dimarts, 31 de desembre del 2013

Febrer de 1939. 75 anys de l'entrada dels feixistes a Tordera


El dia 1 de febrer del 2014 l'Assemblea d'Unitat Popular de Tordera per segon any consecutiu organitzarem uns actes d'homenatge a les víctimes del franquisme. Cal destacar que el 2 de febrer del 2014 farà 75 anys de l'invasió de Tordera per par dels feixistes "traïdors", un trist i tràgic dia de l'història del nostre poble que va representar per la majoria de la nostra població 40 anys d'una criminal dictadura genocida i el tràgic fi de les llibertats republicanes i un retrosses criminal sense precedents amb drets socials, laborals, etc...

(Febrer de 1939 a 2014, 75 anys de l'entrada dels feixistes a Tordera).

Data: Dissabte 1 de febrer del 2014.


Població de Tordera. Local Emili Vendrell, C/ Ciutadans nº16.

19:15h a 20:30h. Lectura d’un manifest d'homenatge a les víctimes del Franquisme:

David Musquera i Carina Taberner de “l'AUP de Tordera”.


Discursos:

- Un / Una representant del sindicat “C.O.S”.

- Eudald Calvo, de l’Organització “C.U.P”. Membre del Consell Comarcal del Maresme.

- Un / Una representant de l'organització juvenil “ARRAN”.

- Xerrada – Col.loqui.

20:45h a 21:45h. Sopar popular: A 6 euros per persona. Els tiquets es poden comprar als punts que marca la pg web www.cuptordera.tk. Beguda, aperitiu variat, pa amb tomàquet i botifarra. Per postres galetes amb cafè o cafè amb llet.

21:45h a 22:45h. Concert: “Marc Ràmia”, cantautor.

dilluns, 23 de desembre del 2013

El magnicidi d'ETA que fa plorar Franco

Carrero Blanco, mà dreta de Franco i aspirant a perpetuar el règim, moria fa 40 anys en l'atemptat que va fer volar a una altura de trenta metres el seu Dodge en flames

Autor/s: David Portabella (El Punt Avui)
VilaWeb 22/12/13
Si, un any més, ha estat fidel a la tradició que ell perpetua, Leoncio Calle Pila haurà acudit al peu del fastuós monument del passeig marítim de Santoña (Cantàbria) que recorda Luis Carrero Blanco com a “fill predilecte” i entonarà el Cara al sol. “Jo ja vaig dir un dia que si tenien collons que ens diguessin el dia i l'hora en què vindrien a enderrocar el monument, que m'hi trobarien a mi armat, que jo perdria el pèl, però algú més també”, va amenaçar anys enrere Leoncio Calle Pila, regidor del Moviment Falangista d'Espanya que sosté el PP a l'alcaldia de Santoña. A cinc-cents quilòmetres de la seva Santoña natal, avui fa quaranta anys l'almirall Carrero Blanco, president del Consell de Ministres de Franco, era fidel a la rutina d'acudir a missa de nou a l'església de Sant Francesc de Borja de Madrid. En el camí de tornada, el seu cotxe oficial, un Dodge 3700 GT, va enfilar el carrer Claudio Coello fins que, a l'altura del número 104, la càrrega explosiva de 100 quilos que ETA havia col·locat al subsòl va fer volar el cotxe ja calcinat fins a una altura de trenta metres. El magnicidi va estovar Franco fins al punt de fer-li vessar les primeres llàgrimes en públic.

Segons el testimoni dels membres d'ETA de l'escamot Txikia que Eva Forest va recollir a Operació Ogre, el que va donar peu a idear el magnicidi era la rutina invariable de Carrero. La idea inicial va ser segrestar el ja president del Consell de Ministres i oferir un bescanvi de presos amb els membres d'ETA del Procés de Burgos. “Els era més fàcil assassinar-lo”, resumia ja en democràcia Teo Uriarte, llavors pres a Burgos.

Presa la decisió, els membres d'ETA del Txikia van llogar un soterrani al 104 del carrer Claudio Coello a partir del qual van excavar un túnel fins al centre de la calçada per dipositar-hi l'explosiu. El fet que ETA no hagués protagonitzat encara atemptats de pes –havia assassinat el guàrdia civil José Pardines Arcay i el torturador Melitón Manzanas el 1968– i la proximitat amb les ambaixades dels Estats Units i del Regne Unit van abonar des del primer moment la guspira de la conspiració. Curiosament, la vigília de la seva mort, Carrero rebia Henry Kissinger a Madrid. Un dels primers a tenir accés a les actes de la cita Kissinger-Carrero, l'historiador Charles Powell, sempre ha sostingut que la mà dreta de Franco era un aliat de Washington en la renovació de les bases nord-americanes i que els Estats Units no podien tenir interès a fer –o deixar– desaparèixer Carrero, però els mateixos fills han predicat l'especulació. “És que et poses a pensar que maten tot un president del govern i com si no passés res i no és normal, jo no em crec que fos només ETA”, repetiria la filla, Carmen Carrero-Blanco Pichot.

Abans de dedicar-li les primeres llàgrimes, Franco va enviar Carrero a Estoril a donar la notícia a Joan de Borbó que hi hauria una monarquia sense Joan de Borbó i que l'elegit per a la successió seria Joan Carles, a qui va promocionar quan Franco jugava al suspens amb altres noms com ara Carles Hugo de Borbó Parma. En la mort de Carrero, l'actual rei Joan Carles va regalar a la vídua la ploma amb la qual va firmar l'acceptació de príncep i, en el funeral, es va confessar als fills: “Com no havia de ser avui amb vosaltres... Si jo sóc a Espanya pel vostre pare!”

diumenge, 22 de desembre del 2013

dissabte, 21 de desembre del 2013

Sol.licitut Certificat d'Apostasia

Molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es troben formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.

Per a obtenir més informació, pots baixar-te aquest document on s’explica en detall la història de l’apostasia a Espanya, situació actual, les reaccions de l’esglèia, com funciona a l’extranger, exemples d’altres religions, etc.

Sol.licitar el Certificat d’Apostasia a Ateus de Catalunya
Nosaltres, conscients que la demanda social del reconeixement del dret a l’apostasia i compromesos amb la llibertat de consciència, proposem als ciutadans i ciutadanes que, després del seu abandonament de la fe, puguin disposar d’un document que acrediti aquest extrem.


Demanar a l’Esglèsia catòlica la Declaració d’Apostasia (sistema tradicional)
Mitjançant aquesta declaració d’Apostasía l’interessat entra al intricat joc canònic i sol · licita a l’Església catòlica que li consideri apòstata, algunes vegades sense èxit. Actualment hi ha poc suport legal i l’Església catòlica posa moltes traves, depèn del bisbat / arquebisbat que et toqui.

S’emplena aquest model de carta (català, castellà) i s’envia, per correu certificat, a la seu de la diòcesi a la qual pertany el lloc de la teva residència, indicant en l’exterior del sobre “Referència: apostasia” i adjuntant una fotocòpia del DNI (no cal enviar una còpia de la partida baptismal ja que aquesta informació ja la tenen ells).

És recomanable acudir, aproximadament un mes després d’enviar la sol · licitud, a la parròquia on es va rebre el baptisme i comprovar si al marge d’observacions (dades marginals) han anotat la vostra voluntat d’apostatar. Per saber les dades del bisbat / arquebisbat de qualsevol diòcesi així com les dades de les seves parròquies pots consultar el següent “mapa eclesiàstic” amb el llistat de totes les diòcesis d’Espanya.

El comitè de TVC convoca una aturada coincidint amb el missatge de Nadal del rei d'Espanya

Serà el 24 de desembre · També ha anunciat una jornada d'aturades parcials pel 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia'

VilaWeb 20/12/13 Autor/s: ACN
El comitè d'empresa de Televisió de Catalunya ha convocat una aturada pel dia 24 de desembre, concretament a l'espai d'entre les 20:50 i les 21:30 hores, que coincideix amb el tradicional missatge televisat de Nadal del rei espanyol Juan Carlos de Borbó. També, han convocat una altra jornada d'aturades parcials pel dia 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia, a l'espera que siguin concretades', segons ha puntualitzat el comitè de la televisió pública catalana.

Les dues jornades d'aturades parcials es van anunciar aquest dijous en assemblea general per denunciar l'externalització de la gestió de la publicitat; la proposta de contracte programa, que preveu un 'ampli ventall de possibles externalitzacions'; 'l'insuficient'aportació pública per al 2014 per complir la funció de servei públic, i la rebaixa salarial que s'ha proposat en la negociació del nou conveni col·lectiu.

dijous, 19 de desembre del 2013

ERC demanarà a la jutge argentina que jutja el franquisme anar a Espanya a prendre declaració

El diputat d'ERC Joan Tardà, a la porta del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº1 de Buenos Aires
Traducció Estació Collserola
El seu advocat diu que la querella per a reparar a Companys té "expectatives favorables"

diumenge, 15 de desembre del 2013

SOS Racisme recorrerà l'absolució de García Albiol en el cas dels pamflets xenòfobs

Traducció Estació Collserola
L'entitat critica que la sentència doni a entendre que el discurs de l'odi és acceptable en un context de campanya electoral

Benoît Cros eldiari.es 13/12/13
Xavier García Albiol (PP) encara haurà d'esperar per a saber si han acabat els seus problemes amb la justícia. SOS Racisme ha decidit recórrer la decisió d'absolució de l'alcalde de Badalona en el cas dels pamflets xenòfobs que vinculaven als gitanos romanesos amb la delinqüència. L'entitat antirracista, que actua com acusació popular en el cas, va anunciar aquest dijous que interposarà un recurs d'apel·lació davant l'Audiència provincial de Barcelona abans del 27 de desembre. 

L'associació no està d'acord amb la interpretació que el jutge fa del díptico -que Albiol va repartir juntament amb la presidenta del partit, Alicia Sánchez-Camacho- i de les seves posteriors declaracions. "La sentència dóna a entendre que, durant una campanya electoral, es pot fer ús del discurs de l'odi", va criticar Jose Peñin, portaveu de SOS Racisme. "Aquest missatge pot tenir conseqüències socials molt greus", va afegir. En la seva sentència, el jutge va indicar que Albiol "no va incitar directament a ningú a fer gens, ni de bon tros a cometre un delicte" però va admetre que els fullets "incitaven a votar-lo en les pròximes eleccions" . 

El magistrat també va reconèixer que Albiol va cometre un "atac a l'honor" però que aquest no ho va fer amb la voluntat d'injuriar. "La intenció de l'acusat era la de posar de manifest un problema o aconseguir vots o ambdues alhora. Però el que pretenia no era injuriar", va considerar el jutge. "És una visió molt positiva de les intencions" de l'alcalde de Badalona, va afirmar Jose Peñin. "Que ho faci en campanya electoral ho fa encara més greu", va afegir. 

En canvi, SOS Racisme valora positivament que el jutge hagi considerat com provats els fets detallats per l'acusació durant el judici, Albiol va negar haver pronunciat algunes de les declaracions denunciades per l'entitat. 

Per altra banda, la directora de SOS Racisme a Catalunya, Alba Cuevas, va subratllar "la dificultat" de dur la lluita antirracista a nivell judicial a causa de sentències absolutorias com aquesta. "Ens posa en perill i desprotección", va apuntar. En judicis anteriors, el Tribunal Suprem va absoldre les llibreries Kalki i Europa que estaven acusades de difondre missatges nazis. Segons SOS Racisme, aquestes sentències fan una interpretació "restrictiva" de l'article 510 del Codi Penal. En el cas de l'alcalde de Badalona, l'entitat considera que hi ha motius suficients per a anar en contra de la jurisprudència del Suprem al veure's afectats "els valors de convivència".

15 Desembre 1992: Pedro assassinat per un policia a L'H

15 Desembre 2013: 21 anys després, seguim exigint justícia Manifestació unitària contra els abusos de poder 

Plataforma Pedro Álvarez 
A les 12h,  a L'Hospitalet va tenir lloc el 21º homenatge a Pedro Álvarez on es va tornar a omplir de flors per a recordar el seu assassinat en 1992 per un polici.

A les 17h a la P. Sant Jaume, a Barcelona es tornarà a omplir de gent que segueix exigint els seus drets, a pesar de les oïdes sordes de la Justícia. Mai callaran.

divendres, 13 de desembre del 2013

Comunicat de la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Imatge d'internet traduïda per la Estació Collserola
Declaració:

Davant les declaracions de l’advocat Carlos Rey Gonzalez, ex auditor militar en el consell de guerra fet contra Salvador Puig Antich,  la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona vol fer constar:

1.- Que el col·legi d’advocats de Barcelona com a Corporació es va manifestar en contra del procés i de la imposició de la pena de Mort a Puig Antic el 1974, i va mobilitzar  institucions i personalitats de l’àmbit internacional, per a demanar que no s’apliqués. I també en relació a la pena de mort que es va imposar a Jon Paredes Manot “Txiki” el 1975.

2.- Reafirmem  que la legalitat franquista de repressió política a través dels  consells de guerra i processos del TOP, era contraria als més elementals drets humans i els que conformen el dret de defensa.

3.- Que llavors com ara, la pena de mort era i és injusta i contrària als drets humans proclamats per les Nacions Unides i per tant és inacceptable, com es fa en les declaracions del senyor Carlos Rey, considerar que la pena de mort pugui ser un mitjà legítim o just.

4.- Entenem que no és acceptable la banalització que en les declaracions es fa d’aquell Consell de guerra. També  mostrem el desacord amb les resolucions del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, negant-se a prendre en consideració la revisió d’aquell procés per la necessària reparació de les víctimes d’una dictadura.

5.- Reafirmem l’exigència que s’anul·lin els processos i consells de guerra polítics del franquisme, tal com ho exigeix el Comitè dels Drets humans de les Nacions Unides.

Barcelona  el 12 de novembre de 2013

Comissió de Memòria Històrica.
Col·legi d’Advocats de Barcelona.

dijous, 12 de desembre del 2013

Presentació del llibre "La postguerra a Mataró (1939-1952)"

Acció Massiva Informativa contra el feixisme al barri de Riu Sud


Plaça Ricard Bonet i Carreras (Santa Coloma de Gramenet)
Dissabte 14 de desembre a les 11:00h.

Comissió Antifeixista 27 de Gener
La Comissió Antifeixista 27 de Gener us convoca a tots i totes a la segona Acció Massiva Informativa contra el feixisme, que farem al barri de Riu Sud.

L'acció consistirà en anar pels carrers del barri en grups grans, entregant fulls informatius, enganxant cartells antifeixistes i informant a veïns i veïnes del perill que suposa Plataforma per Catalunya a la nostra ciutat.

Quedem el dissabte 14 de desembre a les 11 del matí, a la plaça Ricard Bonet i Carreras, davant l'escola Fray Luis de León.

Us hi esperem a tots i totes.

Lluitem contra el feixisme!!!

L'advocat de Camacho en el cas Método 3 va redactar la sentència de Puig Antich

Carlos Rey justifica el seu paper en el judici perquè la pena de mort "fa 40 anys potser era justa"

Carlos Rey González és el discret advocat penalista que representa Alícia Sánchez-Camacho en en el cas de l'espionatge polític de l'agència Método 3, arxivat aquesta setmana. Té un passat sucós. L'any 1974 era capità auditor del cos jurídic de l'Exèrcit franquista i va ser el vocal ponent (és a dir, el redactor únic) de la sentència que, després d'un consell de guerra, va condemnar el militant antifranquista Salvador Puig Antich a morir al garrot vil. Rey no se'n penedeix. 

dimecres, 11 de desembre del 2013

Albiol, absolt pel repartiment de pamflets que vinculaven romanesos i delinqüència


Traducció Estació Collserola
L'alcalde de Badalona va reconèixer haver usat frases "inadequades" en els díptico. Sánchez-Camacho ho celebra: "Tots els quals han perseguit al PPC han fracassat" 

Barcelona. (Agències) 11/12/13.- El jutge ha absolt a l'alcalde de Badalona (Barcelona), Xavier García Albiol, que estava acusat d'un presumpte delicte de provocació a l'odi i a la discriminació pel repartiment de fullets electorals que vinculaven als gitanos romanesos amb la delinqüència de la ciutat, han explicat a EuropaPress fonts judicials. 

En un apunt del seu Twitter recollit per EuropaPress, l'alcalde ha dit que es troba "molt feliç" per la sentència del Jutjat Penal 18 de Barcelona sobre el cas dels dípticos que va repartir al costat de la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, el 24 d'abril de 2010 per diversos barris de Badalona, i posteriors declaracions en mitjans de comunicació en la mateixa línia. Albiol, a més, ha aprofitat l'oportunitat per a criticar que el judici per xenofòbia ho "van muntar els de SOS Racisme de la mà de ICV i PSC". 

Albiol va reconèixer en el seu interrogatori durant el judici el 20 de novembre que havia utilitzat frases "inadequades" sobre gitanos romanesos, però va reiterar que els problemes que segons ell causen són dades objectives. 

Sánchez-Camacho ho celebra: "Tots els quals han perseguit al PPC han fracassat" 
Després de conèixer la notícia, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha celebrat l'absolució i ha assegurat que la sentència demostra que "tots aquells que han volgut perseguir al PP a Catalunya han fracassat". "És una extraordinària notícia per al PP de Catalunya que tots aquells que ho han volgut atacar, perseguir i menysprear han fracassat i van a seguir fracassant", ha manifestat en roda de premsa en el Senat, en la qual també ha assegurat que ella mateixa s'ha encarregat de traslladar-li la notícia al president del Govern, Mariano Rajoy. 

Segons ha defensat la líder dels 'populars' catalans, "per mal que els malgrat alguns a Catalunya", el PPC representa a mitjan milió de catalans així com "la centralidad política i la defensa dels valors democràtics del principal partit d'Espanya". 

5 de desembre al 1920 es començà a aplicar a Barcelona la Llei de Fugues

Havia estat un dia de vaga general en protesta per la deportació d'una trentena de militants anarcosindicalistes a la Mola de Maó (Menorca). Cap al tard, un escamot de cenetistes apostats en un lloc estratègic del Camp de l'Arpa van obrir foc contra uns piquets de la Guàrdia Civil que patrullaven la zona.

Els guàrdies van poder detenir Gregori Daura i Raduà, el qual van portar a la comissaria fortament emmanillat, però a mig camí, darrera de la plaça de toros de la Monumental, i segons la nota que va aparèixer en la premsa, va intentar fugir i aleshores la Guàrdia Civil el va abatre. 

Així Gregori Daura i Raduà va ser la primera víctima de l'aplicació d'aquesta “Llei de Fugues”, un sistema que a partir d'aquell dia, sota les ordres dels generals Martínez Anido com a governador civil i Miguel Arlegui com a cap superior de policia, s'aplicarà molt sovint. Malgrat tot, creient que era mort, el van portar al Dipòsit judicial de l'Hospital Clínic de Barcelona, on els metges van descobrir que encara era viu i van aconseguir salvar-li la vida.

Comunicat d'UCFR respecte a l’absolució de Xavier García Albiol

Lamentem la decisió judicial en el cas de Xavier García Albiol. Saludem l’esforç de SOS Racisme pel seu intent d’acabar amb la impunitat del racisme, mitjançant els tribunals. El cas demostra, una vegada més, les mancances de les lleis vigents a l’Estat espanyol i de l’actual sistema judicial davant el racisme i el feixisme. El fet de permetre la “llibertat d’expressió” per atacar i insultar una part de la població contrasta amb la voluntat del PP de limitar la llibertat d’expressió en molts altres àmbits.
Però, donat que sembla que es permet difondre octavetes que diuen mentides respecte a la gent romanesa o gitana, suposem que no tindrem problemes si difonem octavetes que expliquin veritats respecte al PP i al propi García Albiol. Fets rellevants no falten, des de declaracions de contingut xenòfob fins a connexions amb el franquisme… Properament, parlarem amb les entitats de Badalona adherides a UCFR per mirar de posar en marxa aquesta iniciativa.
Unitat contra el feixisme i el racisme, Barcelona, dimecres, 11 de desembre

diumenge, 1 de desembre del 2013

Recuperant la memòria històrica: Memorial de l'Exèrcit Popular de Pujalt

Veure galeria fotogràfica
Traducció Estació Collserola
Un museu per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana 

La Vanguardia  28/11/13 Ramon Navarro Riquelme - Terrassa, Barcelona
En les proximitats de Pujalt (Alta Anoia) es troba el Memorial de l'Exèrcit Popular de la República, un espai històric, reconstruït recentment i dotat d'un museu on es reviu la història més recent de Catalunya, recordant la guerra civil espanyola des del vessant de l'organització i la vida dels seus soldats. S'ha construït un museu i s'han estudiat i reconstruït bona part de les restes arquitectòniques de la base d'instrucció que es poden visitar en una plàcida caminata pels boscos de Pujalt, un recorregut cultural, arqueològic, patrimonial i històric obert a tots els àmbits ciutadans, des de visites de grups escolars a particulars i turisme familiar per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana. 

Per a entendre i conèixer els fets de la creació d'aquest exèrcit popular, ens remuntem a la primavera de 1938. Franco ha enfonsat el front d'Aragó arribant al Mediterrani per Vinaròs i Alcanar, provocant la divisió del territori republicà en dos. El govern de la Segona República amb el propòsit de defensar el territori català promou una àmplia i profunda reorganització de les unitats militars presents a Catalunya. 

A partir d'abril de 1938, el nou front segueix la línia dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa, des del mar fins a la frontera amb França. La desmoralització era present en tots els nivells en la retaguardia catalana. Durant la primavera de 1938 arriben A Pujalt contingents del XVIII Cos de l'Exèrcit per a crear la qual seria base d'instrucció d'aquest exèrcit popular. 

La base d'instrucció es planifica amb una instal·lació militar de nova planta amb el suport logístic que podia oferir el poble de Pujalt que en aquells moments disposava d'energia elèctrica, telèfon i edificis per a ser utilitzats immediatament. L'elecció d'aquest emplaçament també es va deure a la proximitat de l'aigua i a la bona comunicació per carretera amb Cervera i Calaf. Pujalt quedava a mitjan camí entre el front i les grans ciutats de la retaguardia catalana. 

Les seves instal·lacions contaven amb barracots, latrines, refugis antiaéreos subterranis, tendes de campanya, cuines, cases, defenses antiaéreas, teatre en el Bosc dels Obacs, així com d'una gran zona esportiva amb camp de futbol, pista d'atletisme, pista americana, dutxes i també safarejos amb un canal de 50 metres en el sector de Tusquella, i a dos quilòmetres el camp de tir que encara conserva les trinxeres dels blancs. 

En aquests moments, s'està promovent una campanya per part de grups particulars i de l'Ajuntament de Pujalt, per a seguir recuperant i restaurant les antigues instal·lacions.