dilluns, 29 d’agost del 2011

Amb cara dura, "agosticidad", traïdoria i clars intents de revisió històrica



Traducció Estació Collserola


Sobre el Memorial Democràtic de Catalunya

26-08-2011 Salvador López Arnal / Rebelión
Amb Joana Ortega en la vicepresidència del govern i amb l'adreça del departament implicat en les seves mans i en les dels seus ajudants, més el control a molt curta distància del fonamentalista cristià Duren i Lleida, era de témer el pitjor. En això estem. La cosmovisión de fons: del antifranquismo ric jo, tots eren ateus i comunistes; al seu record i estudi ni aigua ni sal ni finançament, i, més enllà d'això, referint-se a la República i a la guerra civil, tots van ser uns cafres, no hi ha línia de demarcació alguna entre els uns i els altres, entre víctimes i botxins, i en les guerres i postguerras es cometen atrocitats per part de tots. Punt i a part; a atendre als negocis i al Opus Dei si s'escau. Gairebé pitjor que Ernst Nolte, avalant un discurs que tot just subscriuria al peu de la lletra l'extrema dreta europea.

Amb "agostidad" i traïdoria, ha comentat el professor i mestre de diverses generacions, enginyer republicà, historiador de la ciència i admirable i inesborrable lluitador comunista antifranquista Guillermo Lusa, el govern convergent segueix donant passos per a desfer-se del Memorial Democràtic, que per descomptat, sense ànim d'aixecar polèmica alguna i sense deixar de reconeix trobades, esforços, detalls i ajudes [1], no era, mirat com es vol mirar, un centre de incorregibles i passats vermells sectarios intractables.

Després de disminuir en un 29% la partida al Memorial, arriba ara la mesura del seu confinament al castell de Montjuïc. Perquè vagi languideciendo a poc a poc, perquè ningú s'acordi d'ell i perquè dintre de tres o quatre anys sigui una flor de prudent estiu sense tot just fruits.

A pesar de les dates estivals ja hi ha un manifest de protesta davant aquesta barbàrie antidemocràtica enfront de la qual, per cert, els consellers de passat antifranquista (pocs, molt pocs) no han dit ni pío ni aquesta infàmia no és meva [2]. Ni tan sols d'aquesta aigua no estic disposat a beure.

Un text ha estat redactat per la Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics que es manifesta en total desacord amb el trasllat del memorial al castell de Montjuïc. Diu així: “L'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme, informada pels mitjans de comunicació, del propòsit de la Vicepresidenta del Govern i Consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, de traslladar la seu “definitiva” del Memorial Democràtic al castell de Montjuïc, manifesta el seu total desacord amb una mesura que confirma l'objectiu del gobienro de CIU de desmantellar les polítiques públiques de memòria i de convertir el Memorial Democràtic en una peça de museu, incomplint amb claredat la llei aprovada en el seu moment pel Parlament de Catalunya”. L'associació de ex presos prossegueix assenyalant que la decisió del trasllat es produïx en plena paràlisi del Memorial, que està sense director, sense consultar a cap dels òrgans de govern de la institució, qui, per cert, “no s'han reunit mai des del nomenament de la Consellera”. Els unionistes són així.

De fet, el trasllat ni tan sols s'ha comunicat al President del Consell de Participació en funcions, Enric Pubill, que no ha de ser dels seus ni manifesta desig algun de ser-lo, ni a cap dels entitats que des de fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica a Catalunya, “que formen part del Memorial Democràtic i que segons l'article 12 de la Llei 13/2007 participen en les iniciatives i en les activitats del Memorial Democràtic”. Són nius de vermells han de pensar en el Departament i, a més, les formalitats estan per a ser transgredidas quan l'ocasió ho requereix! Faltaria més.

El trasllat al castell de Montjuïc, acordat amb el govern de CIU de la ciutat de Barcelona, l'altra cara del dueto de la infàmia revisionista, “suposa condemnar el Memorial a la marginació d'una ubicació apartada de la ciutat de difícil accés”, on, per a més escarn, segons els mitjans d'informació, no es traslladessin les oficines que romandran en la seu del Departament de Governació, prova més que eloqüent que la ubicació és inadequada, des d'un punt de vista cívic, i que ha estat calculada per al que ha estat calculada: en el desert de Montjuïc no floreixen els cirerers.

Per si quedava algun dubte dels veritables objectius del Govern de CIU, prossegueix el comunicat de l'Associació, les paraules de la Consellera de Governació i Relacions Institucionals entorn de que la institució havia donat fins a ara “una visió políticament esbiaixada (s'ha d'entendre, a favor dels demòcrates)”, i que, no es perden el detall revisionista, històricament no havia hagut ni bons ni dolents -gairebé el mateix que diuen puerilment Rouco Varela i els seus col·legues penetrant severament en ments confiades-, tot això, és molt eloqüent de l'intent de desvirtuar la Llei de Memòria Històrica “equiparant la dictadura de Franc amb els lluitadors de la llibertat, equiparant els quals van exercir durant gairebé 40 anys un poder totalitari [3] que va provocar desenes de milers de morts, tortures i empresonaments amb els ciutadans que van lluitar en defensa dels llibertats i l'autogovern de Catalunya”, i no només d'això, sinó del socialisme, la República i la democràcia, la igualtat i justícia per a tots els pobles d'Espanya.

En definitiva, el trasllat al castell de Montjuïc sembla un pas més en el camí que es va iniciar amb el tancament de la seu de Via Laietana, un carrer cèntric de Barcelona, propera a la plaça dels indignats, amb l'objectiu d'anar liquidant “a poc a poc el Memorial fins a reduir-lo en una institució molt allunyada del que va aprovar el Parlament de Catalunya” (amb els vots de CIU si no camino errat, quedava malament electoralment oposar-se a això). Instal·lats ara en el poder, volen deixar la seva petjada molt girada cap a la dreta revisionista. De fet, com és sabut, en les seves primers vint i tants anys de govern, no van fer gens, res de res, per a conrear el jardí de la memòria històrica. S'hagués vist el que tots sabem: que el nucli essencial de la lluita antifranquista a Catalunya va estar protagonitzat pels comunistes catalans de diferents tendències (no només pel PSUC encara que tingués el partit de López Raimundo, Joaquin Sempere i Sacristán un paper destacadísimo) i que importants sectors de les classes privilegiades de Catalunya van donar fermament al feixisme a Catalunya. Nombrosos alcaldes de CIU han sortit de les seves files. També ells van preferir Espanya una, gran i “lliure”, que una Espanya democràtica, socialista, republicana i federal.

L'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme manifesta, finalment, el seu compromís de continuar treballant, juntament amb la resta d'entitats memorialistas, “per a complir l'objectiu de la llei del Memorial Democràtic” i, més enllà d'això, perquè la memòria encunyi amb justícia i veracitat la seva moneda, descurada, o esbiaixadament cuidada ara per ara institucionalment, per gents que saben molt bé la importància d'aquest vèrtex en la lluita de classes política i cultural.

“Salut, República i indignació davant el ressorgiment (havia desaparegut alguna vegada?) del franquisme i del nacionalcatolicismo”. Amb aquestes sentides i veraces paraules s'acomiadava el mestre Guillermo Lusa. Els unionistes cristians estan en el lloc de comandament sense que els convergents aixequin la seva oposició, i amb l'aplaudiment entusiasta del PP neofranquista i català of course. Poc els importa el record del president afusellat de Lluís Companys, i fins i tot semblen no voler recordar, o ho fan a la seva manera, el vil assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera, condemnat a mort en un judici sumarísimo portat a terme el 28 d'agost de 1937 pel delicte de" adhesió a la rebel·lió" i assassinat vuit mesos després, el 9 d'abril de 1938 [4].

Notes:
[1] El nom del meu oncle, Salvador López Camp, i el de punts altres soldats republicans morts en la batalla de l'Ebre, figura en una placa situada a La Fatarella per iniciativa del ex conseller Joan Saura, qui, per cert, en una parenceria de capacitat política no fàcilment comprensible compaginava l'adreça del memorial i amb la d'Interior, era el cap dels Mossos d’Esquadra, aquest cos que va intentar a desallotjar als indignats de la plaça de Catalunya amb mètodes neofranquistas, anem els de tota la vida.

[2] Ferran Mascarell i Andreu Mas-Colell, aquest últim deixeble de Manuel Sacristán, ambdós quadres del PSUC en el seu moment, gens tenen què dir davant aquest nou atropellament de la dreta nacional-catòlica catalana?

[3] El 25 de setembre de 2005, el Congrés dels Diputats espanyol va acordar, a proposta de CIU, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Carrasco i Formiguera. CIU no va fer extensiva la seva petició a tots els combatents i resistents republicans.

La maleta de Capa reapareix a Barcelona


Capa, Seymour i la pionera fotográfa Gerda Taro
 van captar la marxa cap a l'exili francès durant la Guerra Civil Espanyola LVE


Traducció Estació Collserola

El MNAC i un documental segueixen la peripècia dels 4.500 negatius del famós fotògraf, perduts durant anys

Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): s'obrirà al públic el pròxim 6 d'octubre

La Vanguardia 23/08/2011 - Salvador Llopart /Barcelona
La maleta de Robert Capa. Llegendària maleta perduda durant dècades que conté més de 4.000 negatius realitzats pel famós fotoperiodista hongarès durant la Guerra Civil Espanyola, així com molts negatius dels seus no menys famosos col·legues Gerda Taro i David Chim Seymour. Famosa maleta, considerada un dels grans documents del conflicte, que arribarà per fi a Barcelona el pròxim octubre.

I ho farà per partida doble. Per descomptat en forma d'exposició, en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): una magna mostra que s'obrirà al públic el pròxim 6 d'octubre, i en la qual es mostrarà, a més de la famosa maleta, moltes de les imatges contingudes en aquests negatius donats per perduts durant gairebé setanta anys.

Però a més la maleta de Capa ha donat motiu a una pel·lícula: La maleta mexicana, documental dirigit per la directora Trisha Ziff que segueix la peripècia dels llegendaris negatius de Capa, Taro i Seymour, i també la peripècia d'aquells anys de guerra a Espanya. Sense oblidar-se tampoc de les víctimes del conflicte, alguns forçats a l'exili, primer a França i després a Mèxic. Com els mateixos negatius de Capa i els seus amics.

El documental de Ziff, que va tenir el seu première mundial en el recent festival de Karlovy Vary, arribarà A Espanya a la fi d'Octubre, però tindrà la seva estrena pública durant l'exposició del MNAC, una mostra que viatjarà a Bilbao i Madrid.

La maleta mexicana de Trisha Ziff no es deté en una mera exhibició de fotografies. Proposa una reflexió sobre la memòria històrica; la seva recuperació, i la identitat que aquesta memòria perduda, com les fotos de Capa, atorga als sobrevivientes del conflicte. Directament a ells; però també als seus descendents, molts d'ells instal·lats en la diàspora que va seguir a la Guerra Civil. El film es completa amb declaracions d'intel·lectuals, víctimes i afectats per la Guerra, i s'il·lustra amb un centenar de fotografies de Capa i dels seus col·legues.

Algunes d'aquestes imatges eren inèdites, fins a la seva reaparició fortuïta, dintre de la famosa maleta, en 1995, a Mèxic D. de C., oblidada durant dècades en l'armari d'un diplomàtic mexicà. Unes altres eren ja bé conegudes: fotos emblemàtiques del conflicte. Fotos que atrapen el sofriment durant la Guerra Civil, la primera guerra de la història en la qual la població es va convertir en un objectiu militar, captat per la càmera d'aquells tres fotoperiodistas pioners. Alguna de les imatges, unes setanta, es podran veure en l'exposició que arribarà A Barcelona a l'octubre.

De fet és la misma exposición que ha estat oberta al públic fins a fa molt poc a Nova York, en el Center of Photography (ICP), on aquests milers de negatius tindran la seva seu permanent, i on són exhaustivament classificats i restaurats. Negatius que, després de moltes vicissituds, van arribar a a el ICP en el 2007.

Retrats de Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, la Pasionaria, o Ernest Hemingway, entre els rostres més coneguts, formen part de la col·lecció. Però sobre abunden els rostres anònims, les escenes de resistència, els moments d'alegria enmig del desastre. I la incògnita permanent reflectida en centenars de rostres pel futur...

“És bàsicament la mateixa exposició de Nova York, però aquí tindrà un grau d'espectacularitat, per l'espai disponible, que allí no tenia. En Barcelona veurem la famosa maleta, que no és tal”, diu David Balsells, conservador cap del departament de fotografia del MNAC. “En realitat són una sèrie d'arxivadors on els negatius han resistit perfectament l'abandó i el pas del temps”

dilluns, 22 d’agost del 2011

Pere Fortuny: 'Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò que representa'


El president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya diu sentir 'tristesa profunda i indignació' pel nou enfocament que el govern català vol donar al Memorial Democràtic

El que volen fer amb el Memorial Democràtic és enterrar-lo. I mira, per començar, una manera d'enterrar-lo ja és posar-lo al Castell de Montjuïc, on hi arriben ni els cotxes... Ja fa uns quants mesos que ha canviat el govern i ens trobem que no només no hem millorat sinó que ens ho compliquen més. Si fins ara ja no estàvem gaire bé, ara estarem pitjor. Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò que representa. El camí que ha pres la vice-presidenta Ortega, i estic convençut que n'és conscient, és el camí de l'eliminació del Memorial.

Ara fins i tot ja parlen dels dos bàndols. Doncs resulta que un bàndol es va alçar contra la república. No ens oblidem de la història i no confonguem la gent. A veure si ens aclarim, fins ara era molt clar qui eren víctimes. I el Memorial es va constituir perquè les associacions vam demanar que, com a mínim, se les recordés. I ni això: ara resulta que sense haver reconegut aquestes víctimes, les volen diluir. Sento tristesa profunda i indignació.

D'aquest govern no m'ho esperava; i espero que rectifiqui. Però tot plegat ja ve de la llei de la memòria històrica que va fer el govern socialista, que era un escarni a tots els represaliats del franquisme. I no ho va fer el Partit Popular. Ho va fer el PSOE, que no ha tingut ni tan sols el valor de rehabilitar jurídicament cap de les víctimes. Pensa, els socialistes!

Aquesta llei diu que les sentències dictades pels tribunals militars il·legítims són sentències de ple dret. I a més no es poden recórrer: el Tribunal Suprem no admet cap recurs. És una vergonya. Jo he intentat fer que s'anul·lés el judici al meu pare de totes les maneres possibles. I res, diguin el que diguin. I ara, ni ell ni cap altra de les víctimes, no podrà recordar de manera digna. Aquesta llei de la memòria històrica ha estat una gran enganyifa. I ara, per si no fos poc, anem pel mateix camí amb el Memorial.

Mira, diuen que la transició espanyola va ser modèlica, però en realitat ha estat el frau polític més gran que ens han fet. El primer que van fer va ser la llei d'amnistia del 1977, que perdonava totes les atrocitats del franquisme. I en canvi les víctimes no poden ser ni tan sols rehabilitades jurídicament. I ara gairebé ni recordades. Ens han enganyat de mala manera i ara ho volen continuar fent. Però el que hem de fer les associacions és unir-nos i fer que això no tiri endavant. No pensem pas quedar-nos a casa. Perquè això no és una democràcia ni és res.

*Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb) 20.08.2011 

*Pere Fortuny és el president de l'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya, que el 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la tasca feta per a recordar els executats pel franquisme i per a restituir-los la dignitat i l'honor. Fortuny és fill de Josep Fortuny, últim batlle republicà de Mollet del Vallès, exiliat a Argelers durant la guerra i executat el 1939, quan va tornar a Barcelona. L'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya ha promogut la creació del Monument als Afusellats al Camp de la Bota i diversos homenatges a Lluís Companys. El 2006 va demanar, sense èxit, que s'anul·lessin els judicis fets en postguerra.

Nota Estació Collserola:
La Associació Pro-Memória als Inmolats per la Llibertat a Catalunya formada pels familiars dels afusellats a Barcelona, en el Camp de la Bota i llançats al Fossar de la Pedrera, una fossa situada dintre del cementiri de Montjuïc. Aquests familiars van començar a associar-se a principis de 1976, la sol·licitud amb data 1977 va trigar gairebé tres anys a ser acceptada, en successives ocasions denegada sota excuses absurdes fins que va ser inscrita el 11 de juliol de 1980 per Rodolfo Martin Villa, llavors Ministre de Governació. Dels cinc punts dels seus estatuts, els quals recullen els següents objectius, solament un està encara per resoldre: Que no hagués cap soterrament més en el Fossar de la Pedrera, dignificar i col·locar un monument en memòria de tots els quals van defensar la legalitat constitucional, traslladar les restes de Lluís Companys al Fossar i que una vegada a l'any es realitzi un homenatge en honor a tots els quals allí van ser llançats i als quals es troben en llocs semblants, solament l'últim punt, els queda per aconseguir, l'anul·lació dels judicis sumarísimos militars.
 
(Fragment de la intervenció de Mª José Barreiro López de Gamarra en representación de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes en el Coloquio Internacional Memoria da Guerra, Reconciliación e Cultura de Paz celebrado en la Universidad de Santiago de Compostela el 15/12/2010. Mesa 5: La recuperació cívica de les memòries. El passat ocult de la societat).

divendres, 19 d’agost del 2011

"Bombes sobre Girona", visita als refugis antiareis de Girona


01-09-2011 de 17:45 a 20:30

Fa 75 anys va esclatar la Guerra Civil espanyola. Girona, com la resta del país, va fer costat a les forces republicanes. Pocs mesos després van començar els bombardejos de les tropes franquistes a moltes ciutats, entre elles, la mateixa capital gironina. Amb la voluntat de descobrir com era la Girona d'aquells temps, de veure com van ser construïts els refugis antiaeris de la ciutat i quins objectius tenien, el Quedem? Girona vol començar el nou curs amb una activitat que ens portarà a la Girona de no fa tant, de la que parlen els nostres avis i sobre la que hi ha moltes coses que encara desconeixem. Una tarda de dijous diferent i interessant per descobrir de més a prop les arrels de la nostra ciutat.

Nom de l'activitat: 'Bombes Sobre Girona'

Horari: Dijous 1 de setembre de 3/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre

Punt de Trobada: Quiosc de Plaça Catalunya

Data límit per reservar plaça: Dimarts 30 d'agost

Òmnium Cultural

Homenatge a Josep Lluis Facerias. Dimarts 30 d’Agost 2011


El proper dimarts 30 d'agost, homenatge a Josep Lluís Facerias, maquis assassinat per la policia franquista a l'encreuament entre el carrer Urrutia i Pi i Moslist.
T'hi esperem!

Cup-Barcelona Districte Nou Barris

dijous, 18 d’agost del 2011

El castell de Montjuïc serà la nova seu del Memorial Democràtic

Seu de la institució a la Via Laietana 69

El Govern retalla un 29% el pressupost de la institució, que canviarà de "prioritats"

Dimecres, 17 de agost del 2011
El Periódico.cat / JOSE RICO / Barcelona
El Govern català ha anunciat que el Memorial Democràtic de la Generalitat s'ubicarà a partir de l'octubre al castell de Montjuïc. L'Executiu d'Artur Mas va tancar a finals de febrer la seu de la institució a la Via Laietana per "deficiències estructurals" i va traslladar provisionalment les dependències i el personal al Museu d'Història de Catalunya. El procés per elegir el nou director tindrà lloc a l'octubre, quan el Parlament esculli els nous membres de la junta de govern del Memorial.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i l'alcalde accidental de Barcelona, Jaume Ciurana, han anunciat la firma d'un conveni entre les dues institucions pel qual el consistori cedirà les instal·lacions del castell per acollir el Memorial Democràtic. El trasllat es realitzarà a principis d'octubre, mig any després que la seu del número 69 de la Via Laietana, inaugurada pel tripartit, fos clausurada. Segons Ortega, el cost de les deficiències d'aquest edifici era "molt elevat" i no podia ser assumit per la Generalitat.

De fet, la número dos del Govern ha explicat que el departament de Governació, del qual depèn ara el Memorial, ha retallat un 29% el pressupost de l'entitat, ja que la "prioritat" de la conselleria, ha afegit, "és el món local". No obstant, Ortega ha assegurat que aquesta retallada no s'ha traduït en acomiadaments de personal, i que només uns quants treballadors han hagut de ser reubicats en altres àrees del departament.

La vicepresidenta ha insistit que el Govern està compromès amb l'"impuls" del Memorial Democràtic, però ha advertit que la "filosofia" i les "prioritats" hauran de canviar. "La voluntat és que ningú faci un ús partidista de la memòria democràtica. No es tracta de dividir en bons i dolents perquè víctimes, en una guerra, ho són tots, d'un bàndol i de l'altre", ha assenyalat.

diumenge, 7 d’agost del 2011

Entitats contra el racisme de Catalunya acusen a la justícia espanyola de tebiesa amb PxC


La fiscalia contra els delictes d'odi i discriminació va rebre l'any passat 171 denúncies dels Mossos d'Esquadra i va obrir 69 procediments judicials.
Les F.S.E de la C.A.V, mai en la seva història, han actuat contra ningun grup nazi-feixista espanyol

Sare Antifaxista, Vic Paisos Catalans 6/8/11

SOS Racisme i el Col·lectiu Ronda alerten contra les arengues xenòfobes del partit i demanen més actuacions de la fiscalia espanyola.

Un pamflet que va distribuir PxC a Sant Adrià de Besòs, deixo perles com:

Els musulmans reben "ajudes per a obtenir medicaments gratis", són contractats "abans que els autòctons", "no paguen impostos" i es queden amb les "beques" escolars, etc...

L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha dut el cas a la fiscalia.

El Col·lectiu Ronda té oberta una batalla legal contra el partit xenòfob per repartir pamflets a Mataró en les eleccions municipals.

En Vic té el PxC un procés judicial iniciat en 2007 el judici del qual està previst que se celebri aviat. El fiscal demana un any i mig de presó para Anglada i per a Juan Carlos Fuentes, exconcejal del seu partit a Vic, per repartir uns pasquins que incitaven a la discriminació del col·lectiu magrebí.

Una llei que no interessa que es compleixi...

L'article nº 510 del Codi Penal (que castiga als quals provoquen "la discriminació, odi o la violència" contra determinats col·lectius) i la llei de partits, no són aplicades a l'entramat nazi-feixista espanyol.

El despropòsit és majúscul en Hegoalde. En la C.A.V les seves F.S.I, mai en la seva història, han actuat contra cap grup nazi-feixista espanyol, arribant a negar la seva existència el seu màxim responsable A. Llauris, just enmig d'una ofensiva ultra en forma de pintades i amenaces a la comunitat islàmica i a càrrecs publicos, i atacs a monuments de la memòria.

En Nafarroa les F.S.E, van actuar després de molts anys d'atac, accions i amenaces, contra la ultima organizacion apareguda en l'escena ultra de Nafarroa 'falange y tradicion' (solament per l'alarma social i mediatica creada). A dia d'avui, els seus membres estan lliures i el seu judici no arriba.

El Ecomuseu de les valls d’Àneu ofereix rutes per les restes de la Guerra Civil



Traducció Estació Collserola
LaManyana.es / Lleida - Anna Mora 2011-08-02.
L'itinerari Frontera i búnquers a la Guingueta torna a recordar per tercer any consecutiu la memòria històrica de la postguerra i el pas de la Segona Guerra Mundial pel pirineu. El Ecomuseu dels valls d’Àneu ofereix aquesta ruta guiada pels búnquers i la frontera i per altres elements patrimonials i naturals que componen la vall i que van formar part de la història del territori.

La ruta s'inicia en el Pati de l’Escola de l'Ajuntament i és a partir de diversos elements, que es van construir entre el 1938 i 1948, que s'explica què va succeir en el territori, sobretodo durant la Guerra Civil i postguerra, i es descriu també el testimoniaje de la segona guerra mundial en l'entorn.

Frontera i búnquers a la Guingueta mostra als visitants dos o tres búnquers de la línia P, elements que van formar part del Centre de Resistència nombre 76, i recorda el paper decisiu de la Frontera durant la Segona Guerra Mundial i després del conflicte bèl·lic.

La funció de la frontera entre Espanya i França és un dels eixos principals de l'itinerari, ja que va ser un element primordial durant la guerra civil, moment en el qual molta gent del front i de la guerra van arribar al Pallars. En la ruta s'explica també com famílies senceres, joves, resistents i jueus escapaven de l'ocupació nazi gràcies a ella.

La reflexió sobre els búnquers, la frontera, el món i la història que realitza el Ecomuseu té lloc els divendres a les onze del matí, amb un cost de 3 euros i es dirigeix a tot tipus de públics que tinguin ganes de conèixer i recordar l'itinerari històric, però també patrimonial i natural dels valls d’Àneu.

Com ja és habitual, el Ecomuseu dels valls d’Àneu presenta a més un paquet de més de deu activitats que es realitzaran durant el mes d'agost i que se sumen a aquest itinerari històric guiat de gran valor.

L'obertura al públic i l'organització de visites guiades a diferents espais patrimonials com la serradora d’Alós d’Isil, el castell de València d’Àneu, la Torre de Guaita d’Espot i les esglésies de Sant Joan d’Isil, Santa Maria d’Àneu, Sant Just i Pastor de Son, Sant Père de Sorpe i Sant Julià d’Unarre o el monestir de Sant Père del Burgal són altres de les alternatives culturals que s'oferixen.

La visita a la queseria La roseta de Gavàs se suma a la ruta Frontera i búnquers a la Guingueta. El museu també proporciona la possibilitat de viure els oficis antics durant la visita a Casa Gassia, així com les visites nocturnes teatralizadas, on una actriu professional adopta el paper de Esperanceta, un personatge entranyable i alhora indignat, que diverteix i fa reflexionar al públic.

Tots aquells que acumulin visites i participin en les guiades, seran recompensats amb una peça original d'artesania del Pirineus.

dissabte, 6 d’agost del 2011

Inauguració de la restauració i museïtzació de la casa de comandament del Camp d'Aviació


Ajuntament de la Sénia 3 d'agost de 2011

20 d'agost de 2011 a les 11h.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Govern de la II República, per a defensar-se del cop militar rebel, va planejar la construcció d’una sèrie d’aeròdroms militars a Catalunya. Un dels més importants fou el camp d’aviació de la Sénia, construït l’any 1937. És un espai històric i patrimonial parcialment conservat i vinculat a la memòria recent de la població amb nombroses referències orals, documentals i gràfiques. El camp d’aviació estava format per una extensió de 90 ha de terreny i un perímetre irregular que recorda una estrella de cinc puntes.

Elements que en formaven part:

- Tres pistes d’enlairament

- Un refugi antiaeri, situat prop de la casa de comandament

- La casa de comandament, amb les oficines, el control de vols i operacions

- La Caseta Roé, on hi havia l’equip de transmissions

- La Torre de Martí, residència i club d’oficials

- El Molí Hospital, residència de tropes i central elèctrica

- Magatzems de manteniment, edificis prefabricats de fusta i tendes de campanya.

Per tal de recordar i recuperar la memòria històrica local l'Ajuntament de la Sénia ha creat el Patronat del Camp d'Aviació de la Sénia, la qual dispona d'una pàgina web que us permetrà aprofundir amb el tema.


Guiatges disponibles (veieu la web del patronat per a més informació)

dimarts, 2 d’agost del 2011

III Col·loqui Internacional Walter Benjamin: ‘Memòria i humanisme, antídots de la barbàrie’


Del 23 al 25 de setembre, el Memorial Democràtic, el Mume i l’Ajuntament de Portbou organitzen les jornades ‘Memòria i humanisme, antídots de la barbàrie’

Sala La Congesta
Carrer Méndez Núñez, 20
Portbou

El Memorial Democràtic i el Consorci del Museu Memorial de l’Exili (integrat per la Generalitat, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, els municipis de Portbou i La Jonquera i la Universitat de Girona) organitzen a Portbou, del 23 al 25 de setembre, el III Col·loqui Internacional Walter Benjamin sota el títol Memòria i humanisme, antídots de la barbàrie. El col·loqui, que coincideix amb el 71 aniversari de la mort a la localitat fronterera empordanesa del filòsof judeoalemany mentre fugia del nazisme, comptarà amb la presència de destacats investigadors i intel·lectuals catalans i estrangers.

La memòria i l’humanisme constitueixin el fil conductor d’aquestes jornades, atès que actualment tenen més rellevància que mai com a eines útils per a la construcció d’un món respectuós amb els drets humans i que es basi en l’aprofundiment de la qualitat democràtica i la participació. Així doncs, a partir de la llavor inspiradora de Walter Benjamin, es planteja un espai de discussió i diàleg sobre diverses temàtiques que reuneix a Portbou diferents visions del camp intel·lectual: des de l’art a la història, passant per la filosofia, la literatura i la sociologia.

El col·loqui l’obre la historiadora israeliana i professora a la Universitat de Basilea Idith Zertal, que dictarà la conferència Les grans humiliacions no acaben mai: Walter Benjamin, Hannah Arendt i Primo Levi sobre les víctimes i el victimisme. Divendres 23, quan també hi intervé l’artista visual alemany Horst Hoheisel, hi ha prevista la taula rodona Homenatge a Jorge Semprún: Memòria, literatura i identitat europea. Hi participen els professors universitaris Xavier Pla i Anna Maria Garcia (Universitat de Girona), Marta Marin-Dómine (Wilfrid Laurier University de Toronto), i el crític literari Jordi Amat.

Després de la tradicional ruta matinal a peu Banyuls-Portbou, dissabte 24 es reprèn el col·loqui amb les intervencions de la historiadora italiana Patrizia Dogliani, la directora de l’Arxiu Històric de Girona, Montserrat Hosta, la vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Pilar Parcerisas, i el cineasta David Mauas. El col·loqui es clou amb la taula rodona Humanisme i crisi cultural. La vigència del pensament crític, en la que intervindran el director del Mume, Jordi Font, el professor de la Universitat de Barcelona Jordi Llovet, el director de L'Avenç, Josep Maria Muñoz, i el poeta i assagista Carles Torner.

Com a pròleg del col·loqui, el 16 de setembre s’inaugura a Portbou l’exposició La maleta [blava] de W. B., de l’artista Isabel Banal, que forma part d’un cicle comissariat pel crític d’art Eudald Camps. I com a epíleg, diumenge 25, a les 11h, se celebrarà la tradicional una ofrena floral al monòlit dedicat a Walter Benjamin del cementiri de Portbou.

A les conferències i taules rodones hi haurà servei de traducció simultània al francès i al català.