Les restes de quatre membres de l'exèrcit republicà

Localització de restes humanes en una de les dues fosses excavades entre el 5 i el 7 de març de 2014.

Foto cedida per Ernesto González Armenteros. Foto de portada: Serra de Riés, al terme municipal d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), on s’han trobat les restes

Lamentable.org - Carles Querol 4/11/14

S’han localitzat les restes anònimes de quatre membres de l’exèrcit republicà en dues fosses a la Serra de Riés (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès). Es tractaria de quatre integrants de l’Exècit Popular que van morir a la zona de l’Ordal intentant frenar l’avanç de les tropes franquistas en direcció a Barcelona per la carretera N-340 , entre el 22 i el 23 de gener de 1939, ara fa 75 anys. Dos d’ells serien menors de 18 anys.

Gràcies a les recerques i a la tenacitat del Centre d’Estudis de Subirats amb el suport de l’Institut d’Estudis Penedesencs, de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya s’han aconseguit localitzar i desenterrar les restes de quatre integrants de l’exèrcit republicà que devien morir el 22 o el 23 de gener de 1939 a tocar de la N-340, en el terme municipal d’Olesa de Bonesvalls, a la zona de l’Ordal.

 

Tot sembla indicar que van ser enterrats allí pels veïns de la zona immediatament o un temps després de la seva mort, un en una fossa i tres a l’altra. L’erosió dels darrers setanta cinc anys va posar al descobert part de les seves restes i una excavació d’urgència realitzada entre els dies 5 i 7 de març d’enguany va permetre desenterrar a més d’ossos, bales i baines, sivelles de corretja, botons de ceràmica i de nacre, restes de calçat i de roba, una cullera i un tornavís. Res que hagués facilitat la identificació dels cadàvers.

 

Més enllà del que s’explica amb tota mena de detalls en la Memòria de la intervenció d’urgència adjunta hi ha una consideració pertinent. Aquests quatre cossos corresponien a civils o militars republicans que es van donar per desapareguts i dels quals les seves respectives famílies mai van saber el seu tràgic final. Durant una colla d’any els devien estar buscant infructuosament als cementiris, a les presons franquistes, als camps d’internament francesos, a l’exili o als camps de concentració nazis. Amb el pas dels anys, als pares dels dos menors de 18 anys, i també als familiars dels altres dos, no els va quedar més remei que acostumar-se a conviure amb l’angoixa i la incertesa per finalment resignar-se al fatalisme.

El llicenciat en ciències físiques i tinent coronel republicà Manuel Tagüeña Lacorte (1913 – 1971) va comandar les tropes de l’Ordal que intentaven frenar l’exèrcit franquista. A les seves memòries d’aquells dies Tagüeña explica : “A mi alrededor había soldados de todas clases, la mayor parte sin armas, que corrían con desesperación y a los que no era posible detener[...]No podíamos pensar en ninguna clase de resistencia, pero nuestro deber era proteger la retirada de miles y miles de fugitivos. Mis zapadores iban volando puentes y alcantarillas[...]Habíamos visto en la guerra bastantes desbandadas, pero nada que pudiera compa¬rarse con esto. Incluso algunos jefes abandonaron sus puestos y en sus automóviles trataron de escaparse a Francia”. Foto del fons de l’autor

Segur que en algun moment els cadàvers no eren anònims i encara portessin a sobre alguna senyal o documents d’identitat; però entre el moment de la mort i l’enterrament, molt probablement, es van destruir, o espoliar, o extraviar…A tot Catalunya es van inhumar milers de cadàvers republicans durant la Guerra Civil sense cap mena de control, i tampoc es va fer res per recuperar-los en els primers anys de postguerra i durant tota la dictadura franquista. Si s’haguessin identificat oportunament, les seves famílies haurien conegut quan i on van morir i en quines circumstàncies i podrien haver enterrat dignament les seves restes i honorar-les. Prou que això ho van fer amb les víctimes de l’exèrcit franquista!

Recordo que l’any 2006 vàrem anar amb el meu fill Oriol a Castellar del Vallès a la recerca dels familiars o coneguts del soldat Olivé, mort i enterrat a la Pobla de Massaluca (Terra Alta) el 20 d’agost de 1938. Acabàvem de localitzat un diari d’un altre soldat ( Magí Parera Parera de Sant Sadurní) que aquell dia feia d’enterramorts i que hi va escriure: “Avui hem enterrat un noi de Castellar del Vallès. Es deia Olivé. Era de la lleva del 27 i era el pare d’una nena. Portava el retrat de la seva esposa i la nena…Als pagesos que un dia treballaran aquestes oliveres els farà respecte tocar aquesta terra. Aquest noi portava un abric tot de pell…”. Parera, després de consultar la seva identitat i d’observar la fotografia, va procedir a sepultar-ho tot juntament amb el cadàver. Per tant, ningú a part d’ell en va prendre nota.

 

Als arxius locals de Castellar aviat vàrem identificar de quin Olivé es tractava (només n’hi havia un : Joan Àngel Olivé Jou, que l’estiu del 1938 es trobava enquadrat a la 27 Divisió, 124 Brigada Mixta, 495 Batalló i Primera Companyia ) i el seu domicili familiar es trobava al carrer Sant Pau, número 22. Pel padró ens en assabentàrem que allí hi vivia encara la seva germana Maria Teresa Olivé Jou que aleshores tenia 71 anys. Quan li vàrem explicar a ella la troballa del diari amb el relat de la mort i enterrament del seu germà ens va dir emocionada: “ – Ara ja em puc morir en pau. Tant els meus pares com els meus dos germans van estar tota la seva vida esperant que el Joan Àngel tornés de la guerra. Van viure amb l’esperança que un dia entrés per la porta o que algú ens digués què li havia passat. I van morir recordant-me que tenia un germà que havia desaparegut a la batalla de l’Ebre. Gràcies, ara sé que va morir en combat el 20 d’agost de 1938, a la Pobla de Massaluca i que va ser enterrat en un camp d’oliveres. Que Deu els beneeixi!”

En aquest PDF podrà llegir l’informe “Memòria de la invervenció arqueològica d’urgència
al jaciment de la Serra de Riés, al terme municipal d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedés)