dijous, 29 de novembre del 2012

Acte de lliurament de 15a edició del Premi 'Romà Planas i Miró' de memorials populars

Ajuntament de la Roca del Vallès i l'Associació d'Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular
El Jurat Popular del Premi “Romà Planas i Miró” de memorials populars ja ha triat les 5 obres finalistes del certamen organitzat anualment per l’Arxiu de la Memòria Popular, una iniciativa de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, que enguany ha arribat a la 15a edició.
L’acte de lliurament es farà el proper dissabte 1 de desembre, en ocasió de la Festa Major de Sant Sadurní.
 
Les obres finalistes són:
-AUTORA: Pseudònim GIULIANA CATALANO, de Barcelona
TITOL : NOSALTRES ELS JULIANS
SÍNTESI: L’any 1948 la família de l’autora –pare, mare, germana gran i ella d’un any d’edat- marxa d’Orsera, ciutat italiana de la Venècia Júlia de la península d’Istria, després de greus esdeveniments ocorreguts al final de la II Guerra Mundial que culminen al cap d’un temps amb l’annexió d’aquesta zona a la Iugoslàvia de Tito. La seva família, com moltes famílies d’Els Julians, se’n van a viure a Fertilia, una ciutat de Sardenya de la zona de l’Alguer. Aquesta ciutat, iniciada pel govern de Mussolini va quedar inacabada, Els Julians la van construint amb molt de treball i van procurant sentir-s’hi bé. L’autora parla de moltes persones de Fertilia -familiars, amics i veïns- en la seva vida quotidiana. Són unes vivències plenes de sentiment i amb el regust de la sensació d’exili. Quan és gran té l’oportunitat d’anar a Catalunya, estudia llengua i literatura catalanes, coneix el que serà el seu marit i s’hi queda a viure amb el sentiment de pertànyer també, a aquesta terra.
 
-AUTOR: Angel INFANTE MASCLANS, de Barcelona
TÍTOL: MI VIDA SEGÚN YO
SÍNTESI: L’autor neix a Barcelona. La seva família es veu amb la necessitat de canviar de casa per causes econòmiques i, també per la guerra, de Barcelona van a viure a Olot, després a Les Planes i finalment retornen a Barcelona. Una bona part de la infància i joventut la passa en vivendes on s’hi acull més d’una família, ens descriu com era la convivència. Comença de ben jove a treballar i amb el temps es va convertint en una persona desperta i seriosa i que també, sap fer amics. De gran va treballant en diferents impremtes, s’enamora, es casa i lluitant per una millor qualitat de vida s’associa i funda una impremta pròpia que li portarà sovint maldecaps.
 
-AUTORA: Margarita SABORIT GADEA, de Granollers
TÍTOL: MEMORIA DE UNA NIÑA DE LA GUERRA
SÍNTESI: La història de l’autora quan era una nena i una adolescent està plena de moments tristos i difícils. Neix en una família molt humil que s’il·lusiona per viure en una casa d’autoconstrucció a la zona de Montjuic, Barcelona. Mentre hi viuen comença la guerra civil i es traslladen a Figueres, un dels seus records més punyents és el patiment que li causaven els bombardejos. La vida familiar fa un tomb amb el pare absent que ha anat a la guerra i ha mort. La mare va quedant abatuda, ha de treballar molt per mantenir la família i arriba a tractar malament a la filla. La noia ha de cuidar molt dels seus germans i la mare decideix portar-la a un centre de menors regentat per monges, del qual per causes alienes serà expulsada. Retorna al treball a la llar, aquest cop cuidant la germana petita. Quan és gran, viu moments de tensió quan s’enamora del que serà el seu marit i pare del seu fill i la seva filla.

-AUTOR: Joan SAMPER ROSALEN, de Palau-Solità i Plegamans
TÍTOL: UNA VIDA QUE FUÉ..25 ANYS DE SINDICALISME
SÍNTESI: L’autor comença escrivint sobre el que sent i fa en la residència d’avis on està internat. Escriu sobre un període de 25 anys de la seva vida de sindicalista, comença essent enllaç sindical l’any 1973 en el sindicat anomenat vertical, però el seu sentit crític el fa considerar que el sindicalisme és una altra cosa i un cop mort el general Franco s’afilia a la UGT. Descriu el seu treball, les lluites, els èxits i els fracassos que van succeint en el seu treball sindical. Té també, un apartat dedicat a la seva filla Silvia que mort jove i que el deixa molt entristit. Més endavant ell anirà a la residència d’avis on hi ha la seva dona malalta i passarà per situacions personals difícils.
 
-AUTOR: Fortunato PEÑA PEÑA, de Valle de Tabladillo (Segovia)
TÍTOL : COSTUMBRES I TRADICIONES

dimarts, 27 de novembre del 2012

El monument de la plaça de la Creu. L'ombra allargada dels "Fets de Solivella"

 
El monument de la plaça de la Creu. L'ombra allargada dels "Fets de Solivella". Josep Maria Sans i Travé
Aquest llibre recull la situació de Solivella després de l’ocupació franquista. S’hi repassen les diverses actuacions dels primers ajuntaments, la recuperació de les restes dels seus coreligionaris i la conservació de la seva memòria a través de l’erecció de monuments com ara el de la plaça de la Creu, i de làpides i creus als llocs on foren morts. El treball se cenyeix d’una manera específica a exposar el sorgiment de la idea de la construcció del monument, l’escenari polític d’aleshores i la problemàtica que va generar la seva construcció. Finalment, l’autor exposa el seu criteri sobre els monuments anomenats “franquistes”. El monument de la plaça de la Creu ha estat despullat de tots els continguts i convertit en un munt de pedra, ordenat però asèptic, que no té gairebé cap sentit ja que, a més, hi manca la corresponent explicació sobre la seva erecció i les recents intervencions.

Josep Maria Sans i Travé. Llicenciat en història medieval per la UB i doctor en lletres i filosofia per la Universitat de Bolonya. Ha estat professor en diverses universitats. Ha estat cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, director general del Patrimoni Cultural i des del 1992 és director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. És membre de diverses associacions culturals i forma part de diversos comitès, consells de direcció o patronats de revistes, institucions i fundacions. Ha publicat diversos llibres i treballs sobre el notariat català, els ordes religiosomilitars catalans, el monestir de Vallbona, la Conca de Barberà i Solivella.

La Librería de Cazarabet

dilluns, 26 de novembre del 2012

Granollers, ciutat bombardejada

Granollers. Refugio antiaéreo de la Guerra Civil. aj
 
Traducció Estació Collserola
La capital del Vallès Oriental organitza un itinerari guiat per les zones bombardejades durant la Guerra Civil, el Museu i el refugi antiaeri

Vallès Oriental, 2012.11.23
Granollers- lavanguardia.com. - La ciutat de Granollers recorda els bombardejos que va patir durant la Guerra Civil espanyola amb un itinerari guiat que s'inicia al Museu de Granollers, visitant el refugi de la plaça de Can Sínia, plaça Maluquer i Salvador, amb final a Can Jonch, on s'ubica el Centre de Cultura per la Pau. El recorregut té una durada de dues hores i cal fer la reserva prèvia.

Granollers, com altres ciutats de l'estat espanyol, va patir els bombardejos de l'aviació italiana i alemanya que donaven suport als "revoltats", deslleials a la República. La Vanguardia es va fer ressò de l'acció. L'entrada de l'aviació en la guerra va posar en pràctica una nova estratègia militar, que després seria àmpliament utilitzada en la Segona Guerra Mundial i fins a l'actualitat: atacs indiscriminats sobre la població civil de la rereguarda.

El mes de març de 1938, la ciutat de Barcelona va patir atacs aeris continuats durant tres dies. Poc després, les bombes caurien sobre Granollers. A les 9.05 del matí del dimarts 31 de maig de 1938, cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l'illa de Mallorca i al servei del general Franco, van bombardejar Granollers. L'atac va durar un minut i va causar nombrosos morts i ferits, així com la destrucció del centre de la ciutat.

divendres, 23 de novembre del 2012

Refugi antiaeri de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu a Barcelona

Plano refugi 469
 
Refugis antiaeris de Barcelona - Josep Maria Contel
El subsòl de la societat Cultural i Esportiva La Lira de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, en el carrer Coroleu, 15, amaga un refugi antiaeri construït durant la passada Guerra Civil, per tal de protegir als socis que es trobessin a l’entitat durant els bombardejos que es pogueren produir.
El refugi de La Lira és una petita construcció, que malgrat ser coneguda per molts socis de l’entitat ha passat gairebé desapercebuda a través del temps, generant al mateix temps el dubte de si allò era un refugi o una fresquera.
Un dubte raonable per uns, però poc consistent davant d’altres elements que s’han tingut de tenir en compte:
Primer, segons el seu president Enric Capdevila, els socis més antics sempre havien parlat de refugi; segon la seva construcció és com la de altres refugis; i tercer el pogué disposar d’un plano del refugi 469, construït en l’edifici de La Llum Andreuenca, més coneguda com “La Rosa” en el mateix carrer Coroleu, 40-42, pocs metres més enllà i de característiques similars.
Malgrat ser dos construccions gairebé iguals hi ha dues grans diferències, la primera que el refugi 469 tenia dues entrades mentre que el de La Lira només en tenia una i la segona que el de “La Rosa” era una mica més gran. La resta era igual galeria de mina, amb una petita sala amb volta i amb una taula rodona i un banc circular ambdues coses fetes d’obra.
Pel que fa al refugi de La Lira, a aquest s’accedeix per una escala d’uns vint graons, en un recorregut de 180 graus, per tal de protegir l’interior de les ones expansives de les explosions de les bombes, a continuació segueix una galeria de mina de 0,70 metres d’ampla per uns 9,00 metres de llarg que condueix a una petita estança de 2,17 metres de diàmetre per una alçada de 2,73 metres al vèrtex i a una profunditat d'uns 5,50 metres.
Aquest petit habitacle disposa de tres cavitats obertes a les parets, amb la funció d’armaris d’entre un metre i metre dotze d’amplada per uns cinquanta quatre centímetres de fondària i seixanta centímetres d’alçada. També hi ha una taula rodona d’un metre de diàmetre i un banc circular de trenta un centímetre, en el qual hi ha adossat un petit dipòsit d’aigua.
La funció d’aquest refugi, vista la seva estructura, segurament va estar més pensada per donar servei als membres de la junta directiva, per pogué seguir les seves reunions en un lloc més segur en cas de bombardeig.
El fet de que només disposes d’una entrada el deixava fora del registre de refugis que primer va obrir l’Ajuntament de Barcelona i va continuar la Junta de Defensa Passiva de Barcelona, ja que estava fora del que establia la normativa.
Amb el pas dels anys i l’aparició d’alguns refugis que no estaven registrats i de diferents investigacions que han aportat noves dades, aquest refugi se suma a altres de privats o familiars construïts arreu de Barcelona i no registrats per diferents motius.
Pel que fa als refugis de La Lira i de “La Rosa” hi ha moltes possibilitats que els dos fossin construïts pels mateixos obrers.
 

Dimarts 27, presentació d’un web sobre els mestres de la República a Manresa, i conferència del pedagog Gregorio Luri

 
memoria.cat
El dimarts 27 de novembre, a les 19:00 h, l'Associació Memòria i Història de Manresa presentem el nostre darrer projecte: el web “Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions”.
La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Serra. Tot seguit, l'assagista i pedagog Gregorio Luri parlarà de “L'escola republicana, una experiència avortada”.
L'acte tindrà lloc a l'Auditori Fundació Caixa Manresa (La Plana de l'Om, 5).
Aquest web s’ha creat per rescatar de l’oblit els noms dels mestres de la República i els seus mètodes pedagògics, que continuen essent encara avui dia un referent. El web aplega més de 2.000 documents, la majoria inèdits, molts dels quals il·lustren el procés de depuració que van patir els docents republicans durant el franquisme.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Catalunya bombardejada al Garraf

 
El Consell comarcal del Garraf acull l’exposició itinerant “Catalunya Bombardejada”. Amb motiu del 75è aniversari dels bombardeigs sobre la població civil i les infraestructures catalanes durant la Guerra Civil espanyola, des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya han volgut recuperar aquests episodis amb mirades renovades i fer-ne una especial difusió, en el marc de les polítiques públiques de memòria.
 
Inauguració: Dijous, 29 de novembre a les 18h, amb una conferència de Ramon Arnabat i David Íñiguez sobre "Els bombardeigs franquistes al Garraf".
 
Dates: del 29 de novembre de 2012 al 8 de gener de 2013
Lloc: Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú
Horaris: de Dilluns a Divendres de 9 a 14h. Dissabtes d’ 11 a 14h.

Cicle cinefòrum: El documental històric a l'aula

Memorial Democràtic
2012: 21 de novembre
2013: 23 de gener, 20 de febrer i 20 de març
Sala d'actes del Departament d'Ensenyament
Via Augusta, 202, Barcelona
'El documental històric a l'aula' està orientat al professorat de secundària interessat en l'ús didàctic dels documentals històrics i té com a objectiu donar a conèixer aquests documentals com una eina per treballar a l'aula.
El curs, que va començar a l'octubre, posa a l'abast del professorat cinc documentals històrics explicats pels mateixos directors que els han dut a terme, i se'ls lliurarà una proposta didàctica per treballar-los a l'aula. Els documentals es presentaran per ordre cronològic des de la Guerra Civil, la repressió, l'exili i la deportació, el franquisme i la transició. Mitjançant els documentals històrics es treballen no només continguts històrics sinó també altres qüestions com el vessant investigador del professional en ciències socials: la recerca històrica, les entrevistes i la memòria oral. En paral·lel, es tractaran aspectes relacionats amb el llenguatge audiovisual.
Els documentals que serviran com a base del treball són:
21 de novembre 2012:Repressió franquista. Sumaríssim 477. M. Dolors Genovés.23 de gener 2013Exili i deportació. El comboi dels 927. Montserrat Armengou i Ricard Belis.
20 de febrer 2013Franquisme i dones. Presó de les Corts. Marc Almodóvar i Fernando Hernández.
20 de març 2013Transició. La transició democràtica.
Les propostes didàctiques que es presentaran en aquestes sessions aniran a càrrec de Ramon Breu. El curs ha estat organitzat pel Memorial Democràtic i CESIRE CERES -Centre Específic de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa en l'àmbit d'humanitats, ciències socials i filosofia- del Departament d'Ensenyament amb el suport de Cinescola.

dijous, 15 de novembre del 2012

IV Jornades de la Importànci​a de la Memòria "L'escola a Catalunya: de la República a la Dictadura 1931-1953​" Santa Maria de Palautorde​ra


Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
Els dies 23 i 24 de novembre tindrà lloc a La Quadra, Sala Cultural una nova edició de les Jornades de la Importància de la Memòria, concretament la 4a. edició.
Sota el títol: "L'Escola a Catalunya: de la República a la Dictadura (1931-1953)" s'han programant un seguit d'exposicions, conferències i projeccions per a tractar aquesta etapa històrica del nostre país i del nostre poble.

dimarts, 13 de novembre del 2012

Lleida, 75 anys després del bombardeig del Liceu Escolar

 
Traducció Estació Collserola
La massacre de la Aviazione Legionaria Italiana va causar la mort de mig centenar d'alumnes i diversos professors al 1937

Lleida - 2012.11.12 - Xavi Francès
Va decidir la meteorologia. El 2 de novembre de 1937, els núvols que cobrien la localitat tarragonina de Flix decidir el futur de mig centenar d'alumnes i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida. En principi, les forces aèries revoltades tenien com a objectiu la localitat tarragonina, però, els núvols que la van cobrir van fer que Lleida fos l'objectiu dels bombardejos. Encara no se sap si va ser per casualitat o el Pla B va ser premeditat. Durant el bombardeig que va patir la ciutat aquest dia, part del Liceu Escolar va quedar destruït provocant la mort de cinquanta nens i alguns professors. En el mateix atac, al Mercat de Sant Lluís també va patir les conseqüències i han mort moltes dones i nens que esperaven la seva obertura.
Fins fa pocs anys, es va creure amb total seguretat que la Legió Còndor va ser la causant d'una de les crueltats més macabres a les quals s'ha vist sotmesa la capital del Segrià. No obstant això, un estudi realitzat pels periodistes Jordi Guardiola i José Carlos Miranda han deixat al descobert que el terror feixista no arribava d'Alemanya, sinó de la Aviazione Legionaria Italiana.
Josep Piró, un dels supervivents del bombardeig en plena Guerra Civil a Lleida, que aleshores tenia dotze anys relata: "Sobre les 15.30 hores de la tarda van començar els bombardejos. Van ser minuts i hores de patiment sota la runa del que havia estat el nostre estimat col · legi. Vam aconseguir sortir sans i salvats ple de pols i terra. Va ser el primer bombardeig dels feixistes contra població civil desarmada. El primer de molts altres que han passat a la posteritat. Esperem que no es repeteixi ".
Després de 75 anys, Lleida segueix rememorant la història amb l'objectiu de fer un exercici de record per no caure en els errors del passat. Mai es podrà aclarir si el bombardeig va ser una casualitat o no, el que sí quedarà per a la història és que el Liceu Escolar de Lleida, fundat el 1906 per Frederic Godàs i Victorina Vila, va suposar una mostra de modernitat entorn d'un país i una ciutat obsoletes. Els seus principis eren basats en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartir, aspectes que actualment ja es marquen en les directrius de les escoles.
El 26 d'abril de 1937 a Gernika va ser immortalitzat per Picasso, pel que la seva projecció universal ha estat molt més gran a la tragèdia de Lleida. Tanmateix, des de la Paeria s'intenta immortalitzar el moment amb una escultura en el que va ser la seu del Liceu, inaugurada el 2006 i que porta per nom Memòria, Dignitat i Vida.
En total, la població lleidatana sufió voltant de 250 baixes civils en el que va ser la pitjor massacre moderna de la història de la ciutat. "Els valors de la llibertat, la democràcia, la família i l'educació són els que va representar al Liceu Escolar", relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. "Esperem que no tornin a succeir tragèdies d'aquest tipus i que l'educació segueixi creixent en democràcia".

Acte d'homenatge als alumnes supervivents en
la matança de 1937 a la Paeria
 

“Tornar a la fàbrica”: nou documental de TV3 Televisió de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

 
12 de  Biblioteca
Fa uns quants mesos TV3 Televisió de Catalunya va emetre el documental Tornar a la fàbrica. Es tractava d’un repàs a la història dels obrers de la desapareguda fàbrica Pegaso (ENASA) de Barcelona, i més concretament, a les dures lluites que es van succeir al llarg dels anys seixanta i principis dels setanta per aconseguir millorar les seves condicions laborals.
L’origen d’aquest treball es troba en la voluntat d’Antonio Castán i Santiago Medina, treballadors jubilats de la Pegaso (ENASA), de no oblidar i aconseguir que la societat actual tampoc oblidi el que va representar la lluita contra la dictadura franquista des de les fàbriques i en unes condicions realment difícils.
En primer lloc, van entrevistar a 59 ex companys de feina i de lluita i després van recopilar tanta documentació escrita i fotogràfica com els va ser possible.
L‘any 2011 van fer donació al CRAI Biblioteca Pavelló de la República del total del material recollit. Tant les monografies com les publicacions periòdiques estan ja incorporades al catàleg i s’està treballant amb l’inventari d’arxiu. Les 59 entrevistes constituiran l’embrió del projecte de fonoteca digital del CRAI Biblioteca que s’anirà ampliant progressivament amb altre material sonor dipositat en els seus fons.
Us recordem que des de la pàgina web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’accedeix a tots els documentals emesos per TV3 amb la nostra participació.
Us animem a consultar-la!

diumenge, 11 de novembre del 2012

Documental "Conxita Badia no existeix"

 
Ajuntament de Barcelona- Notícies 30/10/12
"Conxita Badia no existeix", òpera prima de la besnéta de la soprano Conxita Badia, la directora Eulàlia Domènech. El documental descobreix aquesta dona de talent desbordant, un referent d'entrega, compromís i amor a la música al llarg de 60 minuts que recuperen part de la memòria històrica de Catalunya, retratant la vida musical d'abans de la Guerra Civil i l'exili cultural posterior.
 
El documental ha estat seleccionat al Festival Internacional In-Edit de Cinema Documental Musical de Barcelona i s'ha projectat al cinema Aribau Club 2 Sales de Barcelona, també al Palau de la Música Catalana i s'emetrà per Televisió de Catalunya, que l'ha coproduït.
 
Més informació a www.conxitabadia.cat

VI Jornades d'Arxivers Sense Fronteres

 
Associació d'Arxivers de Catalunya 5/11/12
Els propers 16 i 17 de novembre tindran lloc, al Museu Marítim de Barcelona, les VI Jornades d'AsF, amb el títol "Arxius, Identitat i Exili".

La asistència a les Jornades és lliure i gratuïta, encara que les places són limitades. Per a inscriure-s'hi només cal emplenar el formulari que trobareu al peu d'aquesta pàgina i fer-nos-ho arribar per correu postal o bé a través de l'adreça asf@arxivers.org
 
 

dissabte, 10 de novembre del 2012

Biblioteca Social d’Olot un projecte del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República
8/11/12
Avui us volem informar d’un projecte que ens ha agradat i segur us pot interessar!
Es tracta de la Biblioteca Social d’Olot, un projecte cultural impulsat pel Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot.
Partint de l’objectiu de tenir els seus fons catalogats i ordenats, aquesta idea s’ha anat ampliant per encabir una biblioteca digital amb un miler de llibres principalment d’autors llibertaris i actualment editen traduccions i edicions pròpies.
Aquesta biblioteca, especialitzada en temàtica obrera, social, històrica i cultural i ubicada a la seu del sindicat a la Plaça Cinema Colon d’Olot, és oberta a que tothom pugui fer-se’n soci i disposar dels seus fons.
A la seva web podeu consultar tots els fons organitzats per temàtiques, la Biblioteca Digital amb llibres en format pdf i revistes i publicacions periòdiques digitals, les traduccions i edicions pròpies i el seu bloc, on van informant d’activitats relacionades amb la biblioteca i amb el món llibertari.
Us animem a fer-hi una ullada!

dilluns, 5 de novembre del 2012

Commemoració dels 50 anys de la fundació de l'Amical de Mauthausen i altres camps

 
Barcelona, ​​9, 10 i 11 novembre 2012Divendres, 9 nov-20:00 h: Presentació del documental sobre els andalusos en els camps nazis: La memòria de les cendresAmb la intervenció de:• Àngel del Río, co-guionista i delegat a Andalusia de l'Amical de Mauthausen• Eduardo Montero, director del documental• Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical de MauthausenLloc: Centre Cívic Sala Maria Aurèlia Capmany (Carrer del Regomir, 3. Barcelona)
Dissabte, novembre 10
-17:30-19:00 h: Taula rodona: La deportació republicana: història, literatura, ètica i artA càrrec de:• Ramon Arnabat, historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili• Jordi Font, director del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera• Miguel Morey, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona• Vicenç Villatoro, escriptor i president de l'Institut Ramon Llull• Moderadora: Rosa Toran, historiadora i presidenta d'Amical de Mauthausen i altres camps-19:30 h Acte de desgreuge i reconeixementAmb la intervenció de:• Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical de Mauthausen• Thomas Punkenhofer, alcalde de Mauthausen.• José Alcubierre, deportat a Mauthausen• Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial DemocràticLloc: Centre Cívic Sala Maria Aurèlia Capmany (Carrer del Regomir, 3. Barcelona)
Diumenge, novembre 11-11:00 h Recepció a l'Ajuntament de Barcelona. Benvinguda per part de l'alcalde a la comitiva de l'AmicalAmb la intervenció de:• Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical de Mauthausen• Thomas Punkenhofer, alcalde de Mauthausen• Daniel Simon, president de l'Amicale de Mauthausen de França• Andreas Baumgartner, secretari general del Comitè Internacional de Mauthausen• Walter Hofstätter, regidor de cultura de Mauthausen i president de l'associació Perspektive Mauthausen• Xavier Trias, alcalde de Barcelona-12:00 h Assemblea General de SocisLloc: Centre Cívic Sala Maria Aurèlia Capmany (Carrer del Regomir, 3. Barcelona)-14:00 h Dinar a l'Hotel Orient (la Rambla, 45. Barcelona)-16:30-19:00 h Acte d'homenatge i commemoració• Intervenció d'Edmon Gimeno, deportat a Buchenwald• Presentació del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella, a càrrec d'un representant de l'Ajuntament de Manresa• Lectura de textos de l'obra KL Reich de Joaquim Amat-Piniella• Concert amb una selecció de Músiques de l'Holocaust i Cançons dels brigadistes, a càrrec del Quartet Brossa
-Lloc: Casal del Metge. Tapineria 10. Barcelona
Nota: En el marc del 44 Congrés de la Amicale de Mauthausen, dedicat a Mauthausen, dans l'exil espagnol, Madeleine Mateu i Rosa Toran intervindran en la jornada d'estudi que es realitzarà el 16 de novembre a l'ajuntament de París. El mateix dia, a la Biblioteca Central de Terrassa, a les 19:00 h. es presentarà el llibre de Joan M. Calvo, Itinerarios e identidades. Republicanos aragoneses deportados a los campos nazis.

dijous, 1 de novembre del 2012

Ciclo de pel·liculas dirigides per Ken Loach a L'Hospitalet de Llobregat

La XIC ens convida el proper 7 de novembre a veure i el posterior debat del film de Ken Loach "Tierra y libertad".

Al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa
c/ Mare de Déu dels Desemparats nº 87 L'H de Ll.