dimecres, 30 d’octubre del 2013

Cedeixen 5.000 metres quadrats d’espai de les casernes de Sant Andreu a una associació d’antics legionaris

BTV notícies.cat 29/10/13
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha cedit de manera "temporal i gratuïta" una parcel·la de 5.000 metres quadrats a la Germandat d'Antics Cavallers Legionaris de Barcelona per a activitats socioculturals. El consorci també ha cedit espais menors als Mossos d'Esquadra i a l'associació Sant Andreu Cricket Club. 

El consorci va adquirir el 2004 les antigues casernes al Ministeri de Defensa. Va pagar 83 milions d’euros per un espai de 81.000 metres quadrats de sostre per a diferents usos. La intenció és comercialitzar-los, tot i que mentre això no arriba, el CZFB ha decidit cedir de manera “gratuïta i temporal” diverses parcel·les.

L’espai més gran, d’uns 5.000 metres quadrats, el cedeix a la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona, que tindrà una zona per fer activitats socioculturals al passeig de Santa Coloma. El consorci ha cedit 2.000 metres quadrats més a la Generalitat per poder habilitar un espai d’aparcament a la comissaria que els Mossos d’Esquadra tenen al carrer de Santa Coloma.

El primer camp d’entrenament de criquet
El Sant Andreu Cricket Club serà el beneficiat de la tercera de les donacions de terreny de les antigues casernes. En aquest espai de 1.500 metres quadrats s’hi construirà el primer camp d’entrenament d’aquest esport a tota la ciutat. El solar està situat a la confluència dels carrers Gran de Sant Andreu i de Palomar.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

"El tresor de la República al Castell de Sant Ferran"



Conferència d'Alfons Martínez (Doctorand de la UB)

La Cate, Figueres

Dijous 31 d'octubre a les 20'15h
 
Dins el cicle de conferències "Episodis de la història de Figueres"


Organitza: IEE, La Cate i Òmnium Cultural

Barcelona homenatja les Brigades Internacionals en el 75è aniversari del seu comiat

Foto: @neusbonet
Els màxims representants d'ERC, EUiA, ICV, PSC, CONC i UGT, juntament amb el batlle de la ciutat, recorden els milers de brigadistes de tot el món que van defensar la república

VilaWeb 26/10/13
Com cada any per aquestes dates, el monument a les Brigades Internacionals que hi ha a la boca nord del Túnel de la Rovira de Barcelona ha rebut representants de partits, associacions i particulars per a homenatjar els milers de voluntaris de tot el món que van decidir participar en la guerra del 1936-1939 en favor de la república i contra les forces sedicioses del general Francisco Franco. L'homenatge d'enguany, a les onze del matí, era especial perquè dilluns farà setanta-cinc anys del multitudinari i emotiu comiat dels brigadistes a Barcelona, on la dirigent comunista Dolores Ibárruri va qualificar-los de 'llegenda, exemple de solidaritat i herois de la democràcia'.

Tot i això, molts desmobilitzats van patir repressió als seus països o, senzillament, van tornar a agafar les armes contra el feixisme en la Segona Guerra Mundial.

L'homenatge d'avui consistia en les intervencions dels secretaris generals de partits i sindicats que representen actualment algunes de les formacions que van acomiadar el 28 d'octubre de 1938 les Brigades Internacionals als carrers de Barcelona: Oriol Junqueras d'ERC, Josep Nuet d'EUiA, Joan Herrera d'ICV, Pere Navarro del PSC, Joan Carles Gallego de Comissions i Josep M. Álvarez d'UGT. També hi ha actuat el Quartet Brossa i els membres del musical Goodbye Barcelona, que es representa aquests dies al Teatre del Raval i que va justament del comiat de fa setanta-cinc anys. L'acte s'ha tancat amb els representants de l'Associació d'Amics de les Brigades, el Memorial Democràtic i el batlle de Barcelona, Xavier Trias. També hi eren brigadistes britànics, a més d'un grup de ciclistes del club Clarion, fundat el 1895 a Anglaterra, alguns membres del qual van formar part de les Brigades Internacionals i van morir a la guerra.

Pedalant en memòria de les Brigades Internacionals
Pedalada a pedalada, superant desnivells i el cansament acumulat, un grup de ciclistes del veterà club anglès Clarion ha volgut reivindicar la memòria dels tres joves companys seus de club que van perdre la vida lluitant contra el feixisme a la guerra del 1936-1939 i també de les Brigades Internacionals, de les quals formaven part. Durant nou dies han recorregut els sis-cents quilòmetres del trajecte entre Bilbao i Barcelona, per arribar a l'acte d'avui. Amb la seva acció també volien reconèixer la població catalana i espanyola per haver plantat cara al feixisme i haver defensat la democràcia davant la passivitat internacional.

Lluint un maillot amb els colors de la bandera tricolor de l'Espanya republicana, guarnida a les mànigues amb el lema antifeixista 'No pasarán', eren mitja dotzena de ciclistes, homes i dones de diferents edats. Representaven el National Clarion Cycling Club, un club que va arribar a tenir més de vuit mil socis que va néixer al final del segle XIX per organitzar sortides de lleure i fomentar l'activitat esportiva vinculada al ciclisme a la Gran Bretanya. Quan va esclatar la guerra, tres dels seus membres no van dubtar a deixar la família i la feina per defensar els valors que encarnava la lluita contra el feixisme i la defensa de la legalitat republicana.

El viatge de Bilbao a Barcelona ha estat l'homenatge del club a aquests joves socis de poc més de vint anys que van deixar la vida en llocs com Madrid i l'Ebre, les restes dels quals no s'han pogut localitzar.

Entre els ciclistes hi havia el veterà Charles Gibson, que a més de soci del club Clarion és tresorer de l'International Brigade Memorial Trust, una organització dedicada a preservar i difondre la memòria dels lluitadors antifeixistes vinguts de tot el món: 'La meva impressió d'aquest viatge és que la gent recorda molt més la guerra, que valora molt el sacrifici de les Brigades Internacionals ajudant el poble espanyol a defensar la democràcia. A la Gran Bretanya, actualment, hi ha cada vegada més memorials dedicats a commemorar les víctimes de la Guerra Civil espanyola. És un capítol de la història que no pot ser oblidat i s'ha de recordar, per no veure com els feixistes tornen a pujar.'

El recorregut ciclista reivindicatiu no era una iniciativa nova en la història del Clarion. Va ser precisament l'any 1938, en plena guerra, quan dos socis del club van organitzar una marxa amb bicicleta de Glasgow (Escòcia) a Barcelona, amb l'objectiu de recollir fons per ajudar els nens refugiats bascos. Fa cinc anys, l'entitat va commemorar aquesta acció amb un primer viatge amb bicicleta que va acabar a la capital catalana.

dijous, 24 d’octubre del 2013

75 aniversari de la Batalla de l' Ebre i la Retirada de les BBII a Montornès del Vallès


Les organitzacions Terre de Fraternité / Terra de Germanor i Associació 14 d ' abril, amb la col · laboració de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, tenen el plaer de convidar-vos a l'acte que tindrà lloc al Teatre Municipal de Montornès del Vallès, el proper dia 28 octubre 2013 a partir de les 17,30 hores, dins de les activitats que amb motiu de la commemoració del 75 aniversari de la Batalla de l' Ebre i de la Retirada de les Brigades Internacionals tindran lloc en diferents municipis del nostre país amb la participació de brigadistes, familiars i membres de diferents entitats i col·lectius.

L'acte consistirà en una reflexió pública sobre "L'apologia del feixisme en l'actualitat i com afrontar-ho", a partir de les resolucions que sobre aquest tema aporten les diferents delegacions i persones assistents * . Els últims esdeveniments demanen una resposta en aquest sentit i un posicionament clar per part de tots els nostres polítics . Davant el feixisme tolerància zero . Ni justificació ni infravaloració. 

A la finalització del mateix podrem gaudir d’un petit àpat i  l'actuació del grup ROJO CANCIONERO que presentarà el seu disc SOMOS PUEBLO.

Tot esperant comptar amb la seva participació , els saludem fraternalment

Montornès de Vallès,  octubre de 2013

* Si desitgen fer una aportació a aquest debat poden fer-nos arribar el seu escrit al més aviat possible (no més tard del 15 d'octubre). Per la pròpia característica de l'acte on assistiran companys de diferents països i llengües cal tenir anticipadament les aportacions que vagin a fer-se per tal de realitzar les corresponents traduccions per facilitar l'agilitat del debat. S'agrairà la concreció i la brevetat. Així mateix per motius d'aforament l'assistència a aquest acte es realitzarà exclusivament per invitació per la qual cosa amb la confirmació de la seva assistència haurien de comunicar el nombre i els noms de les persones representants que assistiran per fer-los arribar la invitació corresponent.

Contacte albervalenca@gmail.com

Homenatge del 75è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona

Dissabte, 26 d’octubre de 2013, a les 11 h
Monument a les Brigades Internacionals
Boca del túnel de la Rovira
Barcelona
Memorial Democràtic
Acte organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals (AABBII), l’Associació d’Expressos Polítics, i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
 
El  28 d'octubre de 1938, el Govern de la Segona República Espanyola va organitzar a Barcelona un multitudinari acte de comiat dels Brigades Internacionals, on van desfilar els soldats internacionals que marxaven del país. La retirada havia estat anunciada pel president de la República, el Doctor Negrín, el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions.

Amb motiu de l’aniversari d’aquell comiat, ara se’ls ret un homenatge. L’acte es farà davant de l’escultura David i Goliat, homenatge a les Brigades Internacionals, monument fet per l'escultor Roy Schifrin en homenatge a les Brigades Internacionals i finançat per l'associació que agrupa un dels contingents que en van formar part, el Batalló Abraham Lincoln, format per nord-americans i per la Spanish Civil War Historical Society. El monument fou inaugurat el 28 d'octubre 1988.

L’homenatge comptarà amb la participació de Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO; Oriol Junqueras, president d’ERC; Pere Navarro, primer secretari del PSC-PSOE; Josep Nuet, secretari general d’EUIA; Joan Herrera, secretari general d’ICV;  i  les intervencions finals de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i Xavier Trias, alcalde de Barcelona.

Durant l’acte s’interpretaran cançons i discursos de l’època, i en la cloenda de l’acte es farà  una ofrena floral en reconeixement i homenatge a tots aquells que arriscaren la seva vida lluitant per la llibertat.

La justícia argentina admet a tràmit la querella d'ERC per l'afusellament de Companys

Dirigents d'ERC durant l'ofrena floral al president Companys, el passat 15 d'octubre. Foto: Albert Salamé
El diputat republicà Joan Tardà confirma que la magistrada María Servini investigarà la denúncia contra el Franquisme per crims contra la humanitat

La justícia argentina ha admès a tràmit la querella presentada per ERC contra els crims del Franquisme pels assassinats de l'expresident de la Generalitat, Lluís Companys, i 47 altres càrrecs electes republicans.

“Acabem de rebre la notícia d'Argentina que la magistrada Maria Servini ha admès la querella per Crim contra la Humanitat per l'afusellament de Companys”, ha anunciat el diputat d'ERC Joan Tardà aquest dimarts a la nit en una piulada a les xarxes socials. Tardà, que va presentar la querella a Buenos Aires la setmana passada dimarts passat, ha volgut mostrar el seu “agraïment profund al poble i la justícia d'Argentina per haver-se declarat competent per investigar i jutjar l'afusellament del president Companys”.

Els republicans han defensat la querella perquè l'Estat ha tancat totes les portes per fer justícia, per la qual cosa el partit ha hagut de recórrer “a la justícia universal per acabar amb el conegut model d'impunitat espanyol”.

ERC vol aprofitar la causa oberta a l'Argentina contra el Franquisme per personar-se en ella, i considera que els tribunals del país sud-americà poden exercir la seva jurisdicció, conforme al dret penal internacional, sobre “el pla d'extermini als càrrecs electes” d'ERC que van ser assassinats pel règim.

El diputat ha censurat que el model espanyol és una anomalia perquè es declara competent per perseguir dictadures d'altres Estats però ha creat “una cortina de silenci i de reiterada obstrucció a la justícia sobre els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura feixista a Espanya”.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Dimarts concentració per evitar que l’Ajuntament bategi una avinguda recordant al feixista Samaranch


Dimarts 22 d’octubre a les 18 h:
Tothom davant del districte
No a l’Avinguda Samaranch!!!

Creiem  que una mesura com aquesta, la de posar el nom d’un feixista als nostres carrers,  seria del tot inviable  en un altre model de ciutat radicalment democràtic i participatiu,  on les persones, entitats i associacions tinguin el veritable poder .

La ciutat som les persones i som les persones  les que hem de decidir

dimecres, 16 d’octubre del 2013

El PP respon amb un 'Viva España!' quan ERC demana un minut de silenci per a Companys


Alfred Bosch ho ha sol·licitat en motiu del 73è aniversari del seu afusellament a mans del franquisme

VilaWeb 15/10/13
'Viva España!' han cridat des de les files del PP quan el diputat d'ERC Alfred Bosch al congrés espanyol ha sol·licitat fer un minut de silenci en memòria del president Lluís Companys. A banda d'aquest crit se n'han sentit més i tot de protestes per part dels diputats del PP. Bosch ha fet aquesta petició en el debat de totalitat de la llei d'Acció Exterior en motiu del 73è aniversari de l'afusellament del president Companys en mans del règim franquista. Bosch ho ha explicat en aquest piulet a Twitter.

dilluns, 14 d’octubre del 2013

En record d'en Joan Català Balanyà, avui fa 1 any ens vas deixar


Col·lectiu A Les Trinxeres 14/10/13
Català era un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través d’Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.

Nascut el 21 de febrer de 1913 a Llavorsí, a la Guerra Civil espanyola s’allistà a les files anarquistes (Columna Durruti – 26 Divisió) i va treballar com a guia i espia a l’Alt Urgell a les ordres de l’aragonès Francisco Ponzán. El març de 1939, amb la victòria franquista, passà a França i fou tancat al camp de concentració de Vernet d’Arièja, d’on aconsegueix fugir i arribar a Andorra.

Català començà a fer de contrabandista, però ben aviat es retrobà amb Ponzán, que havia entrat als serveis secrets aliats. El 1940 va ser sorprès a Cadis i tancat a la presó del Cisne de Madrid, d’on aconseguí evadir-se i tornar a Andorra. A partir d’aleshores començà una intensa tasca per passar refugiats estrangers.

Però, com a gran caminador de muntanya, Català preferia fer de correu. El 1941 fou novament detingut a l’estació de França de Barcelona quan acompanyava dos aviadors nord-americans, però durant el trasllat per al judici va fugir novament i, com si no, va tornar a Andorra. Això no el va deturar de continuar fent viatges a Barcelona portant documentació per a la CNT.

L’enèsima evasió va arribar al desembre de 1942, després de ser capturat en reunir-se sense saber-ho amb un confident franquista. Al cap de pocs dies va ser detingut novament, però un error burocràtic li va permetre sortir de la presó de Lleida.

Evasió a través d'Oceja i el Cadí.

A instàncies del Consolat Britànic, va tornar a la tasca de passador per facilitar la sortida de persones des de França, a través del municipi cerdà d’Oceja. L’hotel Jaume d’Alp era el lloc d’aturada abans d’emprendre la travessa de la serra del Cadí cap a Manresa, a través de camins de muntanya i descansant en masies segures. En altres ocasions Català creuava la frontera per l’Alt Empordà.

La Guerra Mundial s’apropava a la fi, però Català no renunciava a l’inconformisme que resumeix perfectament el títol de la seva autobiografia: L’etern descontent. Així, el 1944 fou detingut a Adrall i el 1946 va ser condemnat a 12 anys de presó. No en va complir ni un: el març de 1947 va protagonitzar una nova fugida a Carabanchel i aquesta vegada es va refugiar a França, on fou novament detingut per indocumentat,tot i que més tard els aliats el van alliberar.

A causa de la seua situació irregular va malviure fins que al 1951, amb uns companys, atracà un furgó de correus i, en conseqüència, passà 15 anys a les presons franceses. Després es va instal.lar a Andorra i, finalment,a la Seu d’Urgell.

El diumenge 11 d’abril 2010 en Joan Català Balaña va rebre un calid homenatge en reconeixement a la seva vida d’activisme anarquista.

Tal dia com avui de l'any passat ens va deixar, no t'oblidem company, Continuarem lluitant per la llibertat!!

Unes 200 persones reten homenatge a Tarragona a les víctimes del franquisme

Fossa comuna amb nou làpides, sense placa d'homenatge
Traducció Estació Collserola
L'acte de reparació s'ha celebrat sense incidents en la muntanya de l'Oliva i en les fosses comunes del cementiri on reposen les víctimes

El País - Ángels Piñol - Tarragona 13/10/13 
Unes 200 persones han participat aquest migdia a Tarragona en un homenatge en memòria de les 771 víctimes de la repressió de la dictadura franquista a Tarragona (665 afusellades i 106 mortes en hospitals o a la presó) coincidint amb la beatificación per part de l'Església als 523 "màrtirs" de la Guerra Civil, que es desenvolupava paral·lelament en la Universitat Laboral. L'acte ha culminat la campanya impulsa per la Coordinadora per la Laicidad i la Dignitat, que s'ha constituït en resposta a la cerimònia de la beatificación. L'entitat ha publicat un manifest, al que s'han adherit 1.300 persones, que admet que l'Església pot santificar a qui vulgui però recorda que l'acte religiós és un "un acte polític i també un insult a qui van perdre als seus familiars i van sofrir la repressió". El text recorda que l'Església va ser còmplice de la Guerra Civil i de la dictadura al titllar-la de "croada". La coordinadora, que sosté que la beatificación no contribuïx a tancar les ferides de la memòria històrica, va lliurar el plec de signatures a l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que, segons expliquen, va contestar que no pretenien amb la multitudinària beatificación ferir a ningú. 

L'acte ha recordat a les 771 víctimes, 665 afusellades i 106 mortes en hospitals i a la presó 
L'acte d'homenatge s'ha desenvolupat sense incidents malgrat que existia en els últims dies cert temor que pogués ser rebentat per part d'ultres que es van desplaçar aquest dissabte a Barcelona per a participar en la manifestació de l'extrema dreta convocada per a celebrar el Dia de la Hispanitat. No va haver tensió i si un emotiu de record als ciutadans represaliados en tres espais de la memòria històrica de Tarragona: el pujol de l'Oliva, on van ser afusellats més de 500 ciutadans partidaris de la República, i, a tot just 100 metres, en dues fosses comunes del cementiri. Una d'elles està ja dignificada, amb un monument inaugurat en 2010 amb el lema a A tots aquells que no van caure amb el cap ajupit, i altra, abandonada, en la qual apareixen agrupades nou làpides en el sòl. Diversos dels assistents han dipositat al costat d'ells rams de flors i clavells.

 L'itinerari s'ha iniciat en l'Oliva al costat d'un monument asèptic, inaugurat en 2011, amb una frase de l'escriptor Manuel de Pedrolo, que convida a investigar la història per a "no oblidar el que no sabem". Després de col·locar dues banderes, una republicana i una estelada, Montse Giné, presidenta de l'Associació de Tarragona de Víctimes del Franquisme, ha explicat que va anar en aquest punt on el seu avi, regidor de Esquerra Republicana dels Guiamets, en El Priorat, va ser assassinat. El dia 19 es compliran 74 anys del crim. "El meu avi va ser afusellat en aquesta muntanya, des de la qual es veu el mar. Va ser l'última vista que va tenir. Com ell, altres centenars de persones van sofrir el mateix final", ha afirmat sense poder contenir l'emoció Giné, que explica que va ser la seva associació la qual va insistir perquè dos anys després es col·loqués al costat del monument una placa explicativa sobre els fets evocant els afusellaments. 

La comitiva, a la qual s'han sumat regidors, diputats i senadors d'Iniciativa per Catalunya, s'ha desplaçat al cementiri amb certa pressa, ja que tancava les seves portes a les 13 hores. Allí, han mostrat primer una fossa comuna amb nou làpides, en un lloc desangelado i sense una placa d'homenatge, i després s'ha traslladat a la gran fossa dignificada en 2011 amb un monument sobre una paret que recull el nom de les 700 víctimes. Giné explica que aquest memorial va costar set anys de llargs i eterns tràmits fins que el Arzobispado, que té la competència sobre el cementiri, va donar l'autorització final. "Si al final es va inaugurar va ser gràcies a l'alcalde Ballesteros", reconeix. "La meva mare, de 85 anys, deia que el meu avi estava enterrat com un gos i des que es va inaugurar el monument diu ja estar tranquil·la", explica Giné, dolguda per la beatificación.  L'arquebisbe de Tarragona va al·legar problemes d'agenda per a assistir a aquell acte de reparació. 

Les entitats en favor de la Memòria Històrica volen ara complir dos objectius: que es dignifiqui la fossa petita i que es col·loqui una placa al costat del convent de les Oblatas, a Tarragona, perquè s'informi que va funcionar durant la dictadura com l'única presó de dones de tota Espanya. L'arquebisbe es va comprometre en la reunió a acudir a la trobada que celebren els familiars víctimes de la dictadura cada diumenge proper al 14 d'abril. Però tenen altre desig encara major: no reneguen de la reconciliació però sostenen que mai arribarà si l'Estat i l'Església no demanen perdó.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Els capellans no franquistes que l'Església no ha volgut beatificar

Arxiu familiar de José Pascual preses cedides per Víctor Pardo Lancina a Público
Sacerdots i creients cristians assassinats durant la guerra però que no eren franquistes no tenen lloc en la massiva beatificació. Us n'oferim una llista

Un miler de persones clamen contra l’Església més espanyolista i reaccionària a Tarragona

pobleviu.cat - 12/10/13
Sota el lema “Contra el feixisme i l’Església colpista”, col·lectius anticapitalistes de Tarragona s’han manifestat aquesta tarda entre la Rambla Nova i la plaça Ponent. Han comptat amb l’assistència d’un miler de persones, que no han pogut completar el recorregut inicialment planificat que havia de finalitzar just a les portes de la plaça de toros, actual Tàrraco Arena Plaça. Agents ARRO protegien tots els accessos a la missa per Sant Fructuós per evitar enfrontaments entre catòlics i antifeixistes.

El líder d'Alianza Nacional, a Montjuïc: "El millor camí per derrotar els independentistes és la violència"

Amenaces i crides a la violència durant els discursos de la concentració neonazi de Montjuïc. Adverteixen que "no hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang"

ara.cat - Sara González - Barcelona 12/10/13
"El millor camí per derrotar els independentistes és la violència". Aquest és el missatge que ha llançat davant uns 350 neonazis el líder la ultra Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, que no n'ha tingut prou i encara ha anat més enllà en les amenaces violentes: "No hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang".

Les amenaces a l'independentisme i les crides directament a la violència han centrat els discursos dels líders de la plataforma neonazi España en Marcha, integrada per Falange Española, España 2000, Democracia Nacional, Alianza Nacional i Nudo Patriota Español, que s'han concentrat envoltats de policia a Montjuïc per enaltir les figures de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, i del dictador Francisco Franco. Entre els concentrats ultres hi havia el líder de les joventuts de Democracia Nacional que va participar en l'atac feixista a la Delegació de la Generalitat a Madrid.

Derogació de la Constitució
En el manifest de la jornada de la Hispanitat d'aquest any a Barcelona, els neonazis han tornat a exigir, amb el braç dret alçat, la "derogació de la Constitució espanyola de 1978, l'abolició de les autonomies i la prohibició de la difusió d'idees secessionistes". Han deplorat que Espanya és en aquests moments una "nació sotmesa a vexacions". "La pàtria està sent atacada per tots els flancs i ningú la defensa", ha deplorat el delegat de Falange a Barcelona, Luis Alonso, que també ha carregat contra la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, contra el rei d'Espanya i contra la classe política espanyola i catalana en general.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

ERC es querella contra l'Estat espanyol per l'assassinat de Lluís Companys

Traducció Estació Collserola
Público - Alejandro Torrús -  Madrid 10/10/2013
El 13 d'agost de 1940, la Gestapo va detenir al president de la Generalitat durant la República, Lluís Companys (ERC), en la Bretanya francesa. El seu nom estava inclòs en la llista de 800 persones que les autoritats franquistes havien lliurat a l'Alemanya nazi perquè fossin extraditats a Espanya. El 29 d'agost de 1940, Companys va ser lliurat a Espanya. Fins al 3 d'octubre, va romandre en la Direcció General de Seguretat (Porta del Sol, Madrid) on va ser torturat fins a la sacietat. Va ser llavors quan ho van traslladar al Castell de Montjuïc, utilitzat llavors com presó, on seria jutjat el 14 d'octubre. Després d'un breu judici va ser condemnat a morir afusellat. El 15 d'octubre es va executar la condemna. 

Setanta-tres anys després del seu afusellament, Joan Triga, en representació de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), presentarà aquest dimarts 15 d'octubre de 2013 una querella contra l'Estat espanyol per l'afusellament del llavors president de la Generalitat davant la Justícia argentina en el marc de la querella contra els crims del franquisme que instruïx la jutge María Servini. 

Han passat 73 anys, si. Estem enterrant ja als fills de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, però encara no hi ha hagut Justícia. Per això presentem la querella”, explica a Públic el diputat de ERC Joan Tardà, que afegix que la formulació jurídica de la querella es basa en la consideració que l'Estat espanyol va cometre “crims contra la humanitat” i prova d'això és que els assassinats i afusellaments comesos per la dictadura formaven part d'un “pla sistemàtic d'execucions”

Com prova d'aquest “pla sistemàtic d'execucions”, la querella que presentarà Joan Tardá a Buenos Aires recollirà altres casos, com l'execució de “dos diputats de la Generalitat de Catalunya i de més de 50 alcaldes catalans”. “Ens basem en la resolució de l'ONU de 1946 que configurava i catalogava a l'Estat espanyol com una dictadura feixista en origen i naturalesa”, prossegueix Tardà. 

Sentència il·legítima, però legal 
La querella que presentarà el dimarts ERC també recollirà una relació “molt completa” dels intents realitzats per la formació republicana perquè la sentència i el judici celebrat a Companys siguin declarats nuls. En aquest sentit, Tardà ha volgut recordar a Público que el seu partit ha presentat en el Congrés fins a 13 iniciatives amb tal fi i que la pròpia exvicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va prometre en 2004 “en el mateix lloc on es va afusellar a Companys” que el Govern socialista anul·laria la sentència. Una promesa que, posteriorment, va ser incomplida en la Llei de Memòria de 2007, que declara les sentències franquistes il·legítimes, però no nul·les. 

L'Estat espanyol posfranquista va tractar d'allunyar-se del seu passat incorporant tots els tractats i convenis de respecte als drets humans de l'ONU. No obstant això, no ha complert amb la seva obligació i fins a la pròpia ONU l'hi ha recordat en la seva recent visita a Espanya. Creiem que tenim proves més que suficients per a fonamentar aquesta querella per crims contra la humanitat perquè aquests, tal com ha recordat l'ONU, mai prescriuen”, afig Tardà. 

Alemanya i França, afectats 
En el cas que la Justícia argentina accepti tramitar la querella, ERC espera que la jutge María Servini requereixi tant al Govern espanyol com als ministres de l'Interior i Justícia i als governs de França i Alemanya “tota aquella documentació que pugui ser considerada com prova per a demostrar la tesi” que el partit polític defensa: l'assassinat de Companys s'integra dintre d'un delicte contra la humanitat. 

Així mateix, la querella inclourà una relació de persones amatents a declarar davant la Justícia argentina, entre les quals es troben descendents del propi Companys i diversos historiadors. “Companys era un refugiat polític que va ser lliurat per l'Alemanya nazi en col·laboració amb les autoritats de la França ocupada. Nosaltres volem que s'investiguin aquestes proves documentals i que Argentina imparteixi la justícia que ens nega a Espanya”, sentència.

Joan March és Fill Il·lustre des de 1956 pel seu suport al 'Movimiento'

La troballa d'un document inèdit reobre la polèmica sobre els honors als colpistes
arabalears.cat - M. B. - Santa Margalida - 9/10/13
La creació de l'arxiu digital de les actes dels plens de l'Ajuntament de Santa Margalida ha tret a la llum una informació de la qual no es tenia constància. El magnat Joan March (Santa Margalida, 1880-Madrid, 1962), qui va arribar a ajuntar una de les majors fortunes del món i va subvencionar l'alçament de Franco durant la Guerra Civil, és Fill Il·lustre del poble on va néixer. Així ho demostra l'acta del ple extraordinari duit a terme el 20 de novembre de 1956, que té un únic punt en l'ordre del dia: la declaració de Fill Il·lustre de Joan March Ordinas.

El document esmentat recull la defensa d'aquest nomenament que féu qui llavors era batle de Santa Margalida, Antonio Pujades Gomila. L'escrit destaca com a mèrits de l'homenatjat l'ajuda "que va concedir al Glorioso Movimiento Nacional" i la creació de la Fundació Joan March, que data de 1955. Segons l'acta, el nomenament del banquer s'aprovà de manera "unànime i clamorosa". Aquesta unanimitat, però, no hi és entre els grups polítics de l'actual Consistori margalidà.

El batle, Antoni Reus (Suma pel Canvi), afirmà ahir que si el títol es deu a la seva tasca a favor dels colpistes se li hauria de retirar. Tot i això, no va avançar cap actuació respecte d'aquesta qüestió per part de l'Ajuntament, ja que va saber la notícia ahir. Per la seva banda, altres grups com Convergència per Santa Margalida (a l'equip de govern) i el Partit Popular (a l'oposició) mostraren la seva sorpresa i no volgueren precipitar-se a manifestar cap opinió. Finalment, Miquel Cifre, exbatle de la vila, apuntà, a títol personal, que "un colpista no pot ser Fill Il·lustre de Santa Margalida" i apuntà que si el document hagués sortit a la llum quan ell era primer edil hauria fet tot el possible per retirar el títol a qui és conegut com el "banquer de Franco". 

Les possibles explicacions
S'ha tingut constància d'aquest document gràcies a la tasca de digitalització que duen a terme Margalida Rosselló, administrativa de l'Ajuntament, i Antoni Mas, tècnic de Cultura. Quan Rosselló va trobar l'acta fa alguns mesos i ho va comentar a Mas, aquest va exclamar que no podia ser, segons relaten, ja que ningú no en sabia res. Així ho demostra el fet que a la sala de plens no hi penja el retrat de March i que el 2004 hi hagué un intent de nomenar-lo Fill Il·lustre - videntment, sense saber que ja ho era-, que no va triomfar.

Decàleg d'instruccions d'uns ultres

TV3 11/10/13
L'Empar Moliner ens ensenya el decàleg d'instruccions d'uns ultres, un manual d'actuació que s'ha filtrat

dijous, 10 d’octubre del 2013

Canvi de lloc de l'acte unitari: 12 d'octubre res a celebrar!

No a la impunitat del feixisme!
* Contra el genocidi i el racisme
* Per la sobirania dels pobles
* Per la convivència en la diversitat

Dissabte 12 d’octubre, 19h, Plaça de la Mercè, Barcelona
Parlaments: Sergi López; Gabriela Serra;Rosa Toran; David Bou.
Actuacions: Quico Pi de la Serra i Amadeu Casas; Mertixell Gené; Feliu Ventura; Sandra Redher; Nabil; Tarqueada Pukaj Wayra; Toteva Rapanui; Sayariy Urus.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, conjuntament amb moltes altres entitats en el marc de la plataforma “12 d’octubre, res a celebrar”, organitza un acte unitari demà, dissabte 12 d’octubre, a les 19h a la Plaça de la Mercè, Barcelona.
Els lemes de l’acte són “No a la impunitat del feixisme. Contra el genocidi i el racisme. Per la sobirania dels pobles. Per la convivència en la diversitat.”

L’acte consistirà en parlaments, actuacions artístiques i mostres de cultura popular.

Participaran, entre altres: l’actor, Sergi López; la Presidenta d’Amical Mauthausen, Rosa Toran; els músics, Quico Pi de la Serra i Amadeus Casas; l’activista amb Amèrica Llatina, Gabriela Serra; el cantautor, Feliu Ventura; el periodista, David Bou; la cantautora Meritxell Gené; i l’acte culminarà amb Bella Ciao i L’Estaca, a càrrec del cantautor catalano-palestí, Nabil.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

"La beatificació és un acte de 'bel·ligerància política'. Demanen a Mas que no hi assisteixi"



CUP Parlament 9/10/2013
Quim Arrufat (CUP-AE) demana al president Mas que no assisteixi a la beatificació que es farà el 13 d'octubre a Tarragona i defineix l'acte com d'alta 'bel·ligerància política'.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Les salvatjades de feixistes espanyols contra Catalunya arriben al Parlament Europeu

Ramón Tremosa ha enviat a tot el personal del Parlament Europeu dos vídeos per denunciar l'augment dels discursos i actes feixistes a l'estat espanyol

directe.cat 4/10/13
L’eurodiputat de CiU, Ramón Tremosa, alerta al Parlament Europeu de l’actuació de grups feixistes espanyols a Barcelona de cara al dia de la Hispanitat i adverteix que "grups associats a partits feixistes cremaran banderes catalanes a Barcelona i es manifestaran per la unitat d'Espanya". El primer  vídeo enviat per l’eurodiputat conté les imatges de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre. A la seva pàgina web personal, Tremosa destaca que "la sanció que va posar la justícia espanyola al grup d'atacants va ser només una multa de 300 euros". També condemna que l'estat espanyol no hagi reaccionat de manera oficial després que, com es veu en el segon vídeo, el líder ultradretà d'Aliança Nacional, Pedro Pablo, afirmés que "cap part d'Espanya se separarà sense que es vessi sang".

Eurodiputats catalans i bascos denuncien a la CE la permissivitat d'actes feixistes a l'estat espanyol

Els eurodiputats de CiU, PSC, ICV, PNB i Aralar –que també ho fa en nom d’ERC-,  demanen a la Comissió Europea que "prengui mesures davant del constant enaltiment del feixisme i el franquisme dins l'estat espanyol". En una pregunta parlamentària, els eurodiputats denuncien l'acte celebrat a l'escola pública de la localitat de Quijorna (Madrid), el passat 28 de setembre, que va acollir diversos símbols franquistes com ara imatges de Franco. En el text adreçat a l'executiu comunitari recorden que "tots els estats membres estan obligats a sancionar penalment la incitació pública de la violència i a l'odi contra grups o persones per raons de raça, religió o origen ètnic".

Reclamen un procediment d’infracció contra l’estat Espanyol

En aquest sentit, els europarlamentaris demanen a la CE que estudiï els fets i que consideri incloure'ls a l'informe que prepara la institució sobre el compliment de l'aplicació de mesures contra el racisme, la xenofòbia i la violència. A més a més, també plantegen que "si s'escau" inclogui a l'informe previst de cara a finals d'any el procediment d'infracció corresponent contra l'estat espanyol per permetre aquest tipus d'actes.

Carta a l'Arquebisbe de Tarragona i manifest de Tarragona Laica

Dintre dels actes convocats per la Coordinadora para la Laïcitat i la Dignitat – Tarragona, us comuniquem que es va prendre la iniciativa de fer una ofrena floral  el dia 13 d’octubre a les 12h a la Muntanya de l’Oliva (joc dels afusellaments) i a les fosses comunes del cementiri de Tarragona (Grup Escultòric Dignitat i a la fossa petita de la part de dalt del cementiri). Esteu tots invitats a acompanyar-nos.
D’altra banda us enviem la carta del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, i degà de la facultat, el Sr. Josep Sánchez Cervelló  adreçada a l’Arquebisbe de Tarragona. Us recomanem que la llegiu. 
Us tornem a enviar el Manifest acordat, per a què us adheriu si ho creieu oportú.
Molt cordialment, Montse Giné Giné
Presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió franquista a Tarragona

PD: podeu firmar el manifest com a persona individual i/o com entitat . Entreu en Tarragonalaica.wordpress.com  

divendres, 4 d’octubre del 2013

Els ultres, disposats a vessar sang per Espanya, aprofitaran la seva manifestació a Barcelona per a acudir a la beatificación de 522 màrtirs de l'Església

Traducció Estació Collserola

Temor davant els possibles “danys i desordres públics” que pugui ocasionar l'extrema dreta a Catalunya 

El Plural  José María Garrido 3/10/13
Una delegació de La España en Marcha, la plataforma composta per La Falange, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional, Movimiento Católico Español i Democrácia Nacional, acudirà a la cerimònia de beatificación dels 522 màrtirs de l'Església Catòlica que se celebrarà el 13 d'octubre a Tarragona. Ho faran, aprofitant el viatge que un dia abans els durà a Barcelona per a defensar la españolidad de Catalunya.

Tradicional acte d’homenatge en el Fossar de la Pedrera

Fossar de la Pedrera
Associació Pro-memoria als Immolats per la Llibertat a Catalunya - 24 setembre de 2013

C  O  N  V  O  C  A  T  Ò  R  I  A

Ens permetem convidar-lo/a al tradicional acte d’homenatge que organitzem cada any a la memòria de tots aquells homes i dones que foren assassinats, després de ser jutjats per uns tribunals militars il·legals, per ordre del dictador i criminal de guerra, el general Franco, pel fet d’haver defensat la legalitat constitucional de la República, i que malgrat els anys transcorreguts l’actual democràcia els hi ha negat la seva rehabilitació jurídica de ple dret, amb l’aprovació de la vergonyosa LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE 2007, però sí van ser perdonats els causants de tota aquella brutal repressió mitjançant la LLEI D’AMNISTIA DE L’ANY 1977. Quína democràcia tenim? 
Dia:  DIUMENGE DIA 13 D’OCTUBRE A LES 12 H. DEL MIGDIA 
Lloc: FOSSAR DE LA PEDRERA DEL CEMENTIRI DE MONTJÜIC 
Us hi esperem. Molt cordialment

dijous, 3 d’octubre del 2013

El Casal Tramuntana es un local nazi. Punt d'informació

Vine el dissabte 5 d'octubre a les 12 del migdia a la plaça del mercat del Clot i fes el seguiment de l'estat del #CasalTramuntana i dels feixistes que el formen. 

Et presentem el video que explica les seves relacions amb l'Extrema dreta Catalana, Espanyola i d'arreu d'Europa #nazismaimes #StopFeixisme #12octantifa

Manifestació a Tarragona contra el feixisme i l'església colpista

Manifestació el 12 d'octubre a les 18h de l'Estàtua dels Despullats (Tarragona) contra el feixisme i l'església colpista!

12 d'octubre: res a celebrar!
Hispanitat és genocidi!

Arran Tarragona 

Jornades El Prat Ciutat Defensora dels Drets Humans


La ciutat del Prat del Llobregat organitza unes Jornades amb la finalitat de sensibilitzar la població envers la lluita per la defensa dels Drets Humans.

Acte Inici: 02/10/2013 a les 20:00   Final: 10/10/2013 a les 20:00 
 
La ciutat del Prat del Llobregat ha volgut sumar-se al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans i, per aquest motiu, del dia 2 al 10 d’octubre organitza les Jornades que tenen per títol: El Prat Ciutat Defensora dels Drets Humans.
Al llarg d’aquestes jornades es duran a terme diverses activitats relacionades amb la lluita per la Defensa dels Drets Humans a diversos llocs del món.
En el marc de les jornades es projectaran pel·lícules i documentals envers els nens robats a diferents dictadures i es realitzaran xerrades entorn al dret a la identitat que comptaran amb la participació de diferents persones reconegudes en l’àmbit de la defensa dels drets humans.
També hi haurà un espai per als més petits on es realitzarà un taller infantil sobre Drets Humans i l’acte de cloenda serà una xerrada col·loqui que comptarà amb la presència de tres defensors dels drets humans reconeguts internacionalment i que compartiran la seva experiència amb tots els assistents.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Presentació del llibre "CNT, La força obrera de Catalunya"


Presentació del llibre de Ferran Aisa a la Biblioteca Arús (passeig Sant Joan, 26) a les 19 h.
Al llarg de la dècada dels setanta, des de les facultats d’història i des de l’àmbit militant, es van elaborar i publicar diverses recerques sobre el paper de la CNT, institució anarcosindicalista central del moviment obrer anterior al 1939 i el sindicat revolucionari de referència mundial. Tanmateix, bona part d’aquestes investigacions –condicionades per les dificultats d’accés a les fonts i per un subdesenvolupament acadèmic- sovint acabaven mostrant un esquematisme estèril, fruit de prejudicis socials i ideològics, i víctimes de la inflexibilitat del pensament marxista imperant. En el cas de la historiografia militant, sovint una concepció excessivament factual i metodologia positivista, i el pes dels enfrontaments interns, impedien oferir una visió històrica en color i relleu. 

A mesura que la Transició anava imposant els seus silencis, la CNT –i l’herència llibertària en general– va anar desapareixent dels àmbits d’estudi. Tanmateix, a partir de finals dels noranta, a mesura que les primeres esquerdes es feien visibles en els defectes constructius de l’arquitectura constitucional, i que joves generacions d’investigadors anaven interessant-se per un fenomen escassament estudiat, van començar a tractar-se l’anarquisme en els diferents vessants culturals, antropològics, de gènere, socials, ecològics, o d’àmbits que havien estat menystinguts per la historiografia anterior.

L’actualitat, condicionada per la fallida del sistema polític i sindical, empeny a revisar el passat, i tornar a examinar –aquest cop amb més i millor documentació, i menys prejudicis– l’emblemàtica CNT, la força obrera nominalment ibèrica, i en el fons catalana d’epicentre barceloní. Diversos treballs estan en marxa. Un dels més interessants ens l’ofereix Ferran Aisa, potser el més estajanovista dels historiadors en actiu i que representa, alhora, un punt de contacte entre el món acadèmic i militant.

El llibre que acaba de publicar, no només aborda la història purament institucional. Aisa recull bona part de les aportacions de les darreres dècades sobre els diversos fenòmens que contextualitzen l’acció anarcosindicalista. L’autor, hi afegeix a bastament ingredients d’història cultural –àmbit on excel·leix i divulgat diversos assaigs–, fet que ens ajuda a disposar d’una CNT en 3-D, i que ens permet acolorir les fotografies en blanc i negre que sovint ens oferien entre camps enfrontats. La conclusió d’aquesta revisió del gran sindicat és que, la clau de l’èxit, arrelament, i capacitat de supervivència malgrat circumstàncies adverses, fou aquesta, que la CNT no fou un sindicat, sinó molt més. Fou una entitat global que articulà institucionalment una contrasocietat en coexistència –i conflicte– contra l’estat oficial, l’estructura de classes i el sistema econòmic. Una contrasocietat on no només es defensaven amb mecanismes d’acció i participació directa els aspectes estrictament laborals, sinó que esdevenien espais de sociabilitat, àmbit formatiu, país de solidaritat, i mecanisme d’integració social. Sense pretendre-ho, Aisa, escrivint des de la desolació del present, ens ha ofert un vessant pedagògic. Al cap i a la fi, la CNT esdevé una lliçó del passat aplicable al present.
  
Ressenya publicada al passat núm. 319 del Setmanari La Directa. Xavier Diez

dimarts, 1 d’octubre del 2013

12-O: Res a celebrar - Jornades Antifeixistes a Barcelona

12-O: RES A CELEBRAR. JORNADES ANTIFEIXISTES

Divendres 11 - 17:30 h

XERRADES a càrrec de diversos col·lectius antifeixistes a Can Batlló (Carrer Constitució, 19).

Antifaschistische Aktion Berlin
Coordinadora Antifascista de Madrid
Varsovia Antifa
Petr Silaev (militant i escriptor antifeixista de Rússia)
Videoconferència amb Guido Caldiron (escriptor italià antifeixista)

Dissabte 12 - 12:00 h

CONCENTRACIÓ a Plaça Universitat

de la Plataforma Antifeixista amb parlaments de col·lectius antifeixista, migrants i del FAGC.