ERC es querella contra l'Estat espanyol per l'assassinat de Lluís Companys

Traducció Estació Collserola

Público - Alejandro Torrús -  Madrid 10/10/2013

El 13 d'agost de 1940, la Gestapo va detenir al president de la Generalitat durant la República, Lluís Companys (ERC), en la Bretanya francesa. El seu nom estava inclòs en la llista de 800 persones que les autoritats franquistes havien lliurat a l'Alemanya nazi perquè fossin extraditats a Espanya. El 29 d'agost de 1940, Companys va ser lliurat a Espanya. Fins al 3 d'octubre, va romandre en la Direcció General de Seguretat (Porta del Sol, Madrid) on va ser torturat fins a la sacietat. Va ser llavors quan ho van traslladar al Castell de Montjuïc, utilitzat llavors com presó, on seria jutjat el 14 d'octubre. Després d'un breu judici va ser condemnat a morir afusellat. El 15 d'octubre es va executar la condemna. 

Setanta-tres anys després del seu afusellament, Joan Triga, en representació de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), presentarà aquest dimarts 15 d'octubre de 2013 una querella contra l'Estat espanyol per l'afusellament del llavors president de la Generalitat davant la Justícia argentina en el marc de la querella contra els crims del franquisme que instruïx la jutge María Servini. 

“Han passat 73 anys, si. Estem enterrant ja als fills de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, però encara no hi ha hagut Justícia. Per això presentem la querella”, explica a Públic el diputat de ERC Joan Tardà, que afegix que la formulació jurídica de la querella es basa en la consideració que l'Estat espanyol va cometre “crims contra la humanitat” i prova d'això és que els assassinats i afusellaments comesos per la dictadura formaven part d'un “pla sistemàtic d'execucions”. 

Com prova d'aquest “pla sistemàtic d'execucions”, la querella que presentarà Joan Tardá a Buenos Aires recollirà altres casos, com l'execució de “dos diputats de la Generalitat de Catalunya i de més de 50 alcaldes catalans”. “Ens basem en la resolució de l'ONU de 1946 que configurava i catalogava a l'Estat espanyol com una dictadura feixista en origen i naturalesa”, prossegueix Tardà. 

Sentència il·legítima, però legal 

La querella que presentarà el dimarts ERC també recollirà una relació “molt completa” dels intents realitzats per la formació republicana perquè la sentència i el judici celebrat a Companys siguin declarats nuls. En aquest sentit, Tardà ha volgut recordar a Público que el seu partit ha presentat en el Congrés fins a 13 iniciatives amb tal fi i que la pròpia exvicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va prometre en 2004 “en el mateix lloc on es va afusellar a Companys” que el Govern socialista anul·laria la sentència. Una promesa que, posteriorment, va ser incomplida en la Llei de Memòria de 2007, que declara les sentències franquistes il·legítimes, però no nul·les. 

“L'Estat espanyol posfranquista va tractar d'allunyar-se del seu passat incorporant tots els tractats i convenis de respecte als drets humans de l'ONU. No obstant això, no ha complert amb la seva obligació i fins a la pròpia ONU l'hi ha recordat en la seva recent visita a Espanya. Creiem que tenim proves més que suficients per a fonamentar aquesta querella per crims contra la humanitat perquè aquests, tal com ha recordat l'ONU, mai prescriuen”, afig Tardà. 

Alemanya i França, afectats 

En el cas que la Justícia argentina accepti tramitar la querella, ERC espera que la jutge María Servini requereixi tant al Govern espanyol com als ministres de l'Interior i Justícia i als governs de França i Alemanya “tota aquella documentació que pugui ser considerada com prova per a demostrar la tesi” que el partit polític defensa: l'assassinat de Companys s'integra dintre d'un delicte contra la humanitat. 

Així mateix, la querella inclourà una relació de persones amatents a declarar davant la Justícia argentina, entre les quals es troben descendents del propi Companys i diversos historiadors. “Companys era un refugiat polític que va ser lliurat per l'Alemanya nazi en col·laboració amb les autoritats de la França ocupada. Nosaltres volem que s'investiguin aquestes proves documentals i que Argentina imparteixi la justícia que ens nega a Espanya”, sentència.