dijous, 28 de juliol del 2011

375 euros de multa per un acte sobre la memòria històrica



Traducció Estació Collserola

La Fundació Federico Engels anunciava un acte pel 80 aniversari de la Segona República

Espanya /Miguel Aguilar-Tercera Información 28-07-2011
L'ajuntament de Barcelona va multat a la Fundació Federico Engels amb 375 euros per anunciar un acte sobre la memòria històrica per mitjà de cartells en la ciutat. La mesura ha estat interpretada des de la Fundació com un clar atac a la llibertat d'expressió.

La Fundació Federico Engels publica textos d'autors com Marx, Trotsky o Lenin juntament amb altres teòrics contemporanis intentant difondre el pensament marxista entre la societat. Gràcies al suport de centenars de persones aquest projecte ha crescut considerablement difonent els seus textos més enllà d'Espanya, arribant a països com Veneçuela, Mèxic, Bolívia o Cuba.

Una de les seves activitats en els passats mesos va ser la d'homenatjar el 80 aniversari de la proclamació de la Segona República, en defensa de la memòria històrica, en el qual Juan Ignacio Ramos, autor de “Revolución Socialista y Guerra Civil” i Pelai Pages, professor de la Universitat de Barcelona, oferirien una conferència als assistents.

No obstant això, el 3 de maig de 2011, amb àdhuc el PSC en l'Ajuntament, es va interposar una denúncia contra aquesta fundació per la realització de tal cartell. Després de les eleccions, i ja amb CIU en l'ajuntament, es va continuar amb la tramitació de la multa, la qual va ser comunicada a principis de juliol.

Des de la Fundació Federico Engels exigeixen que es retiri la multa per considerar-la una agressió a la llibertat d'expressió, així com informa que iniciés una campanya de denúncia pública davant els fets esdevinguts.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Octavi Centelles descarta el retorn del fons fotogràfic a Catalunya


Traducció Estació Collserola

ADN.es/ EFE/Lleida / 27/7/11
Octavi Centelles, un dels dos fills del fotoperiodista Agustí Centelles, ha dirigit una carta al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la qual deixa clar que el fons del seu pare ha de romandre "única i exclusivament" en la seu del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

Al novembre de 2009, els hereus legals de Centelles van anunciar la venda d'aquest arxiu històric al Ministeri de Cultura, després d'una llarga sèrie de discrepàncies, enfrontaments i malentesos amb la Generalitat.

Davant la possibilitat, plantejada pel govern català, que l'arxiu Centelles regressi en un futur a Catalunya, Octavi Centelles es mostra inflexible i insisteix que el contracte de compravenda signat amb el Ministeri assenyala explícitament la permanència del fons fotogràfic a Salamanca, "per a facilitar l'estudi a tots aquells investigadors que vulguin accedir al seu contingut".

Tot l'arxiu, detalla Centelles en la missiva, ha de romandre "de manera única i definitiva" a Salamanca, "sense possibilitat de realitzar dipòsits temporals a administració provincial, local o autonòmica alguna".

"A ningú ha de molestar que Centelles estigui a Salamanca, està a l'abast de tots", assenyala l'hereu, que subratlla que l'obra del seu pare "supera qualsevol limitació autonòmica" perquè és universal.

"En Barcelona tenim el Museu Picasso, per la mateixa regla es retornarà la seva obra a Màlaga? Per ventura quan el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) compra una obra no l'exhibeix, o dinou mesos després anul·la la compra i la retorna?", es pregunta en la carta.

Centelles, militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de fa molts anys, critica durament que l'obra del seu pare fora "ignorada" pels seus propis companys de partit, entre ells l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i "oblidada" pels successius consellers de Cultura.

Octavi Centelles considera que la Generalitat únicament s'ha interessat per l'obra del fotoperiodista quan ha passat a formar part del Centre Documental de la Memòria Històrica i no entén l'interès actual per recuperar el fons "si no és basat en l'apropiació partidista dels errors del govern de CIU durant dècades, o d'intentar superar els errors recents del tripartitt".

"L'obra del meu pare està per sobre dels interessos partidistes", remarca Centelles, que demana que ningú intenti negociar amb l'obra del seu pare "per un grapat de vots, sigui a Catalunya o a Madrid".

Octavi Centelles té previst lliurar demà aquesta carta en la conselleria de Cultura de la Generalitat.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Altre museu del maquis en Castellnou de Bages


El Museu dels Maquis a Castellnou de Bages està instal·lat en les ruïnes de l'antiga casa rectoral del segle X de Sant Andreu de Castellnou. El museu té com fil conductor la figura de Ramón Vila Capdevila "Caracremada", l'últim maqui català. Com curiositat cap assenyalar que conserva les botes de muntanya que duia quan va morir. Disposa de panells explicatius de la seva vida i de la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l'església de San Andrés, prop de l'Ajuntament i del cementiri on estan els seus reptes.

Ramón Vila Capdevila “Caracremada” va caure mort en la nit 7 d'agost de 1963, en un enfrontament amb la Guàrdia Civil, en el qual no va tenir ni temps de disparar, en el paisatge de la Creu del Perelló, situat entre els termes municipals de Castellnou de Bages i Balsareny. Va Ser enterrat, a l'altre costat del mur del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre el follaje.

Adreça: Plaça de l'Església s/n -08251 Castellnou de Bages-

93.827.20.91- 93.827.20.91 (Ajuntament de Castellnou de Bages)

Font: Guerrilleros y huidos en los montes de Cantabria

Més “Papers de Salamanca”, però no tots


Grup d'Arxivers de Lleida / 25 juliol 2011
Com en un esgotador serial, aquesta setmana s’han rebut a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) una nova remesa dels “papers de Salamanca”. Segons la Ministra de Cultura, és la darrera tramesa de documentació des de l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca. Tot i que segons el Centre Documental de la Memòria Històrica, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i la Comissió de la Dignitat, encara queda una part important que retornar.

En aquest capítol han retornat a Catalunya molta de la documentació confiscada a partits polítics, associacions i organismes civils, 715 lligalls de la secció Político Social de Barcelona, instal·lats en 365 caixes d’arxiu que pel que hem pogut veure en les fotos i atenent a algunes publicacions es recollien en 53 capses. Entre aquestes caixes, hi ha 15 capses de la secció Político Social de Lleida, que inclouen documents de la columna de Durriti, de les seccions de UGT i d’Esquerra Republicana.

Aquesta vegada tot i que institucionalment per part de Catalunya se li ha donat prou importància, no ha estat així per la societat civil i els mitjans de comunicació en cap format. La qüestió s’ha despatxat amb unes quantes línies que en la major part dels casos recollien unes declaracions fugisseres de la Ministra i més reposades del sr. Rangel, delegat del govern a Catalunya i del sr. Mascarell.

Al diari Avui del dia 20 d’aquest mes es pot llegir per boca del director de l’ANC, Sans Travé, que durant el mes d’agost es registrarà la documentació i es prepararà per posar-la en disposició de retornar-la a les entitats jurídiques i particulars que siguin els seus legítims propietaris, qui des d’aquell moment tindran un any per a reclamar-la.

Cal esperar que el pròxim trasllat es faci tot seguit i sigui l’últim, si hi ha sort que sigui en aquesta legislatura agònica, perquè sinó no acabarà de ser mai més que una altra de les reivindicacions eternes, aconseguides de forma incompleta i sempre com a resultat de negociacions dures i difícils, en les que en cada sessió cal explicar per què es reclama el retorn dels “papers de Salamanca”.

Podem preguntar-nos per què ara, per què no s’ha traslladat ja tot o per què aquesta vegada no s’ha fet a bombo i plateret i a penes s’ha seguit la notícia, però això potser millor discutir-lo a través dels comentaris…

divendres, 22 de juliol del 2011

De com fer passat el futur del Memorial Democràtic



Comunicat de les entitats de Memòria Històrica
18/7/11
En la reunió que van mantenir el 18 de juliol del 2011 les entitats de memòria històrica, algunes de les quals formen part del Consell de Participació del Memorial Democràtic, davant la seva marginació i la manca d’activitat dels òrgans de govern d’aquesta institució, s’han fet algunes reflexions entorn de la situació actual del Memorial Democràtic.

Ara fa sis mesos, en una convocatòria d’urgència, els responsables de la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals reunien els membres del Consell de Participació del Memorial Democràtic per informar del tancament de la seva seu a Via Laietana, 69 —espai de referència per desplegar les polítiques públiques de memòria—, amb l’argument dels riscos de seguretat del local. Tot i els avals tècnics presentats per al seu tancament, el fet no fou sinó l’inici d’un procés de paralització: a hores d’ara no existeixen els òrgans de govern del Memorial, atès que no s’han nomenat substituts ni del seu director ni de gerència, i no han estat convocades ni la junta de govern ni el consell de participació, que resten, en aquests moments, en estat d’interinitat.

L’abast d’aquell informe tècnic d’ara fa sis mesos no ens deixa de sorprendre, amb una clara conclusió: el Memorial Democràtic amenaça ruïna. Tanmateix és difícil no creure que les que estan en risc de seguretat —en aquest cas, política— són les polítiques públiques de memòria, a les quals el Govern català està obligat pel mateix Estatut. Com s’ha d’entendre, si no, que a hores d’ara les associacions memorialístiques representades en el Consell de Participació del Memorial Democràtic no coneguem la seva màxima responsable política? Com interpretar que ens assabentem de totes les notícies referides al Memorial tan sols a través dels mitjans de comunicació? També únicament per la premsa ens hem assabentat dels projectes de reestructuració del Memorial i dels efectes del projecte de llei òmnibus sobre la institució.

Així doncs, ja coneixem el “mitjà” i l’“oportunitat” per dur a terme aquest acte d’impunitat, ja que es tracta d’una manca de responsabilitat davant la llei que obliga tothom. Temem, i per això cal fer-ho públic, que es vulgui encunyar la institució de la memòria democràtica del país com una banal i reduïda aproximació al passat, com un bonic souvenir turístic; fent bona la màxima coneguda —i patida al nostre país durant dècades— segons la qual “la millor política pública de la memòria és la manca de política pública de memòria”.

La memòria democràtica del país no està reclosa, no ho ha estat mai, dins les parets institucionals. El moviment memorialístic, juntament amb altres sectors de la ciutadania catalana, han suportat la jàssera per crear i sostenir el Memorial Democràtic, i hi serem presents mentre aquest no se’ns tanqui, però mai no deixarem d’actuar en la societat civil catalana, d’on les nostres associacions han sorgit i continuaran sorgint per defensar els valors de la llibertat, amb una clara línia divisòria entre la memòria democràtica i la dictadura.
   

dimarts, 19 de juliol del 2011

Moviment revolucionari a Barcelona

Traducció Estació Collserola

De CNT-FAI BCN
"Moviment revolucionari a Barcelona" (1936), dirigit per Mateo Santos i produït per l'Oficina d'Informació i Propaganda de la CNT-FAI, és el primer reportatge de la Guerra Civil. Rodat a Barcelona, les seves imatges abasten des del 19 al 23 de juliol de 1936.

Imatges de la Presó Model, Capitania General, Maestranza d'Artilleria i Comandància de Marina; els edificis mostren senyals dels recents combats mentre la locució parla de la traïció militar que va ser rebutjada per la combativa actitud del poble.

Barricades en els carrers i milicians anarquistes que mantenen les posicions i controlen el pas de vehicles. Edificis de la Plaça de Catalunya i altres avingudes del centre de la ciutat en els quals s'observen destrosses produïdes pels combats. esglésias i col·legis religiosos de Barcelona danyats pel foc.

Església de les Salesas: la multitud contempla les mòmies de monges exposades en l'escalinata d'entrada; la locució presenta aquestes mòmies, com prova que les monges eren torturades per les seves mateixes companyes.

Manicomi de Santa Eulalia: la locució diu que diversos feixistes van disparar des d'ell, contra el poble; imatges, possiblement ficcionadas, d'un grup de milicians disparant contra les finestres, mentre altres milicians van traient del manicomi objectes d'art religiós que, acumulats davant de l'entrada, són incendiats posteriorment.

L'edifici de la comandància del Port amb grans destrosses.

El buc "Djene" que torna A França amb els atletes vinguts per a participar en l'Olimpíada Popular i vaixells de guerra anglesos ancorats en el port.

Sortida de la columna Durruti cap al front d'Aragó. Entre una gran multitud que aplaudeix des de les voreres, van passant, a peu, en camions i en vehicles blindats artesanalment els milicians de la columna Durruti.

Vista general de la Presó Model: grups de presos alliberats pels anarquistes són aplaudits en el carrer.

Exterior d'un hospital on s'atén als ferits en el moviment revolucionari i una petita església transformada a casa del Poble.

La càmera rcorre en un vehicle diversos carrers de Barcelona fins a arribar a la seu del Comitè Regional de la CNT-FAI, en Ví­a Laietana

dilluns, 18 de juliol del 2011

Concentració en record de les víctimes de la Guerra Civil a Barcelona



Concentració en la antigua plaça del cinc d'ors avui plza del Juan Carlos I

Dimarts 19 de juliol a les 19:36h
Punt de trobada: c/ Corcega con Pº de Gràcia

dissabte, 16 de juliol del 2011

Mañueco eleva a 735 les caixes de l'Arxiu que s'enviaran a Catalunya


Traducciò Estaciò Collserola

El Govern va anunciar dos centenars després de la celebració del Patronat el jueves

ABC/ CyL - ROCÍO BLÁZQUEZ / SALAMANCA Dia 16/07/2011
En total són 350 caixes de documents completes i altres 385 incompletes, el que fa un total de 735 els arxivadors amb lligalls, documents i altres objectes que sortiran en les pròximes setmanes del Centre de la Memòria Històrica de Salamanca amb destinació a Catalunya, en comptes de les 200 anunciades en la jornada del passat dijous quan es va celebrar la reunió del Patronat del Centre de la Memòria Històrica, en la qual van estar representants del Ministeri de Cultura, la Conselleria de Cultura i l'Ajuntament de la ciutat.

Així ho va assenyalar ahir l'alcalde de Salamanca, Alfonso Fernández Mañueco, que va reiterar la seva denúncia davant la política que està desenvolupant el Govern entorn del centre arxivístic.Mañueco va subratllar que l'enviament es fa amb el vot en contra del consistori de la ciutat i de la Junta de Castella-Lleó.

El regidor salmantino va assegurar ahir que «no ens valen» els arguments que els enviaments es fan per a complir la Llei de la Memòria Històrica, tal com va ressaltar durant la reunió del Patronat el Director General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura, Rogelio Blanco.

Segons Mañueco si es complix la llei, s'ha de fer en tots els seus termes, i va recordar que aquesta mateixa norma establia que la segona seu del Centre Documental de la Memòria Històrica, que se situarà en l'antic edifici de la Seguretat Social a Salamanca, havia d'estar operativa al novembre de 2006, i cinc anys més tard «encara no han començat les obres».A més, el regidor salmantino va recordar també que «no se sap gens» de la tercera de les seus projectades i que s'instal·larà en un edifici de nova construcció per al qual l'Ajuntament de Salamanca va cedir una parcel·la en el barri de Tejares valorada en 3,5 milions d'euros.

Per a Alfonso Fernández Mañueco, l'enviament de documents a Catalunya i recentment també al País Basc no és més que «una decisió política, revestida d'una llei, des del primer moment. És injusta i errònia per a Salamanca, Castella-Lleó i per al patrimoni d'Espanya».

«Dislate»

Precisament, el dissabte l'Ajuntament de Salamanca es va subratllar el «dislate» que suposa desmembrar un Arxiu Nacional amb l'únic objectiu, per part del PSOE, d'atendre les demandes nacionalistes dels seus socis de Govern. Així mateix, va alertar que, en aquesta segona fase de sortida de documents, s'està contravenint fins al criteri de la Comissió d'Experts, creada ad hoc pel govern, perquè «no només l'Arxiu està perdent fons amb destinació a la Generalitat, sinó també a particulars, pel que no es garanteix la seva conservació i suposa la pèrdua de control públic sobre béns del patrimoni històric espanyol», informa Ical.

divendres, 15 de juliol del 2011

Granollers: 75 aniversari Revolució Social 1936-2011



Traducció Estació Collserola

El pròxim 19 de Juliol, es complix el 75 aniversari d'una de les revolucions que va canviar les condicions de vida de milers de treballadors i treballadores catalanes i de la resta de l'estat, quan, després de derrotar el feixisme, van passar a controlar la majoria d'aspectes de les seves vida. Centenars d'empreses, camps de cultiu, escoles, van passar a ser gestionats pels mateixos treballadors/s'a través de les colectivizaciones i cooperatives. Aquells/es que fins a aquell dia se'ls negaven els seus drets bàsics, passaven a convertir-se en els protagonistes de les seves pròpies vides.

Rojo y Negro - Dissabte 16/07/11
En la comarca aquesta realitat, va comportar que centenars d'empreses com la Teneria i Can Fàbregas de Mollet, la Tintoreria Franco-Española de Parets, o Roca Umbert, Can Trullàs i Estabanell i Pahisa S.A de Granollers fossin gestionades en favor del poble, i no per a beneficiar una minoria; que l'habitatge es convertís en un dret i no en una mercaderia a través de la seva municipalitzación; que es creessin cooperatives de consumidors/as, etc.

Actualment el capitalisme ens està mostrant el seu autèntica cara. Amb una realitat de crisi, i precarización de la majoria de la població. Aquesta realitat, a nivell comarcal es concreta amb més de 33.000 persones parades, amb empreses amb beneficis que volen acomiadar treballadors/es com Derbi, amb desnonaments, i la destrucció del nostre territori.

Davant els intents de criminalització i falsificació de la història per part dels i les historiadors/s'a el servei del poder, nosaltres avui com ahir, vam reivindicar a aquells homes i dones que buscaven una societat més justa, igualitària i lliure per a tot el món. Com llibertàries ens comprometem a continuar la lluita amb els objectius i conviccions que defensaven aquells revolucionaris i revolucionàries.

Activitats previstes per a aquesta commemoració:

•Exposició fotogràfica "L'exili republicà a França" i Xerrada-debat sobre el 75è aniversari de la Revolució del 36. L'Exposició, cedida per CNT66 Pyrénées-Orientals, es podrà visitar del 05 al 23 de juliol al cafè-restaurant Anònims de Granollers.

•Xerra-debat: 75è aniversari de la Revolució del 36. La lluita del moviment llibertari contra el feixisme i per la revolució social. Dissabte, 16 de juliol a les 18 h. - Lloc: Anònims. C/ Miquel Ricomà, 57. Granollers. Amb Enric Melich Gutiérrez (exiliat a França, combat amb l'escamot i col·labora amb una xarxa d'evasió. Finalitzada la segona guerra mundial continua activament la seva lluita llibertaria contra la dictadura franquista)

Organitzen:  Anònims, Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, CGT Vallès Oriental, i CNT 66 Pyrénées-Orientales


dimarts, 12 de juliol del 2011

El cop d'estat del 18 de juliol del 36

El cop d'estat del 18 de juliol del 36. Marc Guitart i Ribas
El cop d’estat que entre els dies 17 i 19 de juliol del 1936 van dur a terme un grup de militars espanyols en contra del govern de la República va ser, amb tota certesa, un dels fets més importants de la història espanyola i catalana del segle XX. Una acció que desencadenaria una Guerra Civil sense precedents i marcaria el desenvolupament de l’estat durant les següents dècades.

Marc Guitart (El Vendrell, 1979) és llicenciat en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i diplomat en Magisteri per la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat en diferents mitjans comarcals, estatals i digitals, com La Vanguardia, el Diari del Baix Penedès, la Cadena Ser o el digital cronica.cat, centrant-se especialment en el món de la política, la història i la música. Ha realitzat tasques d’investigació i redacció de temes històrics per a la col·lecció de 20 llibres CD sobre la figura del cantautor Lluís Llach publicada a La Vanguardia. Actualment, és redactor del diari digital de les comarques de Tarragona delCamp.cat i col·labora en la revista digital La Pàgina 0 i a Ràdio el Vendrell.


LA LIBRERÍA DE CAZARABET
c/ Plana Sancho, 17
44564 - Mas de las Matas (Teruel)

diumenge, 10 de juliol del 2011

Inauguració del CIARGA


El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA) està concebut com el referent a Catalunya per conèixer el paper de l’aviació durant la guerra civil espanyola. El Parc de la Memòria de Santa Margarida i els Monjos, on està situat, va ser un aeròdrom militar que, a partir de 1937, va esdevenir base d’operacions de l’aviació republicana durant la guerra civil.

La inauguració del CIARGA, coincidint amb la festa major de Santa Margarida i Els Monjos, dotarà el Penedès d’un museu sobre els aeròdroms militars que explica, entre altres aspectes, el desenvolupament de l’aviació durant la guerra, la rellevància de l’aviació estrangera i com era la guerra aèria tant al front com a la reraguarda. El de Santa Margarida i els Monjos va ser el primer dels quatre aeròdroms que es van construir al Penedès, coneguts com El vesper de la Gloriosa. Tant el centre d’interpretació, integrat dins d’un hangar reconstruït, com els diferents espais del Parc de la Memòria, que inclouen un refugi antiaeri entre vinyes,
s’integraran a una ruta més àmplia pels quatre aeròdroms del vesper de la Gloriosa.

Municipi: Santa Margarida i els Monjos

Lloc: Aeròdrom de Santa Margarida i els Monjos - Parc de la Memòria (Camí del Fondo, s/n)
Data inici: 24/7/2011

Data fi: 24/7/2011

Horari: 12 h

dissabte, 9 de juliol del 2011

Celebrando el 26 en Mollet



Festa nacional de Cuba 26-J a Mollet del Vallés

DISSABTE 23 DE Juliol 2011 PARC DE CAN MULÀ

PROGRAMA D’ACTIVITATS

12.30h: Festa infantil de l’escuma amb animació.

Vine a gaudir d’un divertit i refrescant bany d’escuma amb els teus amics (cal portar bañador, tovallola i xancletes.

17.30h: Taller de jocs infantils de Cuba.

Descobreix a que juguen els nens cubans!! T’ensenyarem a fer nines de drap, gallines de paper,etc. Podràs endur-te de regal la joguina que hagis elaborat al taller!

18.00h: Taller de salsa.

Mentre els nens es diverteixen al taller de jocs, els pares podeu aprendre a ballar salsa de la mà de monitors cubans.

19.00h: Presentació de la Festa i salutació de les autoritats.

19.30h: Taula rodona: “Cuba, otro mundo es posible.”

20.30h: Actuació del Forum Abelló.

Potpourri de cançons de sarsuela, havaneres, etc.

21.30h: Sopar popular cubà.

Podràs gaudir de la típica gastronomia cubana: puerco asado con yuca, congrí i gelat.

El sopar té un preu de 10€. Cal reservar ticket a través del correu molletambcuba@gmail.com o al telèfon 664105840. Data límit 18 de juliol.

22.30h: Ball amb l’orquestra cubana Sazonando. Per gaudir dels millors ritmes caribenys: salsa, bolero, son.

I durant tot el dia al mateix recinte del Parc de Can Mulà: Exposicions, projeccions de documentals i dibuixos animats, servei de bar.

A més, disposarem del Racó de los Cinco, on trobareu informació sobre la situació que es troben els Cinc patriotes cubans presos a Estats Units per protegir el seu poble contra el terrorisme. Podreu signar per la campanya Un millón de firmas por la libertad de los Cinco.

dijous, 7 de juliol del 2011

L'exposició "Catalunya en guerra i en postguerra"


Fotografies de Josep Maria Pérez Molinos*
Acte de presentació de l'exposició el 14 de juliol, a les 19h. a la Biblioteca Pública de Ripollet
Un acte organitzat per EMA publicacions en motiu del nostre dvd-llibre "Les cares de la guerra", III Premi El fil de la memòria.

El fil de la memòria
Amb motiu de la presentació del DVD-llibre Les cares de la guerra. Testimonis de la guerra civil i la repressió a Ripollet, Ema Publicacions portarà a Ripollet l'exposició “Catalunya en guerra i en postguerra. Fotografies de Josep Maria Pérez Molinos”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de Viena Edicions.

L'exposició estarà oberta del 15 de juliol al 15 de setembre de 2011, a la Sala d’exposicions de la Biblioteca Pública de Ripollet.

*Josep Maria Pérez Molinos

El fotògraf Josep Maria Pérez Molinos (Barcelona, 1921-2004) va tenir dues vides. La primera, durant la guerra. En esclatar el conflicte, el Comitè de Milícies Antifeixistes el va enviar al front d’Aragó. Amb només quinze anys i una càmera a la mà, va ser probablement el fotògraf més jove que va cobrir la guerra. A partir de 1937 va començar a col·laborar amb el diari Treball, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Amb l’ocupació franquista de la capital catalana comença una segona vida. Pérez Molinos és detingut i se li requisen milers de fotografies. Paradoxalment, aconsegueix una credencial del Servei Nacional de Propaganda i comença a treballar com a fotògraf oficial del governador civil de Barcelona. A final de l’any 1942 es descobreix el seu passat comunista i és obligat a abandonar la professió, a la qual no torna a dedicar-se fins al cap de més de tres dècades, mort ja el dictador.

Les fotografies que aquí s’exposen van poder ser recuperades gràcies a uns negatius que Pérez Molinos va amagar al seu domicili familiar i que no van ser descoberts fins poc abans de la seva mort, l’agost de 2004. Són un retrat excepcional fet des de primera línia que mostra els canvis profunds experimentats per la societat catalana entre els convulsos anys revolucionaris de la guerra i la instauració del terrible nou ordre franquista.

En compliment dels objectius del Museu d’Història de Catalunya de difondre la història i de col·laborar amb museus i altres institucions culturals d’arreu del país, aquesta exposició s’ofereix per itinerar. La mostra ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya amb la col·laboració de Viena Edicions.

dimecres, 6 de juliol del 2011

Dona, Guerra Civil i franquisme


Dona, Guerra Civil i franquisme. David Ginard (coord.). Anna Aguado, Ángela Cenarro, David Ginard, Carme Molinero, Mary Nash i Susanna Tavera

Els sis treballs agrupats en aquest volum pretenen proporcionar una visió actualitzada i de conjunt entorn de diversos àmbits de la història política i social de la dona a l’Estat espanyol entre 1931 i 1975. Així, s’hi analitzen la dinàmica política del període republicà des d’una perspectiva de gènere, els diversos rols exercits per les dones antifeixistes en l’Espanya en guerra, els models socioculturals impulsats per la Secció Femenina de la Falange, els escrits memorialístics redactats des de l’exili per algunes de les principals dirigents republicanes, l’activisme femení dins l’oposició política al règim de Franco i l’impacte de la repressió franquista contra el moviment de dones.

En síntesi, hom vol destacar que la Segona República i la Guerra Civil constituïren una època molt rica en esdeveniments respecte a les relacions de gènere, en què es varen entrellaçar continuïtats i canvis, però que la dictadura implantada el 1939 va anihilar la gran majoria dels progressos assolits. Amb tot, també s’hi propugna que el llegat de l’activisme polític femení dels anys trenta es va configurar com un magnífic referent que va propiciar la progressiva incorporació de les dones a la lluita democràtica antifranquista, preàmbul del desplegament del moviment feminista en els anys setanta

LA LIBRERÍA DE CAZARABET

c/ Plana Sancho, 17
44564 - Mas de las Matas (Teruel

dilluns, 4 de juliol del 2011

Tot recordant un periodista compromès

Josep Maria Huertas Claveria



25/06/11 - Girona - J.C.L
Girona El Col·legi de Periodistes ret homenatge a Huertas Claveria

El Col·legi de Periodistes de Girona proposa un recorregut per la vida del periodista Josep Maria Huertas Claveria, i en subratlla el seu compromís ètic a favor de la llibertat d'expressió a través d'una exposició que porta per títol Josep Maria Huertas Claveria: passió, compromís, honradesa.

La mostra, que es pot visitar fins al 29 de juliol a la seu del Col·legi (carrer Nou del Teatre, 1, 2n 1a, de Girona), ret homenatge a aquest periodista barceloní, que ha deixat la seva empremta en molts i diversos àmbits.

Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007) va treballar a diferents diaris i revistes, també va exercir una reconeguda tasca al capdavant del Col·legi de Periodistes de Catalunya i va deixar empremta en molts professionals dels mitjans de comunicació.

La mostra no s'oblida de cap d'aquests àmbits i tampoc del seu pas per la presó ni de les seves aficions per la lectura, el cinema o la fotografia. S'hi inclouen testimonis, paraules i articles de persones que el van conèixer. Tots subratllen la personalitat oberta i compromesa del periodista i la seva actitud honesta i valenta.

divendres, 1 de juliol del 2011

Cicle ‘Memòries de la Guerra Civil’ a la Filmoteca de Catalunya


Memorial Democràtic

Cicle 'Memòries de la Guerra Civil' a la Filmoteca

Del 5 al 29 de juliol

Taula rodona 'La guerra civil, encara?'
Dijous, 14 de juliol a les 19.30 h

Filmoteca de Catalunya
Avda. Sarrià, 33
Barcelona

Amb ocasió del 75è aniversari de l’inici de la guerra civil, la Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle que recorda el paper decisiu que el cinema hi jugà com a testimoni i registre dels esdeveniments. La primera part tindrà lloc al juliol. La segona, a la tardor, aprofundirà en alguns aspectes en estreta sintonia amb l’exposició Imatges confrontades que la Filmoteca inaugurarà a la nova seu del Raval.

Al juliol hi ha programades vint sessions i més de 40 pel·lícules, curtmetratges i documentals. S’hi projectaran, entre d’altres, La vieja memoria (Jaime Camino, 1977), Tres llancers bengalins (Henry Hathaway, 1934), Soy un fugitivo (Mervyn LeRoy, 1932), Obiettivo: Barcellona (Xavier Juncosa, 1998), Mirant el cel (Jesús Garay, 2008), Libertarias (Vicente Aranda, 1996) i Espoir (André Malraux, 1938).


El 14 de juliol tindrà lloc, amb el suport del Memorial Democràtic, la sisena sessió del cicle, sota el títol 'La guerra civil, encara?'. Hi haurà una taula rodona amb la participació dels historiadors Angela Jackson, Julián Casanova, Borja de Riquer i Josep M. Solé i Sabaté. Alguns dels curtmetratges que es projectaran són Commemoració a un any de la mort de Durruti (CNT, 1937), Noticiario español núm. 1, la primera noticia. Frente de Madrid - Ciudad Universitaria (Departamento Nacional de Cinematografía, 1938) i Noticiari nacional. Espanya al dia (Generalitat de Catalunya/Laya Films, 1938).

Programació