diumenge, 25 d’octubre del 2015

Procediments judicials militars del Tribunal Territorial Tercer de Barcelona

Arxiu Nacional de Catalunya 14/10/15
L’Arxiu Nacional dóna a conèixer la guia dels més de 80.000 processos sumaríssims instruïts a Catalunya durant tot el Franquisme, coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i la celebració del Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. La Guia, que inclou el catàleg detallat de les persones processades i la relació de les persones executades, constitueix un important recurs per conèixer l’abast de la repressió a Catalunya i és, per tant, d’un gran interès històric i social. Podeu accedir a la Guia en format PDF

Carrer Txiki a Cerdanyola

MaiMés Cultura Antifeixista 25/10/15
El 27s a Collserola li vam demanar públicament. Ara, volem fer públic l'agraïment a l'alcalde de Cerdanyola, en Carles Escolà, per la seva disposició a fer-ho possible. Entre totes, tot.

Cinquena edició: Els maquis a Collserola


Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola. De 4 a 5 hores de durada.

Seguint les petjades d’en Facerías, el conegut maquis barceloní, el recorregut ens proposa conèixer la zona de Collserola on acabada la guerra civil, s’amagaven aquests grups: la vall de Sant Medir i la de Sant Vicenç del Bosc.

Cinquena Edició
 
MJBarreiroLG 25/10/15
Com cada any s'ha realitzat la marxa maqui per Collserola organitzada pels Voluntaris del Parc, aquest any  han canviat de data.

La primera va ser organitzada al maig de 2011, les següents al febrer coincidint pel general amb l'ona de fred que sol passar per la zona cada hivern, i aquesta cinquena edició en el tardor, amb un dia clar, buidat i bona temperatura.

Torno a repetir invitació encara que en aquesta ocasió em va ser impossible acompanyar-los fins a San Cugat realitzant el recorregut.

El meu torn d'intervenció enguany va ser el primer en el lloc de trobada al peu de la serra, i el meu tema triat, com sòl fer cada any amb un temi lliure dintre del tema general, eligí per a l'ocasió: "L'exili. Els refugiats ahir i avui".

Ray Puig l'organitzador va parlar sobre Josep Lluís Facerias maqui libertario i la intervenció que va aportar l'historiador Antoni Estradé "L'anarquismo a Catalunya".
 

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Pedro Urraca. El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans


El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans, primer a París i després a Brussel·les, i es va jubilar el 1982 cobrant del govern de la UCD, i la pensió fins a la mort, amb el PSOE

elMón.cat -Gemma Aguilera 15 d' Octubre 2015
Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. Ya no es sino un pingajo de la vida que quiere aparecer, ante sus acusadores, como un hombre recto y sin mancha. Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera. Esta libertad pasajera del viaje le parece como un regalo que la vida le hace antes de abandonarle y quiere gustar del mismo con todas sus fuerzas. Pero los acontecimientos del momento actual son demasiado fuertes para que el mundo se digne dirigir su mirada sobre este hombre que, de antemano, está dispuesto al sacrificio anónimo y que voluntariamente se siente dispuesto a olvidar su pasado. L'autor de la reflexió, signada a Biarritz el 28 d'agost de 1940, és Pedro Urraca Rendueles, el policia franquista i col·laborador de la Gestapo que va detenir el president Lluís Companys quinze dies abans a la localitat bretona d'Ar Baol.

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015
El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Badalona impulsa la creació d'un òrgan per recuperar la seva memòria històrica


Diari de Badalona - Redacció - 15/10/2015
L’Ajuntament ha presentat aquest dimecres la Comissió de la Memòria Històrica de Badalona, un organisme amb representació institucional, de la societat civil, del món acadèmic i d’experts en l’àmbit local amb l’objectiu d’analitzar i recuperar de forma diversa i general la memòria històrica de la ciutat per difondre-la amb rigor.

SÀPIENS s’afegeix a una campanya que reclama justícia pels crims del franquisme

Cartell de l'acte
S’ha organitzat un programa d’activitats que tindrà el punt final en un gran acte el 20 de novembre 

Sapiens.cat - Marta Pérez -Dimarts, 13 d'octubre de 2015
Davant la negativa de l'Estat espanyol de jutjar els responsables del règim franquista per crims contra la humanitat, la nostra revista, juntament amb altres entitats, ha programat un conjunt d'activitats (podeu donar-hi un cop d'ull a www.justiciafranquisme.cat) que tindran el seu moment àlgid en un gran acte el 20 de novembre al vespre al centre de Barcelona, concretament en el quarantè aniversari de la mort del dictador.

40 Aniversari de l'afusellament de Jon Paredes



Homenatge a les Brigades Internacionals a Barcelona


24 d'octubre a les 11:00h.

David i Goliat és un monument fet per l'escultor Roy Schifrin que es troba al districte d'Horta-Guinardó, Rambla del Carmel a la boca nord del Túnel de la Rovira a Barcelona.

Al peu del monument, s'hi poden llegir uns fragments del discurs de comiat que Dolores Ibárruri els va dedicar.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Homenatge al president Lluís Companys a les escoles i instituts de Catalunya


Justiciafranquisme.cat

15 d'octubre
Òmnium anima les escoles i instituts de Catalunya que el dijous 15 d’octubre recordin la figura del President Lluís Companys en horari lectiu i reflexionin al voltant de les circumstàncies del seu afusellament per part del règim franquista. Per fer-ho, proposa la lectura del poema de Ventura Gassol ‘Al President Companys’ i ofereix un recull de recursos pedagògics adequats a les diferents etapes escolars: pel•lícules, llibres, documentals, auques, còmics i telefilms, entre altres. 

(Vegeu els recursos aquí)

Homenatges a Lluís Companys


Justiciafranquisme.cat

Cornellà de Llobregat recorda Lluís Companys

Dimecres 14 d’octubre, a les 8 del vespre
Vetlla simbòlica.
Lloc: Plaça Lluís Companys, s/n.


Enguany, any del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, Cornellà de Llobregat tornarà a recordar la figura del nostre president amb una sèrie d’activitats organitzades i promogudes per Entitats 15 d’octubre, un col·lectiu que agrupa una vintena llarga d’entitats locals, entre elles la secció local d’Òmnium Cultural.

Homenatge al president Lluís Companys a Manresa

5 octubre - 20:00 - 21:00
Com cada any, la Fundació Independència i Progrés organitza a Manresa l’acte d’homenatge a Lluís Companys. Es farà el dia 15 d’octubre , a les 8h del vespre (20h), a la plaça de Lluís Companys, de Manresa (confluència Prolongació Guimerà i Barcelona), amb ofrena floral per part de les entitats, associacions, organitzacions i particulars. Hi parlarà: Pere-Joan Cardona, científic i hi actuaran: Lúpulus Emsembla i el grup poètic La Veurem Teatre. Ho organitza: Fundació Independència i Progrés. Hi col·labora: Ajuntament de Manresa.

 Acte institucional d’Homenatge a Lluís Companys a Sabadell

15 octubre - 19:00 - 20:00
Acte institucional a les Escoles de Can Rull.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys a Tarragona 

15 octubre

A la muntanya de l’Oliva de Tarragona, a les 07.00 h, lectura de la sentència a mort del president, salves d’honor i Cant dels Segadors

A la rambla del President Lluís Companys, aproximadament a les 18.30 h, acte ciutadà conduït pel periodista Ricard Lahoz, que inclourà una lectura de textos del president Companys per part de quatre o cinc expresidents d’Òmnium Tarragonès, amb l’actuació musical del cor i orquestra de l’Institut Martí Franquès de Tarragona, una ofrena floral per part de les entitats de la Comissió i la corporació municipal, unes salves per part del Ball de Serrallonga, possibles pilars de les colles castelleres de la ciutat, i cloenda de l’acte amb el Cant dels Segadors.

Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat a Mataró

15 octubre - 20:00 - 21:30

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró 

Memorial Companys, conferència institucional:
Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat, a càrrec de Giovanni C. Cattini, Professor d’Història Contemporània de la UB.

Cicle Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament a Sant Cugat del Vallès

21 octubre - 19:00 - 20:30
Conferència “Companys revolucionari. De la Unió de Rabassaires a la Generalitat” a càrrec de l’historiador Josep M. Figueres

Presentació a Sabadell del llibre “El viatge de Companys”

22 octubre - 19:00 - 20:30
Presentació del llibre El viatge de Companys, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila.
El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d’un personatge fascinant.

Engén una espelma al teu balcó 14-O. 22h.


dimarts, 13 d’octubre del 2015

Presentació del documental "Procès a Catalunya" a Montornès


Taula rodona: 75 anys de la mort de Lluís Companys a Girona


Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura


La Generalitat organitza el dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió de la dictadura franquista

Memorial Democràtic
El 15 d’octubre s’escau el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Amb motiu d’aquesta commemoració el Govern de la Generalitat va aprovar, el 8 de setembre de 2015, la proclamació del 15 d’octubre com a “Dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”.

En el marc d’aquest dia nacional, la Generalitat de Catalunya organitza un acte d’homenatge obert a la ciutadania al Palau de la Generalitat.

Començarà a les 19 h, amb un minut de silenci en record de les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Posteriorment es projectarà un fragment del vídeo del Memorial Democràtic “Temps de Memòria” i comptarà amb intervencions de víctimes i familiars. Hi participaran Pilar Llopart, supervivent dels bombardejos durant la guerra civil a Barcelona; Roser Soler, filla d’ Agustí Soler, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada afusellat pel franquisme; Valentín Muxí, fill d’exiliats catalans a Xile i cònsol honorífic de Xile a Barcelona, i Carles Vallejo, víctima de tortures per part de la dictadura i president del Memorial de Treballadors de Seat. Intervindran també Mariona Companys, reneboda del President Lluís Companys i Jorge Auat, fiscal general de la Procuradoria de crims contra la humanitat de la República Argentina.

La cloenda musical, amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya  (ESMUC) i de la Comissió de la Dignitat, anirà a càrrec de la Cobla de l’ESMUC, dirigida per Marcel Sabaté, que interpretarà “Trencadís. Els darrers dies de la vida de Lluís Companys”, sota la coordinació de Joaquim Rabaseda. L’obra, creada especialment per aquest acte, agrupa sis miniatures per a cobla composades per professors, estudiants i graduats de l'Esmuc. L’obra té les parts i autoria següents:  Prison de la Sainté, de Laia Vallés; Casa Real de Correos de Madrid, de Joaquim Rabaseda; El fossar de Sant Eulàlia, d'Arnau Tordera; Testament, de Laura Casaponsa; A dos quarts de set, de Daniel Fígols i Per Catalunya, d'Eduard Resina. L’ESMUC interpretarà també “La santa espina” i “Els segadors”.

El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


01 d'octubre de 2015
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha aprovat per consens un acord pel qual condemna el General Franco i les accions que va encapçalar i executar durant la dictadura militar, i especifica que les greus violacions dels drets humans dutes a terme durant el franquisme, algunes d’elles enumerades a l’Acord, encara han de ser aclarides i establertes oficialment per un mecanisme jurisdiccional –o no jurisdiccional- estatal, nacional o internacional. La Junta de Govern del Memorial Democràtic (*), mitjançant aquest acord, també demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos i resolucions judicials i administratives endegades durant la dictadura contra milers de persones.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Petició al Parlament de Catalunya per canviar la data festiva del 12 d'octubre per la del 15 d'octubre

Signar

Petició al Parlament de Catalunya per canviar la data festiva del 12 d'octubre per la del 15 d'Octubre, data en què l'any 1940 va ser afusellat per les tropes franquistes que es van revoltar en un cop d'estat contra el Govern de la República l'any 1936

Què coi hem de celebrar?


VilaWeb - Bel Zaballa Divendres  9.10.2015
’12 d’octubre, res a celebrar’, diuen les parets. Ara també les etiquetes de Twitter, murs on es pinten missatges sense esprai perquè els llegeixi tothom que hi passi. S’acosta la data i, com cada any i cada vegada més, proliferen les crides contra la celebració de l’anomenat Dia de la Hispanitat, anteriorment i durant quaranta anys conegut amb el nom de Dia de la Raça, entoma-la, aquesta. Si és que la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol es fa evident fins i tot en la seva festa oficial! Un cas anòmal, el d’un estat que manté com a festa ‘nacional’ una data lligada al seu passat colonial i exaltada durant la dictadura franquista. On s’és vist? No, no és cap pregunta retòrica: On s’és vist? Pràcticament enlloc del món.

12 d'octubre res a celebrar



diumenge, 11 d’octubre del 2015

Quatre cartells i un adhesiu gratis amb l'ARA, en record de Lluís Companys


Aquest diumenge el diari rememora l'afusellament del president de la Generalitat amb un diari especial

ARA Barcelona  09/10/2015
A les portes del 75 aniversari de l’afusellament del president Companys, aquest diumenge dediquem el diari a recordar i analitzar la seva figura i iniciem una sèrie de quatre cartells d’homenatge que el lector rebrà gratuïtament.

El primer reprodueix el poema que li va dedicar Pablo Neruda, el segon recorda el Companys solidari amb el poble de Madrid assetjat per Franco, i els dos últims la seva tràgica mort.

El dia de l’efemèride, dijous 15, l’ARA inclourà un adhesiu commemoratiu.

dissabte, 10 d’octubre del 2015

VII Marxa Homenatge als Maquis a Barcelona

Sants.org 1/10/15

Dissabte 10 d’octubre a les 17h:
  • PASSEJADA HISTÒRICA PER ESCENARIS SIGNIFICATIUS
    DE LA LLUITA DEL MAQUIS URBÀ A BARCELONA
   Lloc: Arc de Triomf 

Divendres 16 d’octubre a les 19h:
  • Presentació de:
        – Documental “Quico Sabaté”
    amb guió de RICARD DE VARGAS
    i direcció de JAUME SERRA
        – Llibre “Quico Sabaté i la guerrilla Anarquista”
Lloc: CSA Can Vies (c/Jocs Florals 42, Sants)

L'ajuntament de Barcelona se suma a demanar l'anul·lació de la sentència de mort de Companys

Programa d'actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys

El consistori també vol recuperar la figura de l'expresident més desconeguda com a regidor barceloní entre 1917 i 1920

El Món.cat Redacció 1 d' Octubre 2015
L'ajuntament de Barcelona ha organitzat diversos actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys perquè el seu record s'integri en la memòria democràtica i antifeixista d'Europa com l'únic president afusellat en la Segona Guerra Mundial. El consistori vol que aquests actes contribueixin a les iniciatives adoptades per reclamar l'anul·lació de la seva sentència de mort, ha explicat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

Acte d'homenatge al Fossar de la Pedrera


diumenge, 4 d’octubre del 2015

Ruta Quico Sabaté


Dijous, 8 d'octubre, a les 18:30 h
Biblioteca Can Sumarro  
la Riera de l'Escorxador, s/n
L'Hospitalet de Llobregat
 
Activitat gratuïta

Al llarg d'aquest itinerari a peu pels barris del Centre i de Sant Josep, els participants recorreran els principals escenaris de la vida i coneixeran la historia del cèlebre guerriller antifranquista i anarquista hospitalenc Quico Sabaté.

Inscripció prèvia: Biblioteca Can Sumarro (presencialment, trucant al telèfon 93 337 20 82 o enviant un correu a bibcansumarro@l-h.cat).

Jornada Lluís Companys


Dimecres 7 d'octubre, de 9.30 a 19.30 h
Institut d'Estudis Catalans
C/ del Carme, 47

Activitat gratuïta

"Plus Ultra" de Jordi Borràs


El llibre vol desmuntar el mite dels autoanomenats moviments «no nacionalistes» i mostrar els vasos comunicants entre l'espanyolisme i la ultradreta

Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya és una obra a cavall de la fotografia documental, el periodisme d’investigació i la recerca històrica. Aquest llibre no tracta sobre el procés independentista, ni de la història del país, ni dels potents moviments socials que se n’han derivat.

Afortunadament d’aquests temes se n’han publicat desenes de milers de pàgines al llarg dels últims anys. Però en canvi, sorprenentment, s’ha escrit molt poc del moviment reaccionari que s’ha originat: la resposta dels que no volen que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. L’espanyolisme en la seva màxima expressió i els vasos comunicants entre un moviment unionista que no es considera nacionalista i una extrema dreta que s’ha caracteritzat per marcar l’agenda del debat territorial a l’Estat espanyol. Una obra inèdita i necessària per entendre l’espanyolisme contemporani a Catalunya.

Nomenclàtor Barcelona - República


Canvi de nomenclátor als carrers de Barcelona durant la república i la revolució 
Ferran Aisa en Vaixell Blanc 29/9/15
Els canvis de règim polític van acompanyats normalment pels canvi dels noms dels carrers, a l’adveniment de la República ja se’n havien canviat el nom d’alguns dels carrers més emblemàtics de Barcelona com l’avinguda Alfons XIII (Diagonal) es va dir 14 d’Abril; la plaça de Sant Jaume va passar a dir-se plaça de la República; el passeig i el Saló de Sant Joan, es van dir Fermín Galán i García Hernández, respectivament. La proposta de canviar de nom el passeig de Gràcia pel de Pi i Margall, va portar un debat entre les formacions Partit Radical i Esquerra Republicana, mentre els primers es mostraven partidaris del canvi, els segons al•ludien a la tradició popular del nom del passeig. De moment el canvi de nom va quedar dins del tinter, però es va aconseguir que la ciutat aixequés un monument al federalista català a la cruïlla Diagonal-passeig de Gràcia, que fou inaugurat per Companys, Gassol i Pi i Sunyer l’any 1936. Altres carrers si que van canviar de seguida de nom foren el Paral•lel que s’anomenà Avinguda Francesc Layret i el carrer de la Cadena fou bateja amb el nom del líder anarcosindicalista Salvador Seguí.

Barcelona reivindica el Companys obrerista 75 anys després de l’afusellament

Lluís Companys, en una imatge d'arxiu. / RADIO BARCELONA

Pisarello considera que no és adequat comparar la figura de l’expresident amb la de Mas

El País Catalunya - Clara Blanchar Barcelona 1 OCT 2015
Recordar l'afusellament de Lluís Companys en el seu 75è aniversari. Sí. Però, sobretot, recuperar i reivindicar la seva figura republicanista, obrerista, catalanista, antifeixista o municipalista. Així planteja l'Ajuntament de Barcelona els actes que ha organitzat per homenatjar el president de la Generalitat, i que ha titulat "La força d'una vida".

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys


Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys. Jordi Finestres 

El periodista ens desvetlla un dels grans misteris de la història recent de Catalunya: la identitat de la persona que, a contracor, va posar el punt i final a la vida del president Companys al castell de Montjuïc. Un nou títol de la Sèrie H.

dijous, 1 d’octubre del 2015

40è aniversari de l'afusellament de "Txiki" a Cerdanyola

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015
27 de setembre de 1975 cinc militants d'ETA i del FRAP eren afusellats a Madrid, Cerdanyola del Vallès i Burgos en compliment de les penes de mort dictades als respectius consells de guerra (jutges militars espanyols) i signats de la mà del dictador Franco

Fa cinc anys, dies abans d'aquesta data, es van entregar les beines de les bales de l'afusellament de "Txiki" a mans de la família al cap de quasi quatre de la seva mort. La família va anunciar que cediria aquestes beines a una fundació de la memòria històrica, que les exposarà com a testimoni de les darreres sentències criminals del franquisme. 39 anys després, aquest i altres crims de l'exèrcit espanyol i la policia franquista continuen impunes.

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015
Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció, setmanes abans de les execucions de 1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell del franquisme volia morts a qualsevol preu per donar una lliçó al moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.

A Catalunya les mobilitzacions de resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco.

Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquesta execució juntament amb l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP,  Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser entregades fa tres anys a la seva família. L'advocat de l'aleshores equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.
 
Els botxins de "Txiki" van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. "Txiki" també va dexiar un testament escrit en què afirmava les seves conviccions davant la bogeria criminal del feixisme. A l'execució, hi van assistir  els advocats de "Txiki" Oranich i seu company Marc Palmés, així com el germà de "Txiki", Mikel Paredes Manot.

Homenatge de l'independentisme català a Txiki, a finals dels anys setanta a Cerdanyola
        Txiki
Dedicat a la senyora Antonia Maria Manot
Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.

El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.

Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.

Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.
Adéu, Txiki, adéu, fins ara
                  29 de setembre 1975
   (Poema d'Àlvar Valls, recollit al llibre Crit, editat pels CSPC)