a la ciutat. Aquesta missa s'ha fet de manera ininterrompuda des de la mort del dictador, però aquest any ha tingut més transcendència ja que la Fundación Francisco Franco havia inclòs Figueres en una llista de 15 ciutats espanyoles on es faran actes. 

Acte complet - Justícia pels crims del franquisme


dimecres, 4 de novembre del 2015

El fiscal especial per a delictes d’odi estudiarà les amenaces feixistes al fotoperiodista Jordi Borràs

 
Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, va animar a agredir Borràs durant una manifestació ultradretana el 12-O
  
VilaWeb 1.11.2015 
La fiscalia especial per a delictes d’odi i discriminació estudiarà les amenaces que va proferir el dirigent de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista Jordi Borràs, segons que ha publicat el El9Nou.cat. Chaparro va animar a agredir Borràs durant el discurs que va fer a la manifestació ultradretana del 12 d’octubre a Barcelona.

Segons aquesta informació, el fiscal Miguel Ángel Aguilar va dir que estudiaria aquestes amenaces quan li ho va demanar un assistent al primer Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana, que es va fer fa uns quants dies.

Aguilar va comentar que esperava rebre la informació i les transcripcions dels discursos que ara enllesteixen els mossos d’esquadra i que quan les tingués valoraria si hi havia indicis de delicte i actuaria si esqueia.

Jordi Borràs ha dit a VilaWeb que se sentia confós d’assabentar-se per la premsa d’aquesta possible iniciativa del fiscal Aguilar, però ha afegit que se n’alegrava.

dimarts, 3 de novembre del 2015

PSC, PP i C's de Tarragona no donen suport a la petició per anul·lar el judici a Companys

El president de la Generalitat Lluís Companys, a la presó Modelo de Madrid l'abril de l'any 1935 / EFE

La moció s'aprova gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV

24 d' Octubre 2015 
El PSC, el PP i C's de Tarragona no han volgut donar suport a la moció aprovada a l'Ajuntament per demanar al govern espanyol que anul·li la sentència del judici sumaríssim a l'expresident Lluís Companys. Segons publica 'El Diari de Tarragona', el text va tirar endavant gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV, mentre que PSC i C's s'hi van abstenir, i el PP hi va votar en contra.

En la moció aprovada dijous, el Consistori sol·licita a l'executiu de Mariano Rajoy que "realitzi totes les actuacions oportunes perquè l'honor del president Companys sigui reparat". La moció demana un canvi de la Llei de la Memòria Històrica perquè consideri com a "inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels tribunals declarats ilegítims en la legislació". El document insta al Govern espanyol a "habilitar el procés administratiu necessari perquè el Consell de Ministres tramiti el corresponent certificat de nul·litat".

Mor Federico Arcos, exiliat al Canadà

El jove Arcos, a la dreta, amb Foto: Els seus companys de Abel Paz i Liberto Sarrau. Arxiu
El Punt Avui -  Antoni Estradé i Ariadna Fitó  28 juny 2015 

Deixa un tresor
  • Arcos acaba de morir al Canadà, on va arribar el 1952 després de diferents exilis i calamitats 
Dimecres, 27 de maig al vespre. Un de nosaltres es troba al pis del passeig de Sant Joan on malviu, de fa molts anys, l'Ateneu Enciclopèdic Popular per la desídia de les diferents administracions. L'Ateneu disposa d'un fons hemerogràfic i bibliogràfic d'extraordinària importància per a qualsevol persona que vulgui fer recerca sobre el moviment llibertari a Catalunya, com és el nostre cas. Abans de començar a repassar exemplars de velles revistes de l'exili, comentem amb Manel Aisa, un dels més assidus col·laboradors d'aquell centre, el recent traspàs del poeta Jesús Lizano. Es lamenta en Manel que pràcticament no queda ningú de la generació que havien viscut els anys de guerra i revolució. Li suggerim alguns noms que proven que encara n'hi ha, i el primer que ens ve al cap és el de Federico Arcos. Minuts després, ensopeguem amb un llarg treball seu publicat a la revista CNT de Tolosa a començament de la dècada dels 60 sobre Lev Tolstoi, a qui Federico admirava. I mentre el llegim, arriba un SMS a Manel Aisa informant que Federico Arcos acaba de morir al Canadà, on residia des del 1952.
L'ocupació nazi l'obliga a tornar, i és empresonat
Va participar al maquis de Sabater, Vila i Massana
El seu llegat ha anat a la Biblioteca de Catalunya 
 
Qui va ser Federico Arcos? Nascut el 18 de juliol del 1920 a la barriada barcelonina del Clot, fou el cinquè fill, i el més petit, d'una família pagesa originària de Conca. Ell mateix, com acostumava a passar amb altres nois de la seva condició social, va haver de posar-se a treballar de molt jove. Primer d'aprenent d'ebenista, però immediatament després ja com a mecànic, professió en la qual romandria tota la vida, assolint-hi un nivell de perícia que més endavant el portarà a obtenir una feina altament qualificada a la Ford Motor Company, a cavall de la frontera entre els EUA i el Canadà. Quan comença a fer les primeres provatures com a mecànic encara no té 14 anys. Just llavors, el 1934, s'afilia a la CNT. També participa, ja des d'aquell moment, en les múltiples activitats que es duen a terme al seu barri, un fogar de cultura obrera. Com és ara, a l'efervescent Ateneu Racionalista Eclèctic del Clot o als cursos nocturns de l'Escola Natura que el Sindicat Fabril i Tèxtil tenia al mateix barri des del 1918. Més coneguda pel renom popular de La Farigola, aquest centre d'ensenyament tenia com a màxim impulsor el mestre, originari de Sallent, Joan Puig i Elias, qui, un parell d'anys més tard, un cop esclatada la guerra, ocuparia el càrrec de president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), una de les grans realitzacions pedagògiques d'aquells temps tan convulsos.

La banda sonora de l'antifranquisme

Al Alba de Luis Eduardo Aute

Una selecció de temes que van marcar tota una generació de lluita i resistència contra el règim del general Franco

Sapiens 27 d'octubre de 2015
L’oposició contra el règim franquista va tenir moltes cares. Una d’elles es va bastir des d’escenaris improvisats on una veu i una guitarra, que prèviament havien hagut de burlar la censura, clamaven contra el totalitarisme i en favor de la llibertat.