divendres, 30 de març del 2012

Tradicional homenatge als republicans assassinats durant el franquisme

C O N V O C A T Ò R I A
===============================
Associació pro-memòria als immolats per la llibertat a Catalunya

Mitjançant la present ens pemetem fer - vos arribar la invitació per assistir al tradicional homenatge als republicans assassinats durant el franquisme i que amb l'aprovació de la Llei de la MEMÒRIA HISTÒRICA DE L'ANY 2007, PER MAJORIA DELS GRUPS PARLAMENTARIS DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS, se'ls hi nega la rehabilitació jurídica.

Acte organitzat conjuntament amb el Parlament de Catalunya i la nostra Associació.

DIA 16 D'ABRIL A LES 17 HORES

Lloc patí de la Biblioteca del Parlament de Catalunya
Pel familiars de les víctimes és molt important la vostra presència.

Molt cordialment.
La Junta Directiva

diumenge, 25 de març del 2012

Dissabte 31: acte de dignificació d’una fossa comuna de Sant Joan de Vilatorrada

memoria.cat 24/03/2012
Aquest dissabte, 31 de març, a les 12 h, tindrà lloc l’acte de dignificació de la fossa comuna del camí de Les Torres de Sant Joan de Vilatorrada. La fossa conté les restes de 15 soldats anònims de l’exèrcit de la República morts el gener de 1939, al final de la Guerra Civil, en plena retirada.

L’acte comptarà amb els parlaments de:
-Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura i lleure educatiu
-Joaquim Aloy, historiador
-Jordi Palou- Loverdos, director del Memorial Democràtic
-Joan Auladell, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya
-Gil Ariso, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada

Posteriorment la violoncel·lista Laia Capellas interpretarà unes peces musicals i Roser Rojas Simats llegirà diferents textos literaris. L’acte acabarà amb una ofrena floral.

dimarts, 20 de març del 2012

​Contra Companys, 1936

Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González i Vilalta (coords.)
Universitat València - 2012
Traducció Collserola
 La història es compon d'una suma de fets ventilats públicament, d'altres coneguts a mig fer i, àdhuc, de misteris que han quedat sempre entre dubtoses tenebres. El present volum pretén exposar i descobrir un d'aquests últims: un misteri català durant la Guerra Civil espanyola (1936- 1939). Un enigma mai explicat amb claredat, tapat i menyspreat intencionadament durant dècades i apartat del focus de la historiografia amb clares motivacions polítiques: Va haver o no un complot contra el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, a la fi de 1936, protagonitzat per sectors nacionalistes catalans? Complot contra Companys i contra el predomini anarquista en la Catalunya dels primers mesos de guerra, que estaria vinculat a molts altres aspectes, com la possible sortida catalana de la contesa a través d'un procés secesionista o fins a un possible pacte del nacionalisme català amb Franco. Remors o misteris encara més secrets, fets no esdevinguts al cap i a la fi, però que estarien sempre presents en el decurs del conflicte en territori català provocant agres polèmiques.

El volum reuneix la majoria d'aportacions historiogràfiques que al llarg dels últims gairebé quaranta anys s'han anat publicant sobre la qüestió des de diferents posicions. Així, component un gran tapís, els diferents autors aquí inclosos, alguns amb aportacions específicament redactades per a l'obra, presenten una àmplia mirada poliédrica als diversos matisos del que s'ha cridat el “afer Rebertés” o el complot contra Companys.

La Librería de Cazarabet

diumenge, 18 de març del 2012

Bombes sobre Barcelona

Traducció Estació Collserola
El País Catalunya- Hilari Raguer 11 Mar 2012
Els bombardejos dels dies 17, 18, 19 i 20 de març de 1938 van ser molt especials i amb severa reacció internacional

Barcelona va ser bombardejada al llarg de tota la Guerra Civil, però els bombardejos dels dies 17, 18, 19 i 20 de març de 1938 van ser molt especials. En comptes de la tàctica habitual d'atacar amb el major nombre disponible d'avions i llançar totes les bombes en un lloc i un moment determinats per a produir un efecte més contundent, aquells dies els atacs aeris italians des de Mallorca es van programar en una cadena ininterrompuda, dia i nit, de manera que els ciutadans no sabíem si les sirenes anunciaven l'arribada dels avions o que ja havia passat l'alarma. Per altra banda, si els objectius solien ser el port, els dipòsits de gasolina i les estacions ferroviàries, aquells dies es van atacar preferentment barris residencials. Joan Villarroya, que és qui més a fons ha estudiat aquells bombardejos, va recórrer els arxius dels hospitals de Barcelona i va examinar els parts d'arribades de morts i ferits, en els quals s'indicava el lloc on havien estat recollits. Situant aquests llocs en un plànol de la ciutat, pot veure's gràficament l'atac a barris residencials. El balanç oficial de víctimes va comptabilitzar 875 morts (entre ells 118 nens, la majoria d'ells alumnes d'una escola que s'havien refugiat en l'església de Sant Felip Neri) i més de 1.500 ferits.

Van ser bombardejos d'intencionalitat literalment terrorista. He tingut en les meves mans, en el Archivio Centrale dello Stato de Roma, els originals de dos telegrames personals de Mussolini a l'alt comandament del cos expedicionario italià. En un ordena que, per a cooperar amb l'ofensiva d'Aragó, s'emprenguin atacs aeris per a terrorizare li retrovie (“aterrorizar la retaguardia”, sic). En l'altre disposa que es faci una mica sonat per a distreure l'atenció pública dels actes que els antifascistas preparen a París per a commemorar el primer aniversari de la batalla de Guadalajara. Ja després d'aquella sonada derrota havia escrit Mussolini en Il Popolo d’Itàlia: “Els morts de Guadalajara seran venjats”.

La reacció internacional va ser severa. El secretari d'Estat nord-americà va dir el 21 de març, en una declaració oficial: “En aquesta ocasió, quan la pèrdua de vides entre la població no combatent és potser major del que mai ho hagi estat en la història, creo que estic parlant en nom de tot el poble nord-americà quan expresso un sentiment d'horror per tot el que ha succeït a Barcelona”. L'ambaixador nazi Von Stohrer informava així des de Salamanca: “He sabut que els efectes dels atacs aeris efectuats fa uns dies sobre Barcelona per bombarders italians han estat literalment terribles. Gairebé tots els barris de la ciutat han sofert. No hi ha cap indici que s'hagi volgut arribar a objectius militars”. Però la reacció que més va doldre a Franco va anar la del Vaticà. El Osservatore romà del 24 de març deplorava els morts dels bombardejos de Barcelona, “víctimes innocents, que la Santa Seu més que ningú deplora”, recordava les “paraules de moderació i consells de blandura” que repetidament havia dirigit als responsables i anunciava que el Papa, el dia 21, havia encarregat al seu representant, monsenyor Antoniutti, “un nou i urgent pas prop del Generalísimo Franco”. Más contundent va ser la nota del Osservatore del 10 de juny: “Els centres bombardejats no tenen cap interès militar, ni es troben en la proximitat de centres militars o d'edificis públics que de qualsevol manera siguin d'interès per a guanyar la guerra”, i parlava literalment d'inútil “matança de la població civil”.

Havia discutit molt sobre aquests bombardejos amb do Ramón Sales Larrazábal, home honrat i concienzudo historiador, però condicionat per la seva ideologia franquista. Ell justificava aquells bombardejos al·legant que tota Barcelona era un immens polvorí. En va li adduïa jo la condemna del Vaticà i fins a de els alemanys. Finalment, un dia li vaig dir: “És inútil que seguim discutint, perquè mai ens entendrem, doncs vostè veia aquells bombardejos des de dalt i jo els veia des de baix”.

Hilari Raguer és historiador i monjo de Montserrat.

dimarts, 13 de març del 2012

Documental "Em dic Llibertat" a Nou Barris

Dimarts 13 de març a les 20.00h

Presentació del documental "Em dic Llibertat" amb la preséncia de la protagonista Llibertat Canela

dilluns, 12 de març del 2012

Xerrada: Protegir el feixisme i reprimir els antifeixistes

Dilluns 12/3/12 a les 19:30. - 21:30h.
Casal Antoni Sala i Pont
Riera Matamoros 103
Badalona
En una societat que és permissiva en els actes i les expressions de col·lectius feixistes, hi ha persones que veuen privada la seva llibertat per lluitar contra el feixisme.

Us convidem a escoltar en primera persona tres persones represaliades per la seva militància antifeixista:

David Aranda, membre de Maulets Barcelonès Nord i Gent de Gramenet
Laure Vega, membre de la CUP de Sant Boi de Llobregat
Albert Vendrell, membre del Casal Carme Claramunt i l'AVV de Sant Antoni de Llefià

dijous, 8 de març del 2012

ERC, contra Martínez Sistach

Volen que deixi de ser fill il·lustre de la localitat mallorquina de Banyalbufar per "defensar el franquisme"
e-notícies 7/3/12
Esquerra ha presentat una moció a Banyalbufar (Mallorca) perquè l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, deixi de ser fill il·lustre. El regidor d’Esquerra a Banyalbufar, Gabriel Seguí, "algú que empara el robatori d’infants durant el franquisme no pot rebre cap honor".

"L’actual arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha afirmat que s’ha de jutjar el robatori d’infants durant el franquisme en criteris d’aquell temps", critiquen. El regidor d’ERC, Gabriel Seguí, ha explicat que “Martínez Sistach s’ha manifestat en reiterades ocasions en contra de l’abortament, de l’ús de la píndola de l'endemà, dels matrimonis homosexuals i ara ens diu que s’ha de jutjar el robatori d’infants durant el franquisme en criteris d’aquell temps”.

Segons Seguí, “Sistach defensa no només els valors franquistes sinó també la legalitat d’una dictadura i per aquest motiu ja va sent hora que Banyalbufar revoqui el títol que li va atorgar”. En referència al que representa Sistach per Banyalbufar, Seguí ha dit que “no reporta cap valor afegit al municipi sinó tot el contrari, honorar a gent que atempta contra els drets de les persones i sobre tot els de les dones”.

Ja per acabar, Seguí ha fet notar que “la data de presentació de la moció en dia 8 de març ha de fer pensar a la resta de regidors si les tesis masclistes de Sistach han de ser implícitament emparades pel nostre poble”

dimarts, 6 de març del 2012

Tudela de Segre: la Capella Sixtina de l’exèrcit republicà

5 març 2012 Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República
Ens ha cridat l’atenció descobrir en aquest vídeo del programa Divendres de TV3 l’històriador Josep Maria Solé i Sabaté parlant d’unes pintures murals considerades la Capella Sixtina de l’exèrcit republicà, a Tudela de Segre, terme municipal d’Artesa de Segre.

Dins el casalot senyorial que presideix el nucli, els militars republicans van establir-hi una escola d’oficials. Les parets de la casa conserven, envellides però intactes, pintures murals i proclames de caire revolucionari.

Crida l’atenció especialment la sala guarnida amb l’explicació tàctica d’un supòsit de guerra química, il·lustrada amb plànols esquemàtics.

Resulta un petit miracle el fet que aquestes pintures no fossin destruïdes en acabar la guerra i s’hagin conservat fins als nostres dies!

dijous, 1 de març del 2012

Operació Garzón contra l'independentisme català

 from Llibertat.cat on Vimeo.
Aporta el teu gra de sorra
Una memòria compartida, un documental de tots

Benvolgut/da company/a,

ens posem en contacte amb tu per demanar-te si podem comptar amb el teu ajut. Llibertat.cat acaba de posar en marxa una campanya de micromecenatge per tal d'obtenir finançament per realitzar el documental: Operació Garzón contra l'independentisme català. Com el seu nom indica, serà un documental que abordarà l'onada repressiva que va impulsar el jutge Baltasar Garzón contra l'independentisme català l'any 1992 coincidint amb els Jocs Olímpics. Aquest any, en motiu del 20è aniversari dels Jocs, pots suposar que la cosa anirà d'aniversaris i pompa al voltant de Barcelona '92.

Doncs bé, els impulsors del documental ens hem proposat treure l'Operació Garzón del silenciament perquè tothom conegui l'altra cara dels Jocs a casa nostra. Recordar-lo, explicar-lo i donar-lo a conèixer. Però no ho podem fer sols ja que per fer un documental amb cara i ulls es necessiten recursos. La fita és de 6.000 euros per garantir un documental mínimament de qualitat. Per això hem decidit engegar una campanya de micromecenatge, la millor manera d'aconseguir la implicació del màxim nombre de persones.

El propòsit és que tothom hi posi el seu gra de sorra, i no només col·laborant-hi econòmicament, sinó també escampant la idea i fent córrer la pàgina web perquè tothom qui vulgui hi participi.

Fes-ne difusió

Aquí algunes referències d'utilitat per poder fer-ne difusió i trobar informació:
Pàgina web del verkami:
Pàgina web del documental:
Vídeo de la roda de premsa: http://vimeo.com/37611655
Etiqueta twitter: #operaciógarzón

Per qualsevol dubte pots enviar un correu a operaciogarzon@llibertat.cat