dimecres, 31 de juliol del 2013

Terrassa canvia el nom d'un carrer dedicat a un ex-combatent de la División Azul


VilaWeb 30.07.2013
La comissió del Nomenclàtor de les vies públiques de Terrassa va proposar de canviar el nom d'un carrer dedicat a Salvador Gros, membre de la División Azul nazi. Ahir, per decret del batlle, es va fer efectiu el canvi de nom i d'ara endavant s'anomenarà Font de la Noguera. Després de la polèmica de l'homenatge de la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, a membres de l'organització, l'ajuntament es va proposar de fer aquest canvi de nom. 

Salvador Gros era veí de Terrassa i era un dels cinc membres de la División Azul que hi havia en aquesta ciutat. Es va morir a Rússia durant la Segona Guerra Mundial. El nom del carrer es va posar durant el franquisme per homenatjar-lo.

75 aniversari de la Batalla de Vilanova de la Barca


75 aniversari de la Batalla de Vilanova de la Barca, del 9 al 17 d'agost de 2013, conferències, presentacions de llibres, visites guiades...

9 d'agost a les 10:00 - 17 d'agost a les 18.00
Sala Cultural Macià Polo Verdú
C/ Raval de la Creu, 28, 25690 Vilanova de la Barca

Dissabte 10 d'agost, a les 10:00 del mati davant de Lo Rebost del Jordi (C/Raval de la Creu, 28), sortida de la visita guiada, pels espais de la guerra civil a Vilanova de la Barca, a càrrec de Pol Galitó Martí i amb la col.laboració del Grupo Recreacion Historica Ejercito del Ebro.

dimecres, 17 de juliol del 2013

Manifestació per Gràcia Antifeixista

ARRAN-Gràcia 17/7/13
Dissabte dia 20, a les 17:30h a plaça Diamant.
Manifestació organitzada per Gràcia Antifeixista.


Les joventuts de Democràcia Nacional, partit nazi español, han organitzat un acte a la Llibreria Europa de Gràcia, aquest dissabte dia 20 de juliol. No volem que el districte, ni enlloc, sigui l'espai de difusió d'idees xenòfobes, homòfobes, negacionistes ni feixistes. Tant el veïnat com l'ajuntament no pot peremtre aquests tipus d'actes que en altres països serien delicte, demostrant que el feixisme seguiex ben viu. Cal organitzar la resposta. Tanquem la llibreria Europa!

dilluns, 15 de juliol del 2013

Presentació del vídeo institucional 'Temps de Memòria' al Palau de la Generalitat

Dimarts, 16 de juliol, a les 19h 
Palau de la Generalitat
Plaça Sant Jaume 
Barcelona
 
Dimarts 16 de juliol és projectarà l'audiovisual produït pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya 
 
El vídeo ha estat dirigit pel director de cinema i artista interdisciplinari Lluís Danés. L’objectiu d’aquest audiovisual és homenatjar totes i tots aquells que van donar el millor de si mateixos per un futur millor, i donar a conèixer la missió del Memorial Democràtic, així com difondre i revalorar la tasca de recuperació de la memòria democràtica arreu del país.

En aquest vídeo hi han participat voluntàriament i desinteressada: Alfons Cànovas, Angela Jackson, Joan Pi Cabanes, Miquel Morera, Thomas Faitg, Gilbert Susagna, Neus Català, Mariona Companys, Carles Vallejo, Ramon Espasa, Carme Puig Antich, Imma Puig Antich, Francesc Vallverdú, Enric Cambray, Bonaventura Clotet, Eloi Vila, Gerard Quintana, Mercè Pons, Sílvia Bel, Mònica Terribas, Lluís Llach, Eliseu Climent, Magda Oranich, Josep Guardiola, Rita Marzoa, Clàudia Pujol, Pere Fortuny, Miquel Àngel Vallès, Gabriel Gómez, Montserrat Armengou, Joaquim Aloy, Muriel Casals, Josep Viana i Crespo, Sergi Contreras, Lídia Jiménez, Josep Casemajor, Alícia Oliver, Joan Maria Thomàs, Joaquim Maria Puigvert.

Des del Memorial Democràtic també volem fer un agraïment especial a Jaume Ciurana, Josep Lluís Alay, Carles Vicente, Carme Segura, Montserrat Carrera, Lluís Salitges, Quim Vicente, Isabel López, Mireia Nogués, Anna Danés, Anna Sallés, Antonio de la Fuente Ferraz, Bernat Quintana, Carme Barbany, Carme Sansa, Enric Pubill, Joan Montfort, Joan Soler, Jordi Ferré, Judit Juncosa, Margarida Planell, Mariona Castellví, Marlen Leal, Miquel Vila, Mònica Danés, Mossèn Casañas, Mossèn Juncà, Patricia Mayor, Paule Gorce, Pere Casanovas, Rosa Maria Puig Serra, Rosa Toran, Teresa del Hoyo i Xavier Gracia.

Com també als ajuntaments: d'Arenys de Mar, de Barcelona, de Corbera d'Ebre, de Granollers, de la Bisbal de Falset, i a les diferents entitats com l’Amical de Ravensbrück, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya;  a les associacions Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, d'Exinternats del Franquisme a Catalunya, No Jubilem la Memòria, per a les Nacions Unides a Espanya, Prats Endavant, Can Jonch Centre de Cultura per la Pau de Granollers, Castell de Montjuïc, Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona - presó Model, Consorci de la Zona Franca, Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre - COMEBE, Església de Sant Agustí, Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l'Exode (FFREEE), Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Jaume Batlle, Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, Imperial War Museum, Maison de reatrite El Cant dels Ocells, Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores de SEAT, Musée de la Résistance Nationale, Museu Memorial de l’Exili - MUME, Residència Els Guiamets, Unió de Pagesos i Unió General dels Treballadors.

A l’acte de presentació del vídeo institucional, intervindran Joan M. Thomàs. professor d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, Magda Oranich, advocada, i Lluís Danés, director de la pel·lícula, que pronunciaran unes paraules sobre la transcendència de la memòria dels pobles en democràcia.

El passi de l’audiovisual és farà en versió subtitulada en català. Els parlaments del actes seran interpretats en llenguatge de signes.

Assistència per invitació.

dijous, 11 de juliol del 2013

La denúncia de 300 historiadors pel bloqueig a la documentació militar i diplomàtica arriba al Congrés i al Senat


Investigadors d'arreu del món exigeixen que es garanteixi l'accés a la informació del segle XVI al XX, que el govern ha declarat "secreta"

ara.cat -Sílvia Marimon- Barcelona 10/7/13
"És una anomalia sense parangó internacional: cap altre país ha bloquejat l'accés a la documentació històrica que abraça des del segle XVI al XX", denúncia el comunicat, que el cap de setmana passat prop de 300 investigadors van fer arribar al Congrés i al Senat. En el comunicat [llegeix-lo aquí], els historiadors exigeixen que es desbloquegi immediatament l'accés a la documentació diplomàtica de caràcter històric que el ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació manté classificada com a "secreta" i "reservada" des del 2010. Sol·liciten també que es garanteixi l'accés a 10.000 documents militars del període 1936-1968 que el ministeri de Defensa ha decidit retenir, malgrat que havien de ser desclassificats el 2011. 

La petició la firmen historiadors d'arreu del món. Entre ells, Jean-Marc Delaunay, Ángel Viñas, Helem Graham, Borja de Riquer, Joan Maria Thomàs, Henry Ettinghausen o Christopher Schmidt-Nowara. També hi ha la firma de l'ambaixador Carlos Miranda, l'exsenador Josep Varela i Serra o l'escriptora i exdirectora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs. 

El conflicte per l'accés a la documentació es remunta al setembre del 2011, quan el ministeri d'Assumptes Exteriors va començar a bloquejar la consulta d'informació històrica. Quan els historiadors demanaven accedir-hi, els responien amb un acord adoptat pel consell de ministres del 10 d'octubre del 2010, segons el qual la classificació de secret s'estenia pràcticament a tots els aspectes de les relacions internacionals sense limitació temporal.

Els falangistes es queden sense restaurant a Olot


Dues organitzacions feixistes hi han convocat un acte de commemoració del 18 de juliol aquest dissabte

Vilaweb.cat - Dimecres  10.07.2013
Les organitzacions feixistes Acción Juvenil Espanyola i Movimiento Falangista de España commemoraran aquest dissabte a Olot l'aniversari del cop d'estat franquista del 18 de juliol de 1936. La commemoració, denunciada pel col·lectiu Unitat contra el Feixisme, ha mogut molta polèmica i ha mobilitzat entitats i partits de la comarca per impedir que s'arribi a fer. Fins i tot el restaurant on els falangistes tenien previst fer dissabte el 'dinar de germanor', la Deu, ha acabat anul·lant la reserva, segons que ha confirmat a VilaWeb el restaurant mateix.

Durant el dinar hi havia prevista la intervenció d'Agustín Castejón Roy, ex-governador civil de Tarragona. Els falangistes també tenen programat de fer una missa a l'església del Carme i una ofrena floral a la creu del Trial.

Justament avui Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de la Garrotxa ha convidat a participar totes les associacions, col·lectius, organitzacions, partits polítics i persones a títol individual a una reunió al Consell de Cooperació d'Olot per a acordar quina ha de ser la resposta des de la societat civil olotina a aquesta convocatòria feixista. 'Creiem que hi ha d'haver una resposta massiva i unitària envers aquest acte d'apologia del feixisme', diu l'entitat en un comunicat.

divendres, 5 de juliol del 2013

El PP d'Altafulla ofèn les vìctimes del nazisme

4/7/13
Els lamentables episodis protagonitzats per personatges públics, molts d’ells polítics, en què per manca de voluntat o de capacitat d’argumentació, es feia un ús banal dels crims del nazisme per atacar els seus adversaris ideològics, semblava que havia deixat de ser una alternativa per a qui no sap conviure en democràcia. 

Ara ens tornem a trobar que el PP d’Altafulla ha comparat la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana amb una convenció del Partit nazi. Una vegada més, l’Amical de Mauthausen i altres camps ha de denunciar l’ús irresponsable que es fa, en el nostre país, de la llibertat d’expressió; precisament, un dret defensat pels lluitadors antifeixistes, alguns d’ells membres de la nostra associació. A moltes institucions internacionals, de països amb més tradició democràtica i molt més sensibles a aquesta qüestió, els sobta la utilització d’aquesta estratègia com a eina política i els transmet una pèssima imatge del nostre país. 


Aquestes declaracions no les fan brètols ignorants i sense formació, que sovint es refugien en l’anonimat per escampar odi, sinó els nostres polítics; per això, els demanaríem que fessin un exercici de reflexió i es posessin en el lloc de les víctimes dels règims nazifeixistes, així podran mesurar l’abast i gravetat de les seves paraules. En democràcia, la discrepància és legítima, les postures oposades han de ser replicades amb arguments i el recurs fàcil d’utilitzar el qualificatiu de nazi no és altra cosa que una banalització indecent i una ofensa a la ciutadania per quant la consideren immadura i fàcilment adoctrinable amb missatges simplistes i falsificadors de la Història. 


Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

dijous, 4 de juliol del 2013

Presentació del llibre “Josep Puig Pujades. Líder del republicanisme empordanès” a Figueres

Gencat 1/7/13
El proper divendres 5 de juliol, a les 19’00 hores, tindrà lloc a la Sala Brossa-Frègoli del Museu del Joguet de Catalunya la presentació del llibre “Josep Puig Pujades. Líder del republicanisme empordanès”, d’Anna Teixidor, obra guanyadora de la Beca d’Estudi President Irla 2011.

L’acte serà presentat per Cristina Alsina, patrona de la Fundació Josep Irla, i comptarà amb la presència d’Enric Pujol, professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Guillamet, catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra; Xavier Soy, diputat de Cooperació Local, Cultura i Acció Social de la Diputació de Girona; i Josep Huguet, president de la Fundació Josep Irla.

Confirmació d’assistència abans del 4 de juliol:
inscripcions@irla.cat  / 93 567 78 63

Cada assistent rebrà un exemplar del llibre.

Museu del Joguet de Catalunya
C/ Sant Pere, 1
Figueres

dimecres, 3 de juliol del 2013

Recuperen la figura del lluitador antifeixista Antoni Franquesa

Cerdanyola.info 03/07/2013
El III Homenatge Popular Maquis a Cerdanyola Marxa per Collserola, va aplegar una trentena de persones que van sortir de la plaça de Josep Viladomat i van entrar a Collserola pel camí de Can Catà per pujar al puig de la Guàrdia i després baixar fins a Can Coll per arribar a la plaça de Sant Ramon. Allà es va realitzar un vermut amb l'actuació de La Bastonera i un recital poètic a càrrec d'en Ibai Sans.

L'homenatge al maquis està organitzat pels col·lectius Mala Herba i Mai Més Cultura Antifeixista, i enguany es centrava en la figura de l'Antoni Franquesa 'el Toni', membre del grup d'en Josep Lluís Facerías, i mort el 1950 a conseqüència d'una acció a Cerdanyola. Un dels membres de Mai Més, en David Fontanals, explicava que "la lluita armada dels maquis contra el règim feixista del general Franco ha estat molt silenciada o menystinguda, quedant una mica al marge dels actes de recuperació de l'anomenada memòria històrica, poc centrada en el moviment llibertari i els processos revolucionaris". Fontanals creu que l'experiència revolucionària del 36 és força interessant "com exemple de com transformar la societat des de la base i poder oferir alternatives al capitalisme i les seves crisis carregant contra els més desafavorits, com la que estem vivint ara mateix".

La figura de l'Antoni Franquesa és una bona mostra de l'oblit al que s'ha condemnat a molts dels lluitadors contra el feixisme durant els anys més durs de la dictadura. Se sap que va participar en l'atracament al forn Sisquella, a la cruïlla de les actuals avingudes Catalunya i Primavera amb Santa Teresa, però es desconeixen exactament els detalls de la seva mort a conseqüència d'aquells fets. Col·lectius com Mai Més intenten recuperar i dignificar aquesta memòria esborrada. Tot i que l'acció del maquis als voltants de Cerdanyola va ser molt curta, els tres participants van morir a trets entre 1950 i 1957, la idea dels organitzadors es continuar amb les activitats d'homenatge acompanyades de treballs de recerca. 

Tots i totes cap al ple municipal per l'eliminació de tots els carrers franquistes del Prat de LLob.

El ple municipal del Prat de Llobregat del 3 de juliol inclourà un punt sobre nomenclàtor on s'aprovarà la substitució de dos carrers i una plaça del Prat que tenen noms franquistes de les set existents al municipi. 
 
El 1 de juliol l'Ajuntament del Prat informa a la Plataforma "Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers" que durant el ple del proper 3 de juliol, aquest dimecres, s'aprovarà el canvi de 3 dels 7 noms de  carrers amb nomencaltura franquista que des de la plataforma es demanaven canviar.
Els tres noms que es canviaran i els seus substituts són:

-Alcalde Ferrer i Monés, que passarà a ser Aragó.
-Joan Vila Dalmau, que passarà a ser Vicente Ferrer.
-Plaça Avicultor Colominas, que passarà a ser Granja Colominas.

Els noms restants que no es canviaran són: Rector Farrès i Poch, Victor Casanovas, Josep Guilera i Molas, Rector Martí i Piñol.

 
Des de la Plataforma Antifeixista del Prat convoquem el mateix dia del ple, dimecres 3, a les 18.30h concentració davant l'ajuntament per mostrar la satisfacció per la petita victòria, però també per reclamar la retirada de tota la nomenclatura i simbologia franquista del Prat.

Quatre anys d'espera 
El canvi es produeix oficialment quatre anys després de que  la plataforma entrés al ple de l'ajuntament una moció demanant el canvi, era març del 2009. Aquell ple va aixecar polseguera i la moció va ser rebuda amb molta tensió pels partits polítics que, tot i votar-la majoritàriament, no van evitar un encès debat amb els membres de la mateixa que marcaria les relacions posteriors. Des de llavors la plataforma ha criticat reiteradament la tardança en la resolució de l’assumpte, arribant a fer diverses accions com la del gener del 2012 en que van pintar de vermell totes les plaques dels carrers denunciats.
 
Una de les possibles causes del retard podria estar en el mateix sentit de l’acord que no va ser unànim entre els grups polítics que van expressar diferències segons els carrers tractats, i que pel que sembla no estava en la línia del que demandava la plataforma. Aquesta plantejava el canvi de nom de set carrers, els tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés, que són els que seran substituits aquest dimecres; a més de les del mossèn del període, Rector Farrés i Poch; els dels “caidos por Dios y por España”, Victor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmaceútic falangista Josep Guilera i Molas, que finalment no seran substituides deixant l'assumpte encara obert.

dilluns, 1 de juliol del 2013

Resolució de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per a aconseguir la nul·litat dels judicis franquistes

Resolució de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per a aconseguir la "nul·litat de ple dret" dels judicis franquistes
1/7/13
Ha petició nostra hem aconseguit que Iniciativa per Catalunya - Verds, presentés una resolució a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya i fos aprovada amb els vots d'Iniciativa, ERC, CiU, PSC encontra hi votaren el PP i Ciutadans. Us la fem arribar.
També a iniciativa nostra el passat dimecres la Comissió de Relacions Constitucionals del Parlament, a proposta d'ERC s'en va aprovar una altre, quan la tingui us la faré arribar.
El Partit Socialista va votar a favor de les dues resolucions, pero no ens va voler ni rebre.
CiU ens va rebre, però no va presentar cap resolució, ens va dir que hi votaria a favor.
Ara queda pendent del Govern de la Generalitat que activi els acords.
Cordialment.
Pere Fortuny
President de L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya