dimarts, 30 de desembre del 2014

diumenge, 28 de desembre del 2014

El cas més greu de tortures a Barcelona, silenciat pels mitjans


Traducció Estació Collserola
Ciutat Morta s'emetrà en TV3 abans del 31 de gener de 2015

Público - Esperanza Escribano 28/12/14 Barcelona
Fa gairebé nou anys que Barcelona està morta. La van matar el seu alcalde, el socialista Joan Clos, el seu regidor de Seguretat, Jordi Hereu, la jutgessa instructora Carmen García Martínez i els policies urbans Bakari Samyang i Victor Barona. És la tesi que sosté Ciutat Morta, el documental que relata un dels més greus casos de corrupció policial, judicial i política en la capital catalana i que troba el seu aval en el silenci dels mitjans catalans. Malgrat haver guanyat el Festival de Màlaga i el premi del públic en el Festival de Sant Sebastià, ningú a Catalunya sabia gens d'aquesta producció. Finalment i gràcies a la pressió popular a través de les xarxes, TV3 ho emetrà abans que acabi gener.

La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.

A Cipriano Martos


 
Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.
 
Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.
 
Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.
 
Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.
 
Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.
 
Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.

Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.

La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!

Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.

Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.

Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.

Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Record de la presó de dones

 
Traducció Estació Collserola
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona
L'avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada amb plaça Maria Cristina, és una zona ara de passeig, fins i tot creua el tramvia. Aquí s'emplazó entre 1939 i 1955 la Presó Provincial de Dones de Barcelona, una institució creada pel Govern de la Generalitat republicana en l'Asil del Bon Consell, una antiga casa de camp que fins a llavors havien dirigit les religioses dominicas franceses per a «mantenir gratuïtament, instruir i moralizar a joves descarriadas», segons el testimoniatge històric recollit per ACME (Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya).

Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.

La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.

Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».

Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».

A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.

«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.

Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.

divendres, 26 de desembre del 2014

El franquisme es reivindica. Nadal franquista

 Veure fotos dels diplomes i reconeixements a personatges públics 
 
La Fundació Nacional Francisco Franco homenatja els exministres encausats per la justícia argentina per crims contra la Humanitat
 
, Madrid |25/12/2014
Mentre la justícia argentina persegueix els jerarques franquistes, a Madrid la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) organitza actes públics de desgreuge contra els encausats, com els exministres Licinio de la Fuente i José Utrera Molina, sogre d'Alberto Ruiz Gallardón. Més de dues-centes persones van assistir a l'acte, convocat a principis d'aquest mes de desembre, tot coincidint amb la data de naixement del dictador.

Així, sota la presidència de Carmen Franco, Duquessa de Franco, es van atorgar diplomes i reconeixements a personatges públics com l'actriu i cantant madrilenya Nati Mistral i a organitzacions com l'Associació Nacional de Combatents Italians a Espanya o la Unió Militar Russa, definida com a "l'associació dels russos blancs combatents a la nostra Croada d'Alliberament Nacional".

L'homenatge als combatents feixistes i tsaristes va fer que, en la cloenda, sonessin l'himne italià i el dels russos blancs abans que l'espanyol "el qual van cantar tots els assistents amb la lletra de Pemán": ¡Viva España! Alzad los brazos hijos del pueblo español...

La FNFF està reconeguda legalment com una entitat que fa una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit.

 
Utrera Molina exministre encausat per la justícia argentina per crims contra la Humanitat

Jornada solidària amb els presos i preses en lluita


27 de desembre del 2014 a Berga
 
17h. Xerrada sobre el sistema penitenciari i la repressió a les anarquistes. Ateneu Llibertari del Berguedà

 19h. Marxa de torxes. Plaça de Sant Pere.

 21h. Sopar i quinto solidari. Prou repressió a l'independetisme, Teti absolució. Casal Panxo

Llibertat anarquistes empresonades

 
21 dic. 2014
La matinada del passat dimarts 16 de desembre un desplegament policial ordenat per l’Audiència Nacional irromp en els nostres espais i deté a 11 companyes. En Sant Andreu assalten quatre vivendes, registren l’Ateneu Llibertari del Palomar i s’emporten a tres de les nostres.
 
Assistim a la denominada operació Pandora, un cop repressiu dirigit pel jutge Javier Gómez Bermúdez contra el moviment anarquista. Una vegada més l’Estat recorre a la denominada lluita antiterrorista per a eliminar a qui qüestiona i amenaça l’ statu quo.
 
Però qui sembra el terror? A cas no és l’Estat una maquinària despietada i cruel que gaudeix de total impunitat? El mateix engranatge inhumà capaç de rescatar la banca mentre desnona les nostres veïnes i condemna les nostres vides a la precarietat? Què tanca i tortura a persones migrades en Centres d’Internament? Què retalla cada cop més llibertats en pro de una suposada seguretat ciutadana que en realitat és una altra forma de mantindre els privilegis d’uns pocs a costa de la misèria de la resta?
 
No tenim res a amagar. Som anarquistes i rebutgem l’ordre social imposat. No estem disposades a empassar-nos aquesta realitat de misèria i acceptem el conflicte derivada d’aquesta decisió. El nostre compromís és ferm i la nostra resposta és clara:
 
La lluita és l’únic camí.


  


divendres, 19 de desembre del 2014

Homenatge als 1.700 afusellats al Camp de la Bota, el símbol dels anys més negres de la repressió franquista


El Camp de la Bota, el lloc on es va celebrar el Fòrum de les Cultures, ha estat l'escenari d'un acte d'homenatge als més de 1.700 republicans que hi van ser afusellats durant els anys més negres de repressió franquista. A l'acte, organitzat pel Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, hi han assistit molts familiars dels que hi van morir. Alguns han donat el seu testimoni.
 
La família d'Agustí Soler i Fosas ha tornat avui al lloc on va ser afusellat el novembre de 1939, ara fa 75 anys, pel sol fet d'haver estat alcalde republicà de Sant Joan de Vilatorrada, del 1936 al 1938, durant la Guerra Civil. Agustí Soler, pagès i militant d'Esquerra Republicana, no tenia sang a les mans i no es va amagar un cop acabada la guerra.

La seva filla gran, Rosa Soler, ha explicat que "Primer el van portar a la presó de Manresa. Allà el feien anar a comprar pa i a buscar aigua a la font. Mirin si es podria haver escapat! Ell estava convençut que el respectarien, perquè no havia fet res. Però quan va ser a Barcelona a la Model, ja va veure la cosa canviada."

Rosa Soler, que aleshores tenia tretze anys, va veure per últim cop el seu pare a la presó Model, on estava tancat amb altres condemnats a mort. El pare va voler veure la més gran de les tres filles: "I el pare quan em va veure es va agafar a la reixa, amb uns crits terribles, 'Sóc innocent, em maten però soc innocent. No he matat ningú ni he fet matar ningú. Aneu amb el cap ben alt, que em maten innocentment!'"

dimarts, 16 de desembre del 2014

Operació de l'Audiència Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra contra el moviment llibertari

400 antiavalots han escorcollat la Kasa de la Muntanya on han identificat a la premsa que s'hi apropava i han tancat el perímetre
Fins al moment la policia ha detingut onze persones, algunes de les quals en cases particulars.

Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”

Directa.cat 16/12/14
A un quart de sis del matí, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra s'ha mobilitzat per dur a terme una operació contra el moviment llibertari. Complint ordres de l'Audiència Nacional espanyola, en un operatiu ordenat pel jutge Javier Gómez Bermúdez, els agents han assaltat la Kasa de la Muntanya, històrica casa okupada de Barcelona que enguany compleix 25 anys d'activitat. Els Mossos han rebentat l'accés principal de la casa per poder accedir-hi i, en aquell moment, un helicòpter de la policia s'ha situat a sobre de l'edifici il·luminant-lo amb un potent focus. Els antiavalots han arrencat un arbre i un pivot del carrer per poder aparcar-hi els furgons.

Precampaña de la Brigada José Martí 2015 ( Catalunya )

 
Ja hem començat la precampaña de la Brigada José Martí 2015 ( Catalunya )
 
Així mateix, també hem acordat realitzar en la Universitat una conferència en el mes de gener i una altra al febrer, la confirmació del qual es farà quan tinguem lligat les respectives sales i els ponents.
 
Constantino Enguídanos Ruiz

En memòria d'Elissa Garcia i totes les lluitadores caigudes

 
 
Grup Llibertari Elissa 13 dic. de 2014
A inicis de desembre, en el marc de les Festes Majors del barri, col·loquem una placa que recorda la miliciana andreuenca que dona nom al nostre col·lectiu: Elissa García Saez, treballadora revolucionària que morí el 20 d'agost combatent els feixistes al front d'Aragó.

Per nosaltres Elissa és tant sols un nom entre molts altres, un rostre que simbolitza i representa les mil·lers de persones que al llarg de la Història s'han llençat a la conquesta d'un futur en llibertat, un futur sense explotació ni opressió de classe, gènere, ni de cap altre tipus.


diumenge, 14 de desembre del 2014

El PP rebutja reprendre la llei de la Memòria Històrica i reconèixer les víctimes del franquisme

Esclaus del franquisme a la vall dels caiguts
"No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. La veritat l'exploren els investigadors", diu el 'popular' Muñoz-Alonso en el dia internacional dels Drets Humans
 
La iniciativa original tenia sis punts, amb els quals el PNB demanava complir les recomanacions de Nacions Unides per "promoure la veritat" i la reparació moral i econòmica de les víctimes, col·laborar en la recerca de desapareguts, elaborar un cens de símbols franquistes i permetre l'obertura dels arxius de les presons.
 
El portaveu nacionalista ha acceptat aportacions del PSOE, l'Entesa i CiU per transformar el Valle de los Caídos en centre de la memòria, recuperar l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura i realitzar un cens de les confiscacions del govern franquista.
 
El senador del PP Alejandro Muñoz-Alonso ha explicat el vot en contra del seu grup. Ha assegurat que el document de Nacions Unides és només un informe realitzat per un relator "que va estar a Espanya dues setmanes i es va assabentar d'una sèrie de coses", però que també inclou algunes valoracions positives, com la importància de la Transició, ha dit . "No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. Recordo la novel·la d'Orwell, '1984', que creava un ministeri de la veritat. En les democràcies no hi ha veritats oficials, cadascun exposa el que li sembla oportú. En aquestes qüestions la veritat l'exploren els investigadors", ha afegit.
 
I ha assegurat que el model de transició espanyola "no és el centreamericà", que al seu judici és el seguit pel relator de Nacions Unides. "Aquí el procés es va fer de reconciliació, que va començar pels quals deia que havien perdut la guerra. Ho sento molt, han d'escoltar això perquè és així", ha afegit el portaveu elevant la veu sobre les protestes de l'oposició.
 
També ha rebutjat Muñoz-Alonso el cens dels símbols franquistes, perquè ja hi ha un acord del consell de ministres de retirar-los. "Hisenda garanteix que està insistint perquè es faci la defecció d'aquestes restes del franquisme, que estan desapareixent", ha assenyalat.
 
"Trencar" amb el franquisme
Des del PSOE, Francesc Antich ha assegurat que una part del país "no vol donar passos a favor de la memòria històrica" i que el govern del PP ho demostra per no dedicar diners al desenvolupament de la llei. "No ens esperàvem una resposta tan radical pel PP, que no seguissin la línia dels partits conservadors de la resta d'Europa. No és possible intentar vendre aquest missatge que ja es va arreglar tot durant la Transició i que això busca la confrontació. No donar solució a aquestes qüestions és mantenir víctimes de primera i de segona", ha dit.
 
La senadora de CiU Maria Rieradevall ha demanat "no deixar soles les víctimes" des de l'Estat i "mecanismes per aclarir la veritat" després de gairebé 150.000 "desaparicions forçades" durant la guerra i el franquisme. "És imprescindible investigar els crims i treballar per a la reparació de les víctimes", ha argumentat, recordant l'oportunitat del debat en el Dia Internacional dels Drets Humans.
Des d'Entesa, Joan Saura ha demanat al PP "trencar" amb el franquisme com han fet altres països amb els seus passats de dictadura i ha assegurat que des de Nacions Unides es constata que a Espanya no hi ha hagut una política d'Estat per passar pàgina. "Cal llegir aquesta pàgina i el tancament del tema de la memòria històrica passa perquè el PP no faci pensar que d'alguna manera no condemna de forma clara la dictadura", ha dit.
 
El senador d'IU Jesús Iglesias ha assegurat que la democràcia té "un deute pendent", reconèixer que hi ha víctimes del franquisme i ha criticat que s'al·legui manca de recursos per no complir la llei.

dijous, 11 de desembre del 2014

Campanya de Verkami pel primer disc de la Brigada Intergeneracional per la Recuperació de la Memòria Històrica



Descripció del projecte
     
Què és la Brigada Intergeneracional?
 
El projecte Brigada InterGeneracional és un col·lectiu d'artistes per a la Recuperació de la Memòria Històrica que tenen alguna cosa a dir des de la seva experiència personal o familiar o des de qualsevol aspecte de la nostra història recent que els ha tocat o emocionat d'alguna manera a través de les seves cançons. N'hi ha moltes d'originals però també hi ha cançons i poemes de fa molts anys amb una nova mirada. Tot plegat per tal d'anar conformant un mapa vivencial, social i emocional de La República, La Guerra Civil (o més aviat Cop d'Estat Feixista), la Dictadura i la Transició a la Democràcia. Després d'organitzar un concert al Festival Barnasants i un altre al Poble Vell de Corbera d'Ebre durant aquest 2014, el proper pas és, amb la vostra col·laboració, fer un disc abans d'acabar el primer any d'existència per a posar en comú tot això i per a ajudar a finançar més activitats per recuperar la nostra memòria històrica en un moment en el que s'estan morint els darrers testimonis directes de la Guerra Civil. És doncs no només necessari sinó a més URGENT! Demanem, per tant, el màxim de col·laboració per a poder aportar llum a gent de totes les edats i capes socials amb cançons de totes les generacions i gèneres musicals d'artistes actuals i de sempre per ajudar a descobrir, generar curiositat i interès per una part enfosquida de la història que és de tots però que alguns volen amagar. Volem trencar el pacte de silenci i tots els tabús perquè no podem mirar el futur ni tancar ferides sense conèixer bé el nostre passat i dignificar tothom qui va patir i morir injustament.

 Els artistes que han cedit cançons sobre la memòria històrica per aquest primer disc són: Cesk Freixas, Feliu Ventura, Quico Pi de la Serra & Carme Canela, Enric Hernàez, Manel Joseph, Xavier Batllés, Xavier Baró, Os Chotos!, Rosa Luxemburg, La Banda del Panda, Sergi Dantí, Joanjo Bosk, l'Orquestra de Trinxera, François Pagès, Turnez & Sesé i Quico, El Cèlio i el Noi Mut de Ferreries. I les cançons inèdites que s'han enregistrat expressament pel disc són les de: Rusó Sala, Dani Caracola, Mike Wild i Roc Casagran amb Cesk Freixas.
 

150 aniversari de la I Internacional: marxistes i llibertaris d'ahir a avui

 
Presentació del nº 136 de la revista Viento Sur

Amb:
Pepe Gutiérrez, assagista
Pelai Pagès, historiador

19:00h Divendres 12 Desembre
Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32 L3-Poble Sec; Barcelona)

dimarts, 9 de desembre del 2014

Estrena del documental "Cinema en Temps de Guerra" fins a l'11 de desembre a Barcelona

Cinema Maldà.
 
Estrena Cinema en Temps de Guerra
 
Un documental que recull la producció cinematogràfica catalana durant la Guerra Civil
 
El divendres 5 de desembre es va estrenar al Cinema Maldà, el llargmetratge “Cinema en Temps de Guerra”. Si no el veu veure a la preestrena de la Filmoteca, ara teniu una segona oportunitat. La pel·lícula estarà en cartellera fins a l'11 de desembre.
 
A través dels records i les experiències del director de fotografia Joan Mariné (Barcelona, 1920), el documental fa un recorregut per les pel·lícules que es van filmar durant aquells anys. Testimoni d’excepció, va ser l’encarregat de la restauració de gran part del material fílmic realitzat durant els anys de la guerra. Des de la Filmoteca on treballava de restaurador va reconstruir, pla a pla, la història del cinema català durant la guerra civil espanyola.
 
“Cinema en temps de guerra” ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona i del Memorial Democràtic. El documental vol rescatar de l'oblit als seus autors i les seves pel·lícules, contribuint així a la recuperació de la memòria històrica d’un cinema que va ser intencionadament apartat i oblidat.