VilaWeb 25.03.2011
Al número 68
del Butlletí Oficial del govern franquista es va publicar una ordre del
7 de març de 1940 que deia: 'Considerant la conveniència que l'horari
nacional vagi d'acord amb el d'alguns altres països europeus, i els
avantatges de tota mena que l'avançament temporal de l'hora comportarà,
disposo que el dissabte, 16 de març, a les vint-i-tres hores, s'avanci
l'hora legal en seixanta minuts. (...) Oportunament s'indicarà la data
del restabliment de l'hora normal.' L'ordre va comportar que l'Espanya
franquista passés a homologar-se voluntàriament a l'hora central europea
o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps
universal coordinat o UTC), la que l'Alemanya nazi havia imposat a tots
els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg,
els Països Baixos i Polònia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots
aquests estats van mantenir l'horari centreeuropeu i fins i tot s'hi
van sumar Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a
Espanya fins a l'actualitat, setanta-un any després, és el que causa
més estranyesa.
D'entrada, perquè Espanya no estava obligada a
adoptar el CET i ho va fer per motius d'afinitat ideològica amb el
règim nazi. Alhora, perquè l'ordre de 1940 era explícitament temporal i
deixava la porta oberta a tornar a 'l'horari normal'. I, sobretot,
perquè l'adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment
irregular aplicant-hi criteris geogràfics.
El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià,
en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos adoptant com a
referent el meridià de Greenwich. El temps mitjà de Greenwich o GMT
(Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l'Observatori Reial de Greenwich,
prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de
longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de
Fraga i per València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a
Portugal, i per lògica s'hauria d'aplicar a la resta de la península
Ibèrica i a França.
Això és el que reclama, de fet, la Comissió per la Racionalització dels Horaris a Espanya, que fa campanya per a canviar l'horari. Segons
aquesta entitat, formada per nombroses enitats i institucions públiques
i provades, adoptant l'hora portuguesa la resta de la Península es
continuaria regint pel Sol, però es dinaria a la una i no a partir de
les dues, se soparia a les vuit i no a partir de les nou, i se sortiria
de treballar, en general, pels volts de les cinc, cosa que conciliaria
millor la feina i el lleure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada