divendres, 28 de setembre del 2012

Presentació del llibre “Quan els obrers van ser els amos” de Xavier Vinader

28/9/12 Biblioteca del Pavelló de la República
El proper dimecres dia 3 d’octubre, a les 19:30 hores, tindrà lloc, a la sala d’actes de Comissions Obreres de Catalunya (Via Laietana, 16 de Barcelona) la presentació del llibre Quan els obrers van ser els amos: una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976, del periodista Xavier Vinader i Sànchez.
La darrera setmana demes de febrer de l’any 1976, quatre mesos després de la mort del dictador Franco, els obrers van ocupar els carrers de Sabadell. La vaga general va ser la resposta ciutadana contra l’abús de poder del règim feixista. La població que volia recuperar les llibertats i exigia l’amnistia per a tots els exiliats i detinguts polítics.
Amb un pròleg de Xavier Domènech Sampere, el llibre inclou més de 50 pàgines de documents originals, retalls de premsa oficial i clandestina i fotografies de l’època.
L’acte compta amb la col·laboració, entre d’altres, del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, i hi intervindran el Molt Hble. senyor Jordi Pujol i Soley, el secretari general de Comissions Obreres de Catalunya Joan Carles Gallego, la presidenta d’Omnium Cultural Muriel Casals, el doctor Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB, José Luis Valdivieso, dirigent de CCOO i membre de la Comisión Inter-ramos, l’editor Lluís Pagès, l’autor del llibre Xavier Vinader, i Jaume Busqué, coordinador de l’edició.
 
Us hi esperem!

dijous, 27 de setembre del 2012

Una matinada del 27 de setembre de 1975 a Cerdanyola


Traducció Estació Collserola
Text 18 de setembre de 2009 "Solidaridad últimas víctimas franquismo"
Al costat d'aquest arbre queia Txiki una matinada del 27 de setembre de 1975 a Cerdanyola, Barcelona. Mentre les bales feixistes travessaven el seu cos no va deixar de cantar fins al seu últim alè l'Euskadi Gudariak. La dictadura es va dur la seva vida però no el seu compromís, la seva dignitat i la seva esperança, que batega en el cor de qui van viure aquelles hores com unes de les més llargues i negres.

dissabte, 22 de setembre del 2012

“La Presó Invisible”: Mostra de cinema documental sobre la presó de dones de Les Corts (1936-1955)

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República 18/9/12
Us volem anunciar la mostra de cinema documental relacionada amb la desapareguda presó provincial de Les Corts que s’ha convocat per als dies 27 de setembre i 4 d’octubre al centre cívic del mateix barri de Les Corts (Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35), a les 19.00 h., amb el títol La presó Invisible.
Pot ser una bona oportunitat de trobada per tota aquella gent interessada en difondre i dignificar el record de les dones que van romandre a la presó més poblada de la Barcelona franquista i de fomentar el coneixement existent sobre l’antiga presó i la conveniència de senyalitzar de manera adequada aquest l’indret. Fins al moment només existeix, des de fa pocs anys, una placa escassament visible.
Adjuntem el targetó amb els detalls de la convocatòria. Si voleu més informació sobre la història del centre penitenciari podeu consultar el web www.presodelescorts.org i també consultar el fons del CRAI Biblioteca Pavelló de la República on trobareu nombrós material sobre les preses del franquisme i un acurat estudi sobre aquesta presó.

dijous, 13 de setembre del 2012

Homenatge a les víctimes dels bombardeigs a Reus

Memorial Democràtic
Coincidint amb la inauguració de l’exposició 'Catalunya bombardejada', el 17 de setembre, a les 19 hores, tindrà lloc un acte institucional d’homenatge a les víctimes dels bombardeigs.
 
'Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes' és una mostra produïda pel Memorial Democràtic que recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits a conseqüència dels bombardejos durant la Guerra Civil.

L'exposició destaca la resistència ciutadana davant l’atac indiscriminat i sistemàtic de nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del front de guerra. Està formada per dues exposicions, 'Catalunya bombardejada' i 'Bombardeigs a les centrals hidroelèctriques (1937-38)', que es podran veure juntes o per separat als diferents municipis per on itinerarà.
Coincidint amb la inauguració de l’exposició, el 17 de setembre, a les 19 hores, tindrà lloc un acte institucional d’homenatge a les víctimes dels bombardejos. L’acte comptarà amb testimonis dels bombardejos a la ciutat tarragonina i representants institucionals.
A més, el dia 2 d’octubre a les 19.30 h, Ezequiel Gort pronunciarà la conferència Els bombardeigs a Reus. Els efectes. La cronologia; el dia 3 d’octubre hi haurà la presentació del dossier pedagògic de l’exposició, que inclourà una visita guiada a l’exposició i al refugi de la Patacada, i el dia 9 d’octubre, també a les 19.30 h, Salvador Palomar pronunciarà la conferència La vida quotidiana a Reus durant els bombardeigs.
Exposició
Del 17 de setembre al 14 d’octubre
Centre Cívic del Carme/Casal de les Dones
Plaça de la Patacada
Reus
 
Inauguració de la mostra i acte institucional en memòria dels bombardejos de Reus durant la Guerra civil
Dilluns 17 de setembre, a les 19 h
Plaça de la Patacada
Reus

dilluns, 10 de setembre del 2012

"Desenterrant el silenci" a Tordera

 
Sergi Bernal 10/9/12
Per no perdre la Memòria: "Desenterrant el silenci"

El dijous dia 13 de setembre el projecte fotogràfic "Desenterrant el silenci" arriba a Tordera, estarem a la biblioteca municipal, carrer de Joan Maragall, 6 a partir de les 19:30 h.. A més a més passarem el documental "La escuela fusilada".

T'esperem!

dijous, 6 de setembre del 2012

El jutge dels cementiris clandestin​s. Josep Maria Bertran de Quintana, 1884-1960

 
Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960) fou  una figura destacada de la Catalunya dels anys trenta que calia recuperar de l'oblit. Amic i secretari personal de Lluís Companys, va tenir un paper rellevant en la proclamació de la República Catalana amb Francesc Macià, i posteriorment com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC.

De fermes conviccions democràtiques i pacifistes, va impulsar el Comitè Català contra la Guerra i en fou l’ànima i el president, i el seu neguit i compromís el van portar aparticipar en la vida pública a través de diaris com L'Opinió o El Diluvio. Especialment importants foren les seves col·laboracions en el diari portaveu d’ERC, La Humanitat.
 
Durant la Guerra Civil estigué al costat de la Generalitat, fins al punt d’acceptar primer la direcció de l’Oficina Jurídica de Girona i després assumir la designació com a jutge especial de la Generalitat per a la investigació d’exhumacions d’assassinats i inhumacions clandestines perpetrats a la rereguarda catalana a partir del fracassat cop d’estat del 19 de juliol. Només va poder desenvolupar aquesta tasca durant vuit mesos, moment en el qual les investigacions es van acabar convertint en un destorb, atès que demostrava que els crims no tan sols havien estat perpetrats per militants anarquistes. Amb la derrota s’exilià a França fins l’any 1942, any en què va traslladar-se a Mèxic, d’on ja no va  tornar.
 
Oriol Dueñas Iturbe (Barcelona 1977). Llicenciat en Història i Diplomat en Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona. Treballa com a tècnic del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Especialista en la Guerra Civil, l’exili i el franquisme, és autor dels llibres La violència dels uns i dels altres. La repressió durant la guerra i la postguerra a Olesa de Montserrat 1936-1945 (2007); Els esclaus de Franco (2008); coautor amb Josep M. Solé i Sabaté, El franquisme contra Esquerra: els alcaldes i diputats afusellats d’Esquerra Republicana de Catalunya (2007), i, juntament amb Antoni Segura, Josep M. Solé i Sabaté i Silvina Jensen, Catalunya al Món. La presència catalana al món: segles XIX i XX (2008).
 
Queralt Solé Barjau (Barcelona 1976). Doctora en història per la Universitat de Barcelona i professora d’aquesta assignatura al Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. Coautora del llibre 30 anys d’europeisme català, 1948-1978. El «Contuberni» de Munic (1999) i autora dels llibres A les presons de Franco (2004), Catalunya 1939: l’última derrota (2006) i Els morts clandestins. Les fosses comunes a Catalunya 1936-1939 (2008). Ha participat en diverses obres col·lectives centrades en la Guerra Civil i el franquisme i ha col·laborat en revistes especialitzades en història contemporània.
 
La Librería de Cazarabet

dissabte, 1 de setembre del 2012

Convocatòria de reunió informativa sobre la Querella argentina a càrrec d’Ana Messutti, membre de l’equip de advocats del querellants

 
Lloc: La Masia de la Guineueta 
Plaça Can'Ensenya nº 4, 08031 Barcelona
Data: Divendres 5 d'octubre a les 19.30h.

MJBarreiroLG 1/9/12
Com ja alguns de vosaltres sabeu vaig decidit ser querellant en la causa argentina contra els crims franquistes. Una de les advocades argentinas de l'equip que formen aquesta querella Ana Messutti  estarà encantat de tornar a Barcelona per poder informar el més ampli espectre d'afectats de tot Catalunya.
Puc avançar-vos l'oportunitat que representa aquesta querella que és impossible es realitzi en l'estat espanyol, per motius més que obvis, també la importància que sigui una veritable causa general que ens reuna a tots. En aquesta querella entra tot tipus de crimenes des de 1936 a 1977, assassinats, confiscacions de béns, tortures, robatori de nens, treball esclau, condemnes a la presó, etc. etc.
Solament us demano acudir a la reunió, conèixer la importància i informar-vos de l'envergadura d'aquesta querella. Espero no us deixeu portar per comentaris de tercers. Tots hem d'aportar el nostre òbol encara que sigui escoltant i informar-nos de primera mà, aquest equip de treball ho fan de forma altruista ja solament per això crec mereix ser escoltat i si és possible donat suport des d'una àmplia xarxa d’entitats socials.
La capacitat de resposta des de Catalunya la situessin on li correspon a nivell de DDHH en quant als crims del franquismo.
La forma de participar en la Querella és de diverses maneres:
-Per a víctimes i familiars com a Querellants
-Per a persones sense vincle familiar sense necessitat d'aportar documentació com Denunciants (o coneixedors d'uns fets delictius) i,
-Per a persones i entitats que vulguin Adherir-se donant suport a la nostra querella i denúncies (aqui us necessitem a tots)
Prec confirmeis el vostre interès a assistir a aquesta reunió.
Que Ana Messutti torni a Barcelona depèn de l'interès que tots vosaltres tingueu
Espero la vostra confirmació. I ara més que mai lluitem per aquests principis de DDHH tan utilitzats últimament que són per la Veritat, Justícia i Reparació de les víctimes del feixisme espanyol.
 
Us esperem!!!
 
Aquesta convocatòria engloba el més ampli espectre democràtic ideològic, espero ningú s'exclogui. El lloc de la reunió informativa es comuniqués amb antelació suficient juntament amb la data i hora.
 
Salut i Poder Popular
 
MJBarreiroLG
Familiar d’afusellats
 
Aquesta iniciativa és independent a la qual esteu tots convidats
Entrada lliure

Facerias, memòria d'un guerriller llibertari

Durant l'acte es planteja la necessitat de canviar la placa per un monument
més digne, protegit i que no es pugui trepitjar
 
Un homenatge popular va recordar el guerriller del maquis Josep Lluís Facerias a la cruïlla de Nou Barris (Barcelona) on va ser abatut a trets per la policia franquista avui fa 55 anys.
elPeriódico.cat 30/8/12 RICARD DE VARGAS GOLARONS
Ales 11 del matí del 30 d'agost de 1957, el popular guerriller anarquista Josep Lluís Facerias s'havia citat amb un pagès de Pallejà a la confluència dels carrers del Doctor Pi i Molist i del Doctor Urrútia i el passeig de Verdum de Barcelona. En Facerias era un home extremament prudent, però el camperol el delatà i, a l'arribar a la cruïlla, fou abatut per la policia que l'esperava. Rebé nou impactes mortals de bala.
En Facerias, també conegut com a Face o Petronio, és un dels guerrillers o maquis més destacats de la guerrilla antifranquista a Catalunya. Per les seves accions espectaculars arribà a assolir la dimensió de mite en la memòria popular juntament amb Quico Sabaté. Com a exemple del seu ressò popular, durant la vaga dels tramvies de Barcelona del febrer del 1951 circularen fulletons anònims amb llegendes com aquestes: Contra el requeté visca en Sabaté i Per arreglar la vaga dels tramvies que vingui en Faceries.

Teòrics de la guerrilla sud-americana com Abraham Guillén i Carlos Marighella consideren que aquesta guerrilla urbana catalana dels anys 40 i 50 -que tan exhaustivament ha descrit als seus llibres Antoni Téllez Solà- és un precedent i un referent de les guerrilles sud-americanes dels anys 60 i 70, com els tupamaros uruguaians i els montoneros argentins.

Josep Lluís Facerias va néixer l'any 1920 al barri del Poble-sec de Barcelona i als 16 anys s'afilià a la CNT i a les joventuts llibertàries del barri. Combaté al front durant la guerra civil i caigué presoner el 1939. Aquell mateix any, la seva dona i la seva filla de pocs mesos van ser metrallades per avions nazis quan fugien cap a França juntament amb una multitud de civils més.

En Facerias passà per camps de concentració i de treball fins que, un cop alliberat, el 1946, s'integrà en la resistència llibertària, primer com a organitzador de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, més tard participant en el Moviment de Resistència Llibertària (MRLL) i finalment dirigint diversos grups d'acció. Els primers anys d'activitat clandestina els va compatibilitzar amb la feina de cambrer al restaurant La Rotonda, al peu del Tibidabo.

Era un home elegant, intel·ligent i molt audaç, un gran estrateg que comptà sempre amb la confiança dels seus companys. Es va donar a conéixer sobretot pels atracaments a bancs, empreses, joieries propietat de militants del règim i mueblés de la part alta de la ciutat. Els diners d'aquestes accions servien per mantenir la infraestructura logística de la resistència armada llibertària i sobretot per ajudar els presos polítics i les seves famílies. També feia actes de sabotatge contra les forces repressives del règim i entre les seves accions més agosarades destaca l'atemptat contra el comissari en cap de Barcelona, el brutal Eduardo Quintela.

El 1957, va tenir l'oportunitat d'exiliar-se al Brasil a través de les gestions realitzades pel doctor Josep Pujol Grau, íntim amic seu i metge que fou de la resistència. Finalment, però, va retornar a Catalunya per continuar la lluita. Mentre existís la dictadura franquista, no podia deixar d'actuar i ajudar a mantenir viva l'autoestima i l'esperança del poble català. Com la resta de guerrillers, havia viscut una revolució social i va lluitar tota la vida contra la injustícia i per la llibertat.

En Facerias no és només patrimoni dels llibertaris sinó de tots aquells que lluiten contra tot tipus d'opressió i que treballen per una societat més igualitària assumint pràctiques antiautoritàries. És vergonyós, tant per la memòria popular com pels més dels 500 guerrillers antifranquistes morts a Catalunya, que el lloc on el van matar estigui assenyalat en una placa a terra que recorda una claveguera, amb una ressenya de difícil lectura. No deixa de ser un símptoma de com s'ha tractat la nostra memòria històrica des de la transició fins ara.