divendres, 30 de maig del 2014

El fiscal Carlos Jimenez Villarejo

Cartell de la Crida del 24 de juny de 1981
Carta d'un membre de la Crida empresonat per recomanació de Villarejo el 1985, per haver defensat el català

Francesc Figuerola - VilaWeb 28/5/14
Llegeixo la notícia que la formació Podem ha fet pública la decisió que el senyor Carlos Jiménez Villarejo no prendrà possessió de la seva acta de diputat.

Crec que la recuperació de la memòria històrica és necessària, rellevant, imprescindible per valorar d'on venim, de quins encerts i de quins fraus i cap on, i acompanyats de qui, caminem. En això, i només en això, coincideixo amb aquest vell jurista.

Carlos Jiménez Villarejo, actuant com a fiscal, a quarts de cinc de la matinada freda del 21 d'abril de 1985 va respondre al jutge que seia a la seva dreta en un despatx mal il·luminat del Palau de Justícia de Barcelona que enviés a la presó --preventiva i sense fiança!-- quatre joves membres de la Crida a la Solidaritat detinguts el dia abans quan, acompanyats de setanta persones, duien a terme una acció pacífica a l'estació de Sants de Barcelona, de protesta per a la catalanització dels serveis de Renfe, perquè aquesta companyia no havia complert els terminis de 12 mesos, 6 mesos i 3 mesos que hom li va oferir per a retolar, emetre bitllets, adaptar la megafonia, esmenar la toponímia i atendre els ciutadans normalment també en català. (La Crida feia accions per la llengua, campanyes de solidaritat amb Nicaragua, Etiòpia, de defensa del territori, donava suport a sindicats i treballadors, promovia l'economia solidària i el cooperativisme...)

Aquella acció del fiscal Villarejo va ser utilitzada durant un llarg temps, en els estudis de la Facultat de Dret de la UB, com a exemple de decisió política, i no jurídica, i d'acció desproporcionada.
Raimon, el 22 d'abril del mateix any al vespre, va llegir, al Palau de la Música Catalana, en l'homenatge a Salvador Espriu, traspassat feia poc, una carta enviada pels joves des de la presó, en què es demanava a la Generalitat: 'Com és possible que estiguem empresonats en una presó catalana, pel fet de defensar la nostra llengua?' El Palau, tothom dempeus, reclamà la posada en llibertat dels detinguts. Tothom dempeus excepte la primera fila, plena de càrrecs del govern, tots de CDC i UDC, callats i amb el cap cot, que apuntaven les maneres claudicants de l'època. La Crida no era titella de Pujol, i això era clar i provat diàriament, i ben conegut pel vell amic Carlos Jiménez.

Villarejo mai no es va retractar d'aquella decisió de caràcter netament polític i contrària a la recuperació de la presència i ús de la llengua catalana, decisió que apuntava frontalment contra qualsevol opció política d'insubmissió a l'status quo del moment, especialment si aquesta actitud provenia d'allò que ell sempre ha considerat 'la perifèria'. D'aquesta manera, Carlos carregava --i continua carregant-- no pas contra allò que ell qualifica de 'nacionalista' (ell ho és, sense voler reconèixer-s'hi), sinó contra la lliure determinació de la ciutadania i dels pobles, i ho fa de manera desacomplexadament interclassista i des de la seva permanent posició elitista, gens avantguardista.

I això cal destacar-ho perquè Carlos va arribar a afirmar que els membres de la Crida eren 'cadells' de Pujol, i que calia perseguir-los. Un any abans ell mateix havia participat en la trama política teixida contra Pujol (realment contra la Generalitat) a l'entorn de l'anomenat cas Banca Catalana, afer que, amb l'ajut de diaris com El País i més eines de poder de l'estat, va pretendre anar molt més enllà de l'encausament, justificat i necessari, dels responsables de Banca Catalana.

Vint-i-nou anys després, un Carlos envellit i trànsfuga, abandonant els seus històrics companys d'ICV, es presenta a les eleccions europees mantenint-se ferm en l'oposició a l'exercici del dret d'autodeterminació i advocant per un federalisme que ell mai no ha estat capaç d'assumir ni definir.

Els qui fórem empresonats no l'hem oblidat mai.
Francesc Figuerola

Mossos apallissant dins els portals



29/5/2014 La Brimo apallissa a manifestants i una periodista dintre del portal d'un habitatge durant les protestes pel desallotjament de #CanVies #EfecteCanVies

dimarts, 27 de maig del 2014

Presentació del llibre "Ponts trencat. Disset testimonis d'exili i emigració"


Presentació "Ponts trencats" de Montserrat Garriga 

31 de maig de 2014 ,
Hora: 18h

La Historiadora Montserrat Garriga ens presenta el seu nou llibre "Ponts Trencats"

Lloc: Sala d'Actes de l'Esplai
c/ Doctor Robert nº 1
Sta. María de Palautordera

dilluns, 19 de maig del 2014

El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui ara en PDF



Memòries de Joan Busquets i Verges: El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui.
Editat pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. Segona edició ampliada i corregida

diumenge, 18 de maig del 2014

Un grup de falangistes agredeixen el fotògraf Jordi Borràs

 Pintades amenaçants contra Borràs
El fotoperiodista ha estat agredit avui mentre cobria un acte com a fotògraf un míting de Falange a la plaça Universitat, mentre agents dels Mossos d'Esquadra han mostrat una actuació de negligència i connivència amb els agressors feixistes

Llibertat.cat 17/05/2014 

El fotògraf i dissenyador ha estat agredit avui mentre cobria un acte com a fotògraf un míting de Falange a la plaça Universitat. Ell mateix ha explicat fa pocs minuts al seu Twitter les diverses agressions i el paper de connivència amb els falangistes que han mostrat els agents de policia.

Tal i com explica "Diversos falangistes m'han reconegut i increpat, volien impedir que fes fotos, un m'ha colpejat per l'esquena."

Quan ha acudit als policies autonòmics que havien presenciat l'agressió i que "miraven des de fora la plaça, la resposta ha estat "fes fotos de lluny i no provoquis."" El fotògraf ha demanat que identifiqués els agressors, però els Mossos han negligit la seva funció: "He demanat que identifiquessin el que m'ha colpejat i que garantissin el meu dret a treballar amb seguretat però m'han ignorat."

Així, amb impunitat, els falangistes han tornat a agredir el fotoperiodista, que seguidament ha estat identificat pels agents en comptes d'identificar els agressors: "De nou un falangista m'ha imcrepat,al cap d'uns minuts han vingut 2 mossos. M'han identificat a mi i no al falangista que m'ha colpejat."

Finalment, tal i com explica: "No ha estat fins 1 hora més tard i després de demanar-ho fins 4 cops que finalment han identificat el falangista."

Borràs, acostumat a la connivència entre els grups feixistes i els cossos policials, conclou que "El mosso m'ha dit que denunciés. Li he dit que si amb 8 mesos no han actuat per denúncia d'amenaces d mort denunciar això és perdre el temps."

Amenaces de mort impunes
Jordi Borràs va ser objectre d'amenaces d’agressions i de mort a través de Twitter i webs feixistes el passat mes d'octubre i novembre. Uns fels davant dels quals el professional va tramitar una denúncia.
Borràs va deixar escrit al seu bloc "en les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces gravíssimes a través de diferents xarxes socials i comentaris de portals digitals. A hores d’ara, diverses desenes de persones m’estan amenaçant públicament d’apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir”.

Les amenaces escrites a les xarxes socials i webs de l’extrema dreta espanyola assenyalaven Borràs com a "responsable" d’una baralla entre diverses persones que hi va haver el 12 d’octubre a Barcelona. Es tractava d'una represàlia contra el fotògraf pel fet d'haver cobert la informació gràfica d'actes feixistes, en què aquests grups ultres i espanyolistes queden retratats pels seus vincles i els seus antecedents violents.

El passat 12 d'octubre Borràs va estar treballant per diari digital Nació Digital, cobrint les mobilitzacions espanyolistes a Barcelona. El tuit que va enviar Borràs, que alguns mitjans de l'Estat han qualificat de col·laboració amb els antifeixistes que van repel·lir els grups ultres, advertia de la persencia de grups feixistes en alguns carrers de Sants i recomanava "anar amb compte", donat que aquests individus acomstumen a anar de "cacera." Borràs va informar a la seva piulada que a la Carretera de la Bordeta hi havia grups de feixistes, provinents la manifestació i concentració d'España en Marcha.     

divendres, 16 de maig del 2014

Documental de TV3 “Después de Dios Muñoz”

Veure vídeo
El passat dia 11 de maig el programa 30 minuts de TV3- Televisió de Catalunya, va emetre el documental “Después de Diós, Muñoz” sobre l’empresari Julio Muñoz Ramonet (18 de juliol, Barcelona- 9 de maig, Saint Gallen) que es va convertir en un dels homes més poderosos de Barcelona i que va acumular una immensa fortuna gràcies a l’estraperlo del cotó i als seus contactes amb el règim franquista en acabar la guerra civil. 

“Después de Dios, Muñoz” és la frase amb què la Barcelona de la postguerra definia el poder de Muñoz Ramonet, un home que va aprofitar la corrupció del moment i es va convertir en el rei del tèxtil. Va acumular un imperi empresarial i financer que, a més d’Espanya, s’estenia per tot el món: des d’Amèrica fins a les Filipines passant per Suïssa, on fins i tot va arribar a posseir dos bancs. 

El reportatge explica la figura de Julio Muñoz Ramonet a través de testimonis que el van conèixer de ben a prop i que ens descobreixen un personatge insòlit, a qui agradaven l’ostentació i els excessos. 

Quan va morir a Suïssa, als 79 anys i fugint de la justícia espanyola, va deixar d’herència als barcelonins el seu palauet del carrer Muntaner i la important col·lecció d’art que hi havia a dins, amb obres d’ El Greco, Goya, Velázquez i altres importantíssims artistes que van des del romànic fins a pintors dels anys 70. 

Aquesta herència va motivar un llarg litigi amb les seves filles i hereves universals que finalment es va resoldre. L’Ajuntament de Barcelona va obtenir les claus del palauet però bona part de les millors obres d’art de la col·lecció no eren a l’interior de la casa. 

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha col·laborat en el procés de documentació del reportatge.

dimarts, 13 de maig del 2014

L'Amical de Mauthausen, als actes de commemoració de l'alliberament del Camp

EIX. L'Amical de Mauthausen, als actes de commemoració de l'alliberament del Camp
El president de l’Amical, el vilanoví Enric Garriga, va ressaltar la importància de seguir treballant per la memòria i els valors dels republicans deportats

Eixdiari.cat - Vilanova i la Geltrú 13-05-2014
Els dies 9, 10 i 11 de maig, l’Amical de Mauthausen ha estat  un cop més a Mauthausen, per a recordar els 75 anys de l’exili, i  per retre homenatge als qui allà foren internats , especialment, als deportats republicans.


La delegació de l’Amical, enguany va reunir una notable presencia de persones encapçalada per membres de la Junta de l’Associació, acompanyats pel Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Sr. Miquel Puig; de les Sres. Júlia de la Encarnación i María Petra Jiménez, regidores dels ajuntaments de Sant Celoni i Santa Coloma de Gramenet, respectivament; i de l’ambaixador d’Espanya a Viena, Sr. Alberto Carnero. A aquesta representació institucional s’hi van sumar també alumnes de batxillerat de l’Institut Baix Montseny, de Sant Celoni i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, de Manresa, així com membres de diferents associacions de Santa Coloma de Gramenet i l’associació Pozos de Caudé de Terol.

Durant els dies de la commemoració, alumnes, associacions i institucions, conjuntament amb l’Amical, van realitzar diferents actes d’homenatge i record a la deportació republicana al castell de Hartheim, al camp de Gusen, a l’estació de tren de Mauthausen, a l’escala de la pedrera de Mauthausen i als monuments espanyol i francès al camp.

A la cerimònia principal que reuneix delegacions de 21 països i la nostra entitat, que agrupa els antics deportats i les seves famílies i amics, no hi ha faltat mai des de 1962, any en què es fundà l’associació i s’inaugurà el monument per subscripció popular, aquest any va fer un dels discursos el representant de l’Amical, Josep Sanmartin, membre del Comité Internacional de Mauthausen.

L’Amical vol remarcar la importància d’aquests viatges i cerimònies, per a seguir lluitant per a la recuperació de la memòria republicana, especialment en un país on encara la lluita per la democràcia i la llibertat que van encapçalar els republicans  no ha estat plenament reconeguda i també perquè representen una eina d’educació i formació ens els valors democràtics i de prevenció del feixisme, facilita que els joves puguin esdevenir ciutadans més preparats per combatre les idees xenòfobes i extremistes que amenacen de nou Europa.

A l’acte al monument espanyol al camp, el president de l’Amical Enric Garriga, va ressaltar la importància de seguir treballant per la memòria i els valors dels republicans deportats a Mauthausen, però també de mirar endavant i seguir impulsant la presencia de joves , els projectes pedagògics amb els joves i els intercanvis i xarxes de joves, centres de secundària i ciutats d’Europa per a potenciar el fre a les idees feixistes.

dissabte, 10 de maig del 2014

Dietari d’un sindicalista silenciat amb un còctel Molotov

Antonio Martos, amb la foto del seu germà, davant de la caserna on va ser torturat
Foto: Enrique Canovaca
La lluita pels seus ideals va ser la seva millor arma. La de les forces de l’ordre, les tortures

Les seves idees foren silenciades amb una beguda letal. El 'Còctel de la veritat', en deien: salfumant i benzina, dosi doble de ‘Molotov’. El seu cadàver fou enterrat en una fosa comú, davant la impotència i el sentiment d’una família que mai va poder acomiadar-se d’ell. La restitució de la memòria de Cipriano Martos, el sindicalista de la FRAP i del PC, passa per reunir les proves que possibilitin que la seva família presenti la querella contra els crims del franquisme que es jutgen des d’Argentina. La veritat, quaranta anys-un anys després, mai podrà ser silenciada per cap arma. Aquest n’és el dietari.

Reus digital.cat - 29 d'Abril de 2014 Albert Sunyol
Les seves idees foren silenciades amb una beguda letal. El 'Còctel de la veritat', en deien: salfumant i benzina, dosi doble de ‘Molotov’. El seu cadàver fou enterrat en una fosa comú, davant la impotència i el sentiment d’una família que mai va poder acomiadar-se d’ell. La restitució de la memòria de Cipriano Martos, el sindicalista de la FRAP i del PC, passa per reunir les proves que possibilitin que la seva família presenti la querella contra els crims del franquisme que es jutgen des d’Argentina. La veritat, quaranta anys-un anys després, mai podrà ser silenciada per cap arma. Aquest n’és el dietari.

dimarts, 6 de maig del 2014

Presentació del llibre i l’exposició sobre Antoni Benaiges, el mestre «que va prometre el mar»

Reus.cat
Sergi Bernal i Francesc Escribano participen aquest dimecres, 7 de maig, a les 20:00 h a la Biblioteca Central de Reus, a l’acte de presentació del llibre i l’exposició «Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar». Es tracta d’un projecte de recerca i difusió liderat per Sergi Bernal que recupera la memòria del mestre de Mont-roig del Camp Antoni Benaiges, que exercia al petit poble de Bañuelos de Bureba (Burgos) i fou assassinat tot just començar la Guerra Civil pels seus ideals i mètodes pedagògics innovadors.

Després de més de setanta anys reposant en una fossa comuna, les restes de diferents persones executades pels sublevats feixistes l’any 1936 a la serra de La Pedraja (Burgos) van ser desenterrades. Entre aquestes persones hi havia el mestre Antoni Benaiges, originari de Mont-roig del Camp, qui l’estiu del 36 tenia previst portar els infants del poblet de l’interior de Castella on ell exercia a veure per primera vegada el mar.

L’exposició «Desenterrant el silenci» explica el cas de Benaiges i el contextualitza històricament. Entre els continguts de la mostra s’explica l’enfoc innovador que Benaiges donava a l’educació dels infants, tot seguint el mètode Freinet. També repassa la situació de moltes famílies de represaliats pel franquisme que encara avui busquen les restes dels seus familiars. El projecte de Sergi Bernal s’ha completat amb un llibre que explica la recerca realitzada per reconstruir la vida d’Antoni Benaiges, un llibre que es presentarà aquest dimecres durant l’acte que es farà a la BCR. Hi participarà el productor àudiovisual Francesc Escribano, qui ha col·laborat en el projecte.

dilluns, 5 de maig del 2014

Presentació del llibre "“Advocats contra el franquisme. Memòria d’un compromís polític 1939-1977”


Comissió de la Memòria Històrica: 

13 de maig de 2014
19,30 hores
Pati de Columnes
c/ Mallorca, 283 - BCN

La Comissió de la Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats ha organitzat la presentació del llibre "“Advocats contra el franquisme. Memòria d’un compromís polític 1939-1977”

PRESENTACIÓ:
Josep Cruanyes i Tor
Historiador i advocat. Membre de la Comissió de la Memòria Històrica

PONENTS:
Josep Fontana i Lázaro
Professor emèrit de la UPF
José Gómez Alen
Co-autor del llibre 
Ruben Vega García
Co-autor del llibre  

Comissió de la Memòria Històrica
Inscripcions on line o través del correu electrònic (mmontserrate@icab.cat)
Informació: Comissió de la Memòria Històrica. Marta Monserrate Trepat, 93-4961881

dissabte, 3 de maig del 2014

L’Amical de Mauthausen convida Loquillo a visitar el camp de concentració austríac


En un piulet, diu al cantant que així podria veure 'què va ésser el nazisme de veritat'

VilaWeb 01.05.2014
La polèmica entrevista del cantant Loquillo al diari ABC, en què comparava la situació actual a Catalunya amb el nazisme, ha merescut una resposta de l'Amical de Mauthausen, la principal associació d'ex-deportats republicans dels camps de concentració del nazis i dels seus familiars i amics. En un piulet al seu compte de Twitter, l'entitat diu a Loquillo: 'El dia que vulguis et convidem a visitar Mauthausen, juntament amb Cospedal, perquè vegis què va ésser el nazisme de veritat.'
El cantant Loquillo va declarar ahir al diari ABC que els catalans érem nazis perquè volíem votar. Poques hores després, ell mateix afirmava que les declaracions havien estat manipulades. Però el diari madrileny va acabar fent públic l'enregistrament de l'entrevista. La resposta, certament, és tallada, no hi és sencera. Però se sent clarament com Loquillo parla de nazis i els relaciona amb els catalans.