dijous, 30 de juliol del 2015

Justícia al Baix Ebre lluny del franquisme

 
 
El Periódico / Cartes dels lectors 28/7/15 Joan Pinyol (Capellades)
En un país de gent poc decidida segurament serà un nou tret a l’aire, però això no em frena d’adreçar-me a l’actual alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, i per extensió a l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per demanar-los una vegada més que facin tots els possibles, encara que només sigui en aplicació de la feble llei de memòria històrica, per treure d’una vegada el monument franquista que s’alça encara al pas del riu per la capital del Baix Ebre. Si volem un país lliure i just, i ara que es commemora l’inici de la batalla de l’Ebre i en memòria de persones com el meu oncle patern Josep Pinyol o el meu avi Joan Colom, dos més entre les milers de víctimes de la sagnia que va començar el 1936, resulta un insult en majúscules i un atemptat contra la intel·ligència i els sentiments humans que Tortosa continuï proclamant als quatre vents l’honor «a los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro». Si no ho enteneu així, alcalde i president, és que també patiu un alt grau d’insensibilitat

Troben les restes d'una persona executada el 1939 per tropes franquistes

Esqueleto de una persona ejecutada en 1939, hallados gracias al recuerdo de un niño de 10 años Laura Busquets
 
Barcelona, 29 jul. (EFE).- El record d'un veí de Torelló (Osona) que va veure quan tenia només 10 anys com una persona que havia estat executada per soldats franquistes va ser enterrada pels pobletans en una fossa ha permès recuperar, 76 anys després, les restes òssies de la víctimes, que podria ser un soldat republicà.
 
L'esquelet ha estat trobat intacte en excavar a la zona indicada pel veí i documentar que els seus records eren exactes i es corresponen amb la documentació històrica que es guarda sobre l'ocupació franquista del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.
 
La prospecció i l'excavació s'han realitzat d'acord amb la normativa de fosses vigent a Catalunya, i han servit per verificar sobre el terreny la informació històrica disponible i localitzar les restes d'una persona presumptament executada el 4 de febrer de 1939, i que els antics colons van enterrar en un terreny adjacent al Mas del Puig, al terme de Torelló.
 
A l'espera de l'estudi antropològic corresponent, es tracta d'un home, d'entre 25 i 30 anys, i d'1,70 metres d'altura, aproximadament.
 
Els arqueòlegs que han participat en l'excavació han observat fractures cranials que seran objecte d'estudi, ja que poden ser indicatives de les circumstàncies de la mort, segons ha informat el Departament de Governació de la Generalitat, competent en matèria de Memòria Històrica.
 
En l'excavació també s'han recuperat alguns botons i elements tèxtils que podrien pertànyer a la casaca militar l'home executat.
 
L'actuació ha estat dirigida per l'arqueòleg Xavier Esteve, i ha comptat amb la participació de l'antropòloga Núria Armentano, que farà l'estudi de les restes i que ja ha extret una mostra òssia per a la realització d'una ulterior prova d'ADN per a la seva identificació.
 
La intervenció ha comptat amb la col·laboració del propietari del Mas del Puig, de l'Ajuntament de Torelló, dels membres de l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) i dels Mossos d'Esquadra.
 
Al desembre del 2014, l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) va sol·licitar informació sobre desapareguts de guerra al municipi de Torelló inscrits en el cens de desapareguts.
 
Arran d'aquesta sol·licitud, es va comprovar que hi havia un cas del cens de desapareguts que encaixava amb alguns aspectes relacionats amb la informació donada per l'ADET, referent a la inhumació d'un soldat republicà al Mas del Puig de Torelló .
 
Els tècnics del Departament de Governació van recollir tota la informació disponible i van sol·licitar a l'Arxiu General Militar d'Àvila una còpia dels diaris d'operacions dels dies 4 i 5 de febrer de 1939 de la 82 Divisió franquista del Cos d'Exèrcit del Mestrat de l'Exèrcit franquista.
 
La documentació obtinguda corrobora una part important de la informació facilitada per l'ADET.
 
Posteriorment, amb l'acord de l'Ajuntament de Torelló, de l'ADET, i amb el criteri favorable del Comitè Tècnic per a la Recuperació i Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, es va programar la prospecció i l'excavació arqueològica.
 
"Aquesta actuació respon a la voluntat de la Generalitat de seguir impulsant una política activa de recuperació i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme", han explicat fonts del departament de Governació.
 
fjn/rb

dimecres, 22 de juliol del 2015

Es busca als hereus dels papers de Salamanca

 
La Vanguardia Martí Paola 14/07/2015
La Generalitat inicia una campanya per a trobar als familiars dels documents no reclamats per a evitar que tornin a l'arxiu salmantino

dilluns, 20 de juliol del 2015

Exposició Dones lliures de Ripollet

 
MaiMés Cultura Antifeixista 19/7/15
L'exposició Dones lliures de Ripollet a la Nit de Bruixes va ser un èxit. És possible explicar que les dones van ser/són motor de canvi i introductores de pràctiques i idees transformadores, i que també van ser/són reprimides per això, al xocar amb una societat patriarcal. I a més, les recuperem de l'oblit dels discursos i accions, fins ara, institucionals quan parlem d'igualtat o gènere. Moltes gràcies a les persones i entitats que ens han ajudat a fer-la possible. Si ho fas en xarxa, ampliant la que ja tens, millor. Ara depèn de nosaltres mateixes continuar amb la flama rebel.

XVIII Marxa-Homenatge als Maquis


 
Text de Joan Busquets sobre Juan Gómez Casas:
 

diumenge, 19 de juliol del 2015

1936 Enfrontaments amb els sublevats feixistes a Barcelona

Imatges dels enfrontaments del 19 de juliol de 1936 a Barcelona (muntatge de Josep Àngel Carreras)

1936 Enfrontaments amb els sublevats feixistes a Barcelona: hi moren nombrosos defensors de la República, entre ells Ramon Jové Brufau i Germinal Vidal

Els Jocs Olímpics que no van poder ser

 
en BERESHIT 27/7/11
La sublevació militar del 18 de juliol -de la que l'altre dia en parlava arran del 75è aniversari-, la consegüent guerra civil espanyola i els 40 anys de dictadura van ser el penúltim intent (la mà negra de la involució no descansa) de mantenir aquest país en l'obscurantisme. No cal buscar raons, ni bons, ni dolents perquè a aquestes alçades del mil·leni tots n'hauríem de saber prou com per tenir clar que no era una qüestió política la que quedava enterrada un cop més, sinó que era l'esperit d'un poble que rebia, una altra vegada, una punyalada mortal en la seva ànima. Eren les aspiracions d'una gent -i parlo del poble- que volien instaurar la justícia social que, a diferència d'Europa, li havia estat negada al llarg de tota la història. Van ser la cultura i els drets socials més elementals els que van ser enterrats al costat de milers i milers de cadàvers vençuts per l'odi. No es van perdre una república i unes idees polítiques, sinó la base sobre la qual els esclaus deixen de ser-ho per convertir-se en persones.

La Guerra Civil, entre tantes d'altres coses, va posar fi a una iniciativa popular, que va arrossegar mig món, per combatre la barbàrie que s'havia instaurat a l'Alemanya nazi i que buscava en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 la plataforma que posés Hitler entre les nacions, buscant l'aprovació i la consolidació social i política del seu règim. L'Olimpíada Popular del 36 era la reacció a aquest muntatge demencial. Barcelona l'havia d'acollir i la guerra ho va impedir. Molts d'aquells esportistes vinguts d'arreu del món van decidir quedar-se i canviar la seva roba esportiva per l'uniforme de la defensa d'un règim democràticament escollit i contra el feixisme.

dissabte, 18 de juliol del 2015

La Marxa-Maquis a Itàlia

 
Bllibertari.org 17/7/15
 
Companys de A les Trinxeres de Ponent i de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga van a terres italianes a parlar del maquis.

Colau prohibeix la missa al castell de Montjuïc pels revoltats del 1936

Missa al fossat de Santa Elena al Castell de Montjuïc, després de la guerra
 Jaume biosca (Arxiu Centre Excursionista de Catalunya)
L'acte al fossat de Santa Elena se celebrava gairebé ininterrompudament des del 1940
 
El Paìs Catalunya Jacinto Antón Barcelona 15 JUL 2015
La tradicional missa a l'antic santuari al castell de Montjuïc dedicada als caiguts a la Guerra Civil de l'autodenominat bàndol nacional no se celebrarà aquest any. L'Ajuntament de Barcelona, que encapçala Ada Colau, ha decidit no autoritzar l'ús de la fortalesa, de la qual és titular, per a la realització de l'acte, que s'ha dut a terme al fossat de Santa Elena gairebé ininterrompudament des de la inauguració l'1 de desembre del 1940 d'un espai monumental en record dels “herois i màrtirs del Glorioso Movimiento Nacional”.
 

divendres, 10 de juliol del 2015

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco


Traducció Estació Collserola
 
La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.
 
Público - Madrid - 8/7/2015
Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

Concert pel Donbass


dilluns, 6 de juliol del 2015

Exposició-homenatge a les dones lliures de Ripollet

 
MaiMés Cultura Antifeixista 5/7/15

18 de juliol. Nit de Bruixes amb les dones lliures de Ripollet que ens van precedir.
 
Dones depurades, deportades i jutjades pel franquisme.
 
Dones de la rereguarda col·laborant per la defensa de les llibertats.
 
Dones que van impulsar l'excursionisme o l'Esperanto perquè ja tenien clar que hem de viure sense fronteres.
 
Dones que també són patrimoni comú.

dissabte, 4 de juliol del 2015

París recordarà el 75 aniversari de la detenció de Companys

Companys, en una fotografia feta durant la detenció
 
El Diplocat organitza una conferència al Museu de l'Alliberament de la capital francesa, per denunciar que Espanya es nega a una reparació per l'afusellament
 
Lluís Bou - El singular.cat 3/7/15
París recordarà el 75 aniversari de la detenció a França del president Lluís Companys, que va acabar amb el seu afusellament a Montjuïc. El Diplocat, el consell de diplomàcia català, ha organitzat per dijous vinent una conferència a l'emblemàtic Museu del general Leclerc i de l'Alliberament de la capital francesa. L'acte tindrà un contingut catalanista lligat a la defensa de la democràcia.

La conferència tindrà com a protagonistes l'historiador i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica Denis Peschanski, especialista en la França de Vichy col·laboracionista amb els nazis. També hi prendrà part Toni Strubell, de la Comissió de la Dignitat, així com el delegat de la Generalitat a França, Martí Anglada.

Segons els promotors de l'acte, aquest té com una de les finalitats "denunciar internacionalment que l'Estat espanyol s'ha negat a tornar als seus propietaris la documentació catalana que va ser confiscada pels nazis" a França. Recorden a més que el president català va ser l'únic mandatari electe executat als anys 30.

Les tropes nazis alemanyes van envair París el 14 de juny del 1940. Dos dies més tard van ordenar el tancament de les oficines de la Generalitat a l'exili, i van incautar la documentació per intentar localitzar Companys. El president va ser detingut el 13 d'agost, i va ser deportat a Espanya, fins que va ser afusellat el 15 d'octubre. Tant Alemanya com França van demanar perdó a la Generalitat per la detenció i el posterior lliurament de Companys, en època de Helmut Kohl i François Mitterrand. En canvi, cap govern espanyol ha volgut fer aquest gest de reparació.