dijous, 30 d’octubre del 2014

El PP convida una persona vinculada al Casal Tramuntana a la tribuna del Parlament

El parlament prohibeix l'entrada al convidat del PP que va fer la salutació feixista
Foto VilaWeb
Crits de 'Viva España!' i la salutació feixista durant la sessió de control a la cambra catalana
  
Directa.cat 29/10/2014       
Sessió de control peculiar al Parlament de Catalunya. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, ha expulsat sis persones que estaven a la tribuna de convidats i que es dedicaven a aplaudir i a cridar cada cop que intervenien els diputats del PP o C's. De Gispert els ha cridat a l'ordre un parell de vegades, fins que les ha expulsat, moment en què un dels individus ha alçat el braç fent la salutació feixista, mentre que la resta proferia el crit de “Viva España”. Segons informa Nació Digital, la diputada del PP Maria José García Cuevas ha estat qui les ha convidat a la tribuna de convidats. Entre les expulsades, hi ha almenys un militant del PP, una dirigent de l'ultradretà Vox i un integrant de l'espanyolista Movimiento del 12 de Octubre.
 
La dirigent de Vox, el partit impulsat per Alejo Vidal-Quadras poc abans de les eleccions europees del maig, era Ariadna Hernández, líder de la formació a Barcelona. Hernández està també vinculada al neofeixista Casal Tramuntana, tal com va revelar la Directa fa uns mesos. Antiga assessora del PP a Sant Cugat del Vallès, Hernández està molt unida a Alberto Sánchez, regidor de la xenòfoba Plataforma per Catalunya a l'Hospitalet del Llobregat i impulsor del Tramuntana. Tot i que la dirigent de Vox no formaria part del Tramuntana sí que ha assistit, a banda de participar en algunes de les activitats lúdiques que promou, com excursions.
 
Els altres assistents reconeguts són Francisco Ribas, que és el futur cap de llista del PP al municipi de Tona (Osona), a banda de promotor de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña; i Miguel Bosch, integrant del Movimiento del 12 de Octubre. 

Neus Català, medalla d'or a la lluita antifeixista i la preservació de la memòria històrica

 
L'Ajuntament de Barcelona va reconèixer, ahir, l'única supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück
 
Directa.cat - Bertran Cazorla 30/10/2014
Es fa silenci al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. La veu fluixa d'una dona que gairebé té un segle d'edat s'obre pas entre flaixos, petons i felicitacions. Animada per Marina Rossell, a qui té al costat, canta “L'emigrant”. És Neus Català i, al coll, llueix la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la ciutat. La darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, veterana lluitadora antifeixista, militant comunista fins avui i activista per a la memòria històrica acabava de rebre el guardó en un acte al consistori i estava rebent nombroses felicitacions quan va arrencar a cantar.
 
El mes de juny d'enguany, el ple municipal de la capital catalana havia acordat distingir la veterana antifeixista per unanimitat “i això no passa cada dia”, va subratllar el dimecres durant l'acte d'entrega de la medalla l'alcalde Xavier Trias –qui, per cert, encara no ha aconseguit trobar l'instrument per evitar la presència a la ciutat del Casal Tramuntana, on milita molta gent admiradora de les idees i els personatges que van causar l'horror nazi. El consistori va acordar aquesta distinció “com a reconeixement a la trajectòria vital” de Català per “defensar els drets de les dones i per la seva especial contribució a preservar la memòria històrica”, segons l'acord pres, i per agrair que l’activista cedís a l’Ajuntament de Barcelona –al Fons d’Història Oral de l’Arxiu Històric de la ciutat– les gravacions que va fer recollint el testimoni de dones que, com ella, van patir l’horror dels camps nazis. La distinció per a Català va comptar amb el suport explícit de l'Amical de Mauthausen i del Centre d'Estudis Internacionals-Pavelló de la República (CEHI) de la UB.
 
Dues dones van ser les encarregades de glossar la figura de la darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, que, després del seu alliberament, va maldar per localitzar i recollir el testimoni d'altres dones que van patir aquell horror. “La memòria no existeix si no és compartida”, va afirmar la primera d'aquestes dues dones, Margarita Català, filla de la veterana antifeixista, que va ressaltar que el testimoni de la seva mare és “una terrible exigència”. L'altra glossadora era Mariona Castellví, amiga de la família Català. “Reculls aquesta medalla en nom de totes les dones que van perdre la vida als camps i de les que van lluitar per mantenir viva la memòria”, va dir.
 
A més de Trias, l'escoltaven representants de forces polítiques diverses, com ERC i el PSC, però, principalment, d'ICV-EUiA, com Dolors Camats, coordinadora d'ICV, i Joan Josep Nuet, d'EUiA, partit on encara avui milita Català. També hi eren la cantant Marina Rossell i Albert Om, que, seguint el camí d'una de les primeres periodistes que van recollir el testimoni de les supervivents catalanes de l'extermini nazi, Montserrat Roig, autora d'Els catalans als camps nazis, ha treballat per mantenir viva la memòria de Català dedicant-li una edició del seu programa El Convidat.
 
També l'escoltaven nombrosos companys de militància; membres de l'Amical de Ravensbrück que Català va ajudar a fundar; veïns i veïnes de Rubí, la ciutat on es va instal·lar Català en tornar a Catalunya després dels anys d'exili a França, i també veïnat dels Guiamets, el poble del Priorat on va néixer un octubre de fa 99 anys, on va fundar el PSUC en esclatar la guerra, d'on va marxar per assistir la República durant el conflicte i on ha tornat a residir els darrers anys. Moltes d'aquestes persones es van atansar a Català al final de l'acte per felicitar, besar i fer-se fotos amb la recent guardonada, que lluïa la medalla al coll i exhibia, amb orgull, una bandera republicana. . .

dimarts, 21 d’octubre del 2014

El veïnat del balcó amb banderes neonazis, impotent

 
L'Ajuntament de Sabadell i dues entitats han denunciat l'exhibició de les ensenyes feixistes
 
Directa.cat Bertran Cazorla 21/10/2014
Penjades en un balcó i, per tant, refugiades en el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili de la persona propietària, però ben visibles des d'un carrer que és molt concorregut i un gran eix viari de Sabadell. Refugiades, també, en el que algunes veus consideren llibertat de consciència, tot i que recorden règims genocides que, a l'Estat espanyol i Alemanya, van provocar la mort de milions de persones: des de fa almenys quatre dies, un balcó particular de la plaça de la Concòrdia –capritxos del destí– de la cocapital vallesana ha esdevingut una apologia cridanera del Tercer Reich i el franquisme. Hi pengen dues banderes nazis amb la creu gammada, una bandera de les SS, una altra del jou i les fletxes i una cinquena amb l'efígie de Millán Astray (fundador de la Legión) i el lema d'aquest grup militar espanyol, Viva la muerte. El veïnat, inquiet per aquesta aparició sobtada, no sap què fer.
 
Així ho afirma el president de la comunitat veïnal del bloc situat al número 78 de la plaça. Explica que es va adonar de les banderes que havien aparegut al tercer pis d'aquesta escala perquè el va alertar un home gran que viu al bloc. Abans, narra, en aquell balcó, hi havia una bandera espanyola. Des de finals de la setmana passada, però, hi han aparegut les ensenyes nazis i falangistes. L'home ha trucat el gestor de la comunitat de propietàries i la policia local –que l'han informat que ja estaven tractant l'assumpte–, però mostra una certa impotència: no sap què més pot fer.
 
En efecte, la policia local de Sabadell tampoc no va poder retirar les banderes. L'Ajuntament de Sabadell, molt bregat en estratègies per fer front a la presència de neonazis a la ciutat, una constant de la darrera dècada, va enviar una patrulla de la policia municipal al pis en qüestió el dissabte a la tarda. Van advertir l'inquilí que les banderes podien suposar un delicte, però aquest es va negar a retirar-les. L'han denunciat, informen fonts municipals. També ho ha fet l'Associació d'Estudi Exili i Deportació de l'Holocaust, explica el seu president, Alfons Aragoneses. L'Amical de Mauthausen ha lamentat el fet que els casos d'apologia del nazisme i el feixisme siguin habituals i ha reclamat un enduriment del Codi Penal.
 
Un neonazi desconegut
Però, qui ha penjat les banderes? Un sonat? Un neonazi de pedra picada? El veïnat apunta a la primera opció. L'inquilí del tercer pis és R.N., un home de 37 anys que viu a l'immoble des de fa uns anys. El veïnat assenyala un canvi d'actitud del veí des que, diuen, va trencar la seva relació sentimental. En efecte, a la bústia, el seu nom apareix sobre un altre, que ara està ratllat. No consta entre els neonazis més coneguts de Sabadell, tot i que més o menys pertany a la seva generació. 

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Amical de Mauthausen denúncia a un veí de Sabadell per penjar banderes feixistes


Amical de Mauthausen 19//10/14
Gràcies a la col.laboració d'un company de Sabadell demà es farà una denúncia a l'Ajuntament.
 
No podem permetre aquest tipus de comportements.
 
Aquesta aberració és al número 78 de carrer Josep Tarradellas. A la rotonda.
 
Avui han afegit una bandera de les SS.
 
Fora el feixisme dels nostres barris.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Els Mossos portaran a la justícia els discursos feixistes del 12-O

Els ultres, marxant per Montjuïc. Foto: Jordi Borràs
Veure video
El líder de la Falange Española va reclamar "posar davant d'un escamot d'afusellament" Mas i Junqueras
 
| 16/10/2014
Els Mossos d'Esquadra portaran a la justícia els discursos feixistes que es van proferir el 12 d'octubre passat en l'acte convocat per grups d'extrema dreta a Montjuïc, a Barcelona, segons ha revelat el portaveu de la policia en declaracions a la Cadena Ser. Segons ha dit el cap policial, "els continguts de l'acte poden esdevenir un delicte d'odi". Entre d'altres proclames, el líder de la Falange Española, Manuel Andrino, va assegurar que davant d'una "probable inacció" dels poders de l'Estat, els "patriotes" tindrien "tota l'autoritat" per "posar davant d'un escamot d'afusellament el Companys de torn, es digui Artur Mas o es digui Oriol Junqueras".

Aquestes i altres declaracions han portat els Mossos a obrir diligències penals contra les persones que les van proferir. A banda de les d'Andrino, el líder del grup ultradretà Alianza Nacional, Pablo Peña, va declarar que si el govern no prohibia la consulta sobiranista ells actuarien "amb acció directa suplint l'acció de l'Estat en els col·legis electorals".

El portaveu dels mossos, Xavier Porcuna ha explicat que s'estan recollint "tots els mitjans de prova per portar-los davant l'autoritat judicial en considerar que el contingut que es van difondre durant aquest acte poden esdevenir un delicte d'odi".

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Acte a la memòria d'Antonio Ruiz Villalba

 
Expresos Politics Franquisme 18/10/14
El proper dilluns 20 d'octubre a les 12 del matí ens trobarem a l'aparcament de Catalunya Motor a la SEAT de la Zona Franca per recordar els fets del 18 d'octubre de 1971.
 
Us Esperem!!

divendres, 17 d’octubre del 2014

Joan Tardà: 'Permeten les esvàstiques i reprimeixen les estelades!'


 
EsquerraTV 16/10/2014
El diputat Joan Tardà demostra durant el debat de la Llei de seguretat ciutadana com es persegueixen estelades però en canvi es té màniga ampla amb l'exhibició de símbols nazis. Crítica la coneguda com llei mordassa.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Darrera carta de Lluís Companys a Carme Ballester

 
memoria.cat
Escrita poques hores abans de ser executat (15-10-1940), el president de la Generalitat hi expressa no tan sols l'estimació per la seva segona esposa, sinó també l'esperança que podrà refer la seva vida amb el suport de la resta de la família. (Aquest document no és inèdit. Ja fa anys que es va donar a conèixer)
 
A la meva estimada esposa Carme Ballester de Companys.

Esposa meva, la més bona, i estimada de les esposes:

T'escric a la vetlla del Consell de Guerra. Penso que podré entregar a la Ramoneta una quartilla que he fet, i si de cas, en els últims moments, les conversacions verbals i últimes. També aquesta carta i una per a la meva filla Maria, tot lo que serà tramès quan sia possible.

No faria falta lo que dic en la quartilla repetida. Però ho he fet també per tu mateixa, vida meva. Conec la teva bondat i t'estimo tant que una de les coses que més me preocupen, aimada meva, Carme meva, ets tu. En aquella quartilla vaig consignar la meva absoluta confiança en tu. I vull que no oblidis que has d'ésser previsora per la teva salut, que necessites cuidados, i que jo et recomano i t'ho mano en lo menester que no t'abandonis.

Si el meu fill viu, no penso que manquin l'ajut dels meus amics. Per altres conductes (potser el meu defensor) potser rebràs altra carta, expressió del meu amor, doncs aprofitaré tots els conductes que tingui.

Reacciona, repeteixo, contra l'abatiment. Relaciona't, distreu-te. Així ho vull. Cerca companyia d'alguna família, potser més tard, i quan sia possible, les meves germanes. Fes lo que te dic, perquè jo, el teu Lluís, ja no patiré; així desitjo que ho facis, amor meu. Busca també el consol de les creences i el trobaràs.

Me sento serè i tranquil. És Déu que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest destí i m'omple d'una serenitat extraordinària. Li dono les gràcies puix havent tots de fer el mateix camí, m'ha reservat una fi tan hermosa, per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m'estimes i has d'estimar doncs el record que pugui deixar, has de comprendre això.

No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís."
  

Partits i govern commemoren els 74 anys de l'afusellament del president Companys

 
VilaWeb 15/10/14
La matinada d'avui fa 74 anys el president Lluís Companys era afusellat pel règim franquista al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Com cada 15 d'octubre, una marxa de torxes organitzada per ERC ha sortit a trenc d'alba fins a Montjuïc per retre-li homenatge. A més dels parlaments i l'ofrena floral per part de dirigents d'ERC, el govern, el Parlament de Catalunya i altres partits també han anat fins a la tomba de Companys per homenatjar-lo.
Els últims esdeveniments polítics i el nou rumb de la consulta del 9-N han estat presents en els parlaments dels dirigents polítics. 
 
El diputat d'ERC Oriol Amorós ha fet una crida a la unitat dels partits pro-consulta i 'no acceptar les limitacions imposades i antidemocràtiques'. 'Ara és l'hora dels fets, ajudarem el govern però no en tenim prou', ha dit. 
 
'Per defensar Catalunya només hi som nosaltres, aquesta és la gran lliçó', ha dit Josep Rull, coordinador general de CDC, en l'homenatge a Companys, que també s'ha referit a la consulta: 'Posar les urnes és el principal instrument de dignitat nacional, l'objectiu és la independència'. 
 
Artur Mas ha presidit, juntament amb la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i el batlle de Barcelona, Xavier Trias, l'ofrena del govern a la tomba de Companys.

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Els militaristes espanyols de Podemos

 
El partit de Pablo Iglesias té un Cercle de Forces Militars, del qual formen part 21 soldats en actiu
 
El Singular.cat - Bernat Vilaró 13/10/2014 
Podemos compta amb un Cercle de Forces Armades format per 28 integrants, dels quals 21 són militars en actiu, "i un centenar de companys que ens aporta idees des de fora", segons publica 'El Mundo', que ha parlat amb Germán Sánchez, un noi de Cadis militant del partit que lidera Pablo Iglesias.

Aquest cercle militar ha redactat un manifest, on apliquen la ideologia de Podemos, i critica les despeses desorbitades de la "casta militar". "Alguns creuen que ser patriota és envoltar-te amb la bandera. Per a mi, és estar orgullós dels teus origens sense creure't millor que ningú", afirma Sánchez.

"Quan més sues en temps de pau, menys sagnes en temps de guerra", afegeix aquest membre del cercle militar de Podemos, que el 26 de febrer va obrir un compte a Facebook que en dos dies ja tenia més de 2.000 seguidors. Ara la pàgina supera els 5.000 membres.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

12 d'octubre res a celebrar!

 
Arran Sitges
 
#12Oantifeixista

El #12O res a celebrar!
Lluitem per la llibertat, destruïm el feixisme! Sortim al carrer i diguem prou. Feixisme mai més!...

L'Esquerra Independentista dona suport i convoca a:

Manifestació Antifeixista a les 11.00h Plataforma Antifeixista de Barcelona
Avinguda Maria Cristina (Barcelona)

Manifestació i Cercavila a les 12.00h Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Plaça de Sants (Barcelona)

Una exposició de Movistar elogia Hitler, el presenta com un heroi i n'obvia els crims

Panell biogràfic de Hitler / @TeresaRenedo

La mostra 'Los perfumes de la historia' s'ha pogut veure al Mobile World Centre del 26 de setembre al 4 d'octubre i té un contingut explicatiu que es pot qualificar de revisionista

dimarts, 7 d’octubre del 2014

70 anys després. La invasió de la Vall d’Aran pels maquis


En la foto: Una companyia de la 35 Brigada, disposada a
entrar pel Pirineu després de l'alliberament del Midi

Centres de Recerca UAB - CEFID

Programa

10:00 - Inauguració

· Presentació de la jornada. Sr. Eugeni Giral, president del CEDOC.

10:15 - La invasió de la Vall d’Aran pels maquis

· Sr. Daniel Arasa, periodista i autor d’Años 40: Los maquis y el PCE (1984) i La invasión de los maquis (2004).

11:15 - La actuación del ejército español ante la invasión

· Sr. Fernando Martínez de Baños, coronel d’Artilleria a la Reserva i autor de "Hasta su total aniquilación. El ejército contra els maquis en el Valle de Arán y en el Alto Aragón, 1944-1946" (2002).

12:15 - Invasió guerrillera de la Vall d’Aran (19-27 d’octubre de 1944)

· Sr. Ferran Sánchez Agustí, historiador i autor de "Maquis y Pirineos: la gran invasión, 1944-1945" (2001).

13:15 - I. Taula rodona

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Acte homenatge al Fossar de la Pedrera

 
 

La infància del PSUC (1936-1939) El retorn dels "Papers de Salamanca" Baix Llobregat

 
 
Castell de Cornellà
 
Adreça: c/Mossèn Jacint Verdaguer, s/núm. (Google Maps)

Horari:
-De dilluns a divendres, de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores.
-Diumenges de 10 a 14 hores.
 
La infància del PSUC (1936-1939) El retorn dels "Papers de Salamanca" Baix Llobregat
Aquesta exposició vol mostrar a la ciutadania de Cornellà de Llobregat una part dels Papers de Salamanca pertanyents al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a les Juventuds Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), retornats el 20 de febrer de 2012. Presenta un repasso històric dels primers anys del PSUC, des de la seva aparició durant la II República, en el maremágnum polític català que va propiciar el cop d'estat del 17 de juliol de 1936. Reflexiona sobre la utilitat dels documents com instruments per a la repressió, i com objecte significatiu de reclamació social. I finalment aporta una visió local i comarcal dels papers retornats.

Durada: fins al 19 d'octubre de 2014

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Crónica de los Fets d'Octubre

Les tropes al comandament del general Batet van atacar el
Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de la ciutat. Arxivo/ Merletti
Traducció Estació Collserola
 
Demà es compleixen 80 anys del Sis d'Octubre, quan Companys va proclamar "l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola"
 
La Vanguardia - Jordi Amat 5/10/14
A la una de la matinada del 5 de maig de 1934, Josep Pla -corresponsal de la Veu de Catalunya a Madrid- explica que els diputats de la Lliga recolzarien la decisió del govern que presidia Ricardo Samper: la presentació d'un recurs d'inconstitucionalidad contra la Llei de Contractes de Conreus en el Tribunal de Garanties Constitucionals. Aquella llei llençant a progressista, que proposava un canvi en les relacions entre propietaris i arrendataris (en la línia d'una reforma agrària que hauria d'haver afectat a tota Espanya), va ser reprobada des del primer moment per la Lliga i els propietaris agrícoles. El partit de Cambó, a remolc de l'ascens de les dretes dures, usaria la maquinària legal per a anul·lar-la. El 9 de juny el Tribunal de Garanties va fer pública la seva sentència: la llei aprovada pel Parlament de Catalunya era declarada inconstitucional. 13 vots contra 10. Lluís Nicolau d'Olwer -liberal catalanista- ho va exposar amb claredat enlluernadora. "Va ser aquesta sentència la qual va produir en l'ànim dels catalans un sentiment de rebelión i de protesta".

"La cosa estava prejuzgada", afirma Nicolau. No servirien les gestions d'Amadeu Hurtado per a evitar la suspensió, com mostra el dietario Abans del sis d'octubre. Arribava tard la crida a la concòrdia -entre propietaris i arrendataris, entre la Lliga i Esquerra- que Cambó va fer l'11 de maig en el Palau de la Música. 9 de juny. Boquete en el sistema. La sentència qüestionava la capacitat de Catalunya per a autogobernarse i l'autogovern era pedra de toc del règim republicà. "Si Catalunya no pot regir per si mateixa una relació privada entre propietaris i cultivadores", preguntava el republicà moderat Ossorio i Gallardo a Gaziel, "a què queda reduïda la seva autonomia?". Per als republicans catalanistas, la conclusió era òbvia: calia fer el possible per a rebutjar l'atac legal.

El diumenge 10, en El Vendrell, discurs del president Companys. Denuncia les traves que el govern posa al desplegui estatutari i fa una proclama mística i insurreccional. "Qui en aquests moments no està amb confiança i obediència, sota la nostra rígida disciplina, no està amb nosaltres. Cadascun de nosaltres ha de constituir-se en soldat guardador de l'ordre. Cap excés, cap temor. Hem d'enfortir el nostre esperit i fer examen de consciència, i dir-nos cada dia, cara al nostre deure present que es pot tornar històric: Jo sóc català. Sóc un bon català. Arribats a aquesta condició, s'aixecarà com una hòstia santa l'ànima immortal del nostre poble, i potser jo us diré a tots: Germans: seguiu-me! I tota Catalunya es posarà en peu". Potser. El mateix dia el conseller de sanitat Josep Dencàs prenia possessió de la Conselleria de Governació de la qual depenia l'ordre públic. Al dia següent Dencàs -president de les Joventuts d'Esquerra a les quals havia dotat d'un aire feixistizant- rebia als comandaments de la guàrdia civil. Als periodistes els va dir que estava disposat a servir Catalunya amb tot fervor. Es va fer col·locar un retrat de Macià en l'antedespacho de la conselleria.

El dimarts 12, sessió en el Parlament. El conseller de Justícia presenta un nou projecte de llei de Contractes. Idèntic al suspès, amb un article addicional. Parla Companys. La llei s'aprovarà "sigui com sigui". I s'ofereix gairebé en martiri. "Si ens deixem arravassar-se allò que és nostre, no allò que ens pertany sinó només allò que ha quedat pactat en l'Estatut i la Constitució, llavors, qui té dret a dir que aquí hi ha un sentiment nacionalista? Si el sentiment nacionalista, a través del món i del temps, dóna herois i màrtirs!". En la balconada no ondea la bandera republicana mentre en l'entrada nacionalistes radicals ovacionan una estelada. La llei de Contractes havia creat un conflicte, però el conflicte havia entrat en una altra dimensió. Tot o gens. "El que principió per ser una bola de neu, un grapat de copos que es desgajaron del cim, s'ha convertit en una temible i colossal devessall, capaç de tota sort d'impresibles estralls". Alerta de Gaziel -director de La Vanguardia- en el seu editorial del dia 13.

S'activa una dialèctica -entre política i insurrecció- d'impossible síntesi. Per una part la voluntat del president Samper i de liberals catalanistas de buscar una sortida a l'atolladero creat per la sentència. Un d'ells és Gaziel. El 16 de juny, en un article, es dirigeix al president Companys: "Accepti una fórmula digna, eviti tota violència". El diumenge 24, La Vanguardia titula: "La fórmula jurídica del senyor Samper. Oposa objeccions la Generalitat?". Gaziel rep un sobre urgent. Remitent: Lluís Companys. Les relacions Generalitat/Governo, li diuen al lliurar-li el document, s'han trencat. Definitivament.

El dimarts Gaziel escriu a Companys. La fórmula Samper, creia, era bona. "Si hi ha veritables ganes de resoldre bonament l'assumpte i no llançar-se a aventures arriscades i absurdes, jo crec que ara és el moment de negociar a fons amb el govern del senyor Samper. Per a això solament falta, naturalment, tenir la lucidesa i l'habilitat necessàries, i prescindir en absolut de tots els caps calents".

Pacte, pacte, pacte. Al llarg de l'estiu, de fet, es reelaboró la llei, que quedaria aprovada el 13 de setembre enmig d'una indiferència considerable. No era l'hora de la conciliació. La sentència del 9 de juny, aparti d'iniciar una nova fase de negociació, va activar una dinàmica insurreccional que no va tenir fre. Una dinàmica encoratjada per Companys que Dencàs organitzaria com una revolució separatista.

No només es coïa aquesta revolta. Des de la victòria de les dretes antirrepublicanas de la CEDA en les eleccions de novembre de 1933, la fragilitat de la república era absoluta. Al febrer del 34 el PSOE es baixa del tren de la legalitat. "El partit i la UGT ja estan d'acord per a organitzar un moviment revolucionari amb un programa concret en l'objecte de sortir en el front dels manejos revolucionaris". L'anarquismo sindicado, tibant la convivència en el carrer, també anava carcomiendo la precària estabilitat del règim. Hi havia, doncs, persones, grups i partits interessats enhacer col·lapsar la legalitat republicana. A Catalunya es va especular amb el legítim descontent catalanista per a portar el conflicte a la violència.

Dencàs transita per aquest precipicio. Sobre la seva taula, l'informe sobre el que pensa l'oficialitat de la policia: el 90%, sospitosos. Hauria de dotar-se d'una força alternativa. El 26 de juny reorganiza el somatén, tradicional organització militar de caràcter civil. Deixaria de combatre al servei d'una classe, es confiscarien les seves armes i es posaria al servei de Catalunya quan fes falta. La majoria dels nous integrants eren militants de les joventuts dels partits d'esquerres i catalanistas. La lluita per l'autonomia. Pocs dies després, al juliol, Dencàs nomenava Miquel Badia cap superior dels Serveis d'Ordre Públic. Badia, conegut popularment com el Capità Collons, era el líder carismàtic dels escamots juvenils d'Estat Català: la força de xoc d'Esquerra que s'havia enfrontat amb els anarquistes en diverses ocasions. Les reunions per a preparar el cop, mentre, se succeïen.

Madrid. 8 de setembre. Acte organitzat contra Esquerra pels latifundistas de l'Institut Català de Sant Isidre. "Jo no parlaré contra Catalunya, sinó contra els seus mals catalans, que amb la bandera solitària d'independència suïcida, s'alien a tots els factors de destrucció". Ovacions per a l'orador, José María Gil Robles -líder de les dretes catòliques, el polític amb més influència a Espanya-. L'editorialista d'ABC subratlla la denúncia que es va fer d'un aspecte molt concret de l'autonomia: "Les potestats d'ordre públic en mans de l'Esquerra i el servei sectario i apassionat d'aquell partit". Al dia següent, en Covadonga, Gil Robles de nou. Catalunya en el centre d'un debat explosiu.

I a Barcelona, una espurna arravassada. Miquel Badia. Diumenge 9 en l'Audiència. Judici a l'advocat nacionalista Josep Maria Xammar. Per a evitar disturbios vigila una secció de guàrdies d'assalt. Quan es dicta sentència, condenatoria, el tribunal és agredit. Els guàrdies no actuen. A la sortida, Badia deté al fiscal. "Els fets han produït un efecte deplorable en els sectors més equilibrats de Madrid", escriu Pla. Samper demana la destitució de Badia. Sembla que la Generalitat reconeix que no té força per a prendre aquella decisió. Badia dimiteix. Diumenge 23 de setembre. Homenatge a Badia en el Palau de Belles Arts. Estelades, banderes gallegues i basques, retrats de Macià. En les portes el gentío escolta pels altaveus discursos inflamados. També el de Companys. A la fi de mes uns 2.700 homes, procedents de les joventuts de diferents partits, reben instrucció militar a Barcelona. Tenen poques armes.

Quan a principis d'octubre Gil Robles va deixar caure el govern Samper -esgotat per la seva dedicació a l'assumpte de la llei de Contractes-, la metxa s'encén. "S'havia creat el moment propici perquè molta gent cregués que ja estàvem en el moment de la lluita", diria Nicolau d'Olwer. La CEDA entra en el govern. El dia 4 Gaziel dóna l'ok perquè al dia següent es publiqui l'article Les armes de la Generalitat, crida agónico a la responsabilitat amb un títol més que significatiu. El dia 5, vaga general en tot el país impulsada pel PSOE i la UGT amb la complicitat de sindicats anarquistes. A última hora de la tarda del 6, a Catalunya, la proclama de Companys. La dinàmica insurreccional, incontrolable, ho ha atrapat. Com suggereix Ucelay-Da Cal en 6 d'octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, Companys va apostar per repetir la jugada del 14 d'abril. Aquell dia, des de l'altra balconada de la plaça Sant Jaume, izó la bandera republicana. El 6 d'octubre va ser diferent. Tot va acabar quan només havia començat.

"Els dirigents comptaven amb la policía de la Generalitat, que estava sota el seu control. Però només una petita part dels seus contingents es va posar al seu costat", escrivia Ferran Soldevila al cap de pocs dies. El general Batet, el capità general de Catalunya, no va fer cas de la carta que li va dirigir Companys perquè es posés a les seves ordres. "Comptaven amb l'exèrcit i aquest va resultar fidel al govern espanyol, i l'autoritat militar es va assegurar de no fer sortir de les casernes determinades batallons formats sobretot per soldats del país". Al cap de 12 hores tot s'havia perdut. "L'esperança de llibertat va ser superior a qualsevol altra consideració".