diumenge, 30 de gener del 2011

Estrena del documental “Torneu-me el fill!”



Centenars de persones han denunciat la “desaparició” del seu fill acabat de néixer als anys 60 i 70. Podria ser vostè un d’aquells nens robats?

De Montse Armengou i Ricard Belis, autors d’“Els nens perduts del franquisme”, un documental que prova com el règim va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars.

Estrena a TV3, dimecres 2 de febrer, a les 21.50 al programa Sense ficció.

Podeu veure'n un avanç a http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php  

Us preguem que en feu la màxima difusió.

Gràcies!

Montse Armengou

dissabte, 29 de gener del 2011

Presentació del llibre " Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila"

Autor: Josep María Figueres
Dimecres, 2 de febrer a les 19h.
Museu d'Història de Catalunya, Pl. de Pau Vila, 3 Barcelona

Amb la intervenció de:

Agustí Alcoberro director del Museu d'Història de Catalunya
Josep María Casasús degà de la Facultat de Comunicació de la UPF

Josep María Figueres professor de la UAB i autor del llibre

Pelai Pagès  professor de la UB

Joan Ridao president de la Fundació  Josep Irla

Cal confirmar l'assistència abans del 31 de gener a les sis de la tarda:
93 567 78 63

divendres, 28 de gener del 2011

Homenatge a les víctimes del Feixisme a Cerdanyola del Vallès. Una marxa de torxes en record de l'ocupació franquista


Aquest vespre s’ha realitzat a Cerdanyola del Vallès la Marxa de torxes per recordar l’entrada de les tropes feixistes en aquesta població. Es tracta de la 3a Marxa de torxes que recorda la data de l’ocupació de l’exèrcit franquista de Cerdanyola, just el mateix dia que els militars espanyols entraven per la Diagonal de Barcelona.

En el 72è aniversari d’aquesta data l’assemblea de Maulets i la CUP de Cerdanyola han convocat una nova marxa de “memòria i de lluita” per commemorar aquesta efemèride.

Enguany aquest acte reivindicatiu estava dedicat a les víctimes del feixisme d’aquesta població, que també va comptar amb un acte realitzat la setmana passada sobre memòria històrica, en què un historiador local i un cronista cerdanyolencs van explicar la duresa de la repressió de l’ocupació i la postguerra. Una política de repressió i venjança que es va perpetuar més enllà de la mort física del dictador.

La marxa ha sortit de la plaça de Sant Ramon (batejada novament la plaça de la República) i ha baixat pel carrer de Sant Ramon fins la plaça Abat Oliba. Els marxants, amb torxes i una pancarta amb el lema “72 anys de l’ocupació feixista: Memòria i lluita” han finalitzat el recorregut amb un manifest i la col.locació d’uns ciris en memòria de les víctimes del feixisme assassinades, empresonades i purgades pel règim del nacional-catolicisme. També han repartit octavetes amb el manifest que recordava els represaliats víctimes del feixisme i reclamava la memòria històrica, així com la continuïtat de la lluita contra un poder en què encara perviuen les estructures franquistes.

MANIFEST

El 26 de gener és una una trista data a recordar. Fa 72 anys l’exèrcit feixista comandat pel general espayol Francisco Franco va entrar a la nostra vila i va sotmetre el poble de Cerdanyola a un nou règim de “nacional-catolicisme”. Aquell dia, el 26 de gener va començar per als cerdanyolencs i cerdanyolenques un període de misèria i horror, seguits de repressió i revenja; afusellaments, tortures, empresonaments i exili per a totes aquells que havien lluitat per totes les conquestes socials i llibertats nacionals que el poble treballador havia guanyat amb una incessant lluita a través del temps.

Aquell règim antidemocràtic que encara perviu en algunes estructures jurídiques, polítiques i militars actuals va prohibir el dret a associació, va negar tota identitat que no fos l’espanyola i va perseguir el català, va imposar la seva simbologia, va eliminar tot rastre de democràcia, de drets socials i progrés, i va castigar duríssimament qualsevol intent de dissidència.

En l’actualitat, malgrat les conquestes democràtiques dels darrers trenta anys, encara no hem fet net i els crims del franquisme continuen impunes. A diferència de molts països del món que s’han alliberat de règims dictatorials, a l’Estat espanyol la continuïtat de les estructures hereves del franquisme es va fer sense ruptura i sense participació democràtiques. Una continuïtat de poders que va posar terra al damunt de les víctimes del feixisme. Que ha inoculat la desmemòria i ha perpetuat la simbologia del terror dels anys de la dictadura. Una herència que escandalosament, encara avui, fa prevaldre el seu “dret de conquesta” amb noves amenaces que tots coneixem.

Per aquestes raons Maulets i la CUP de Cerdanyola convoquem un altre any activitats per recordar l’ocupació feixista de Cerdanyola del Vallès. Una marxa de torxes i un acte de memòria històrica per recordar els qui van lluitar pels drets i llibertats del poble treballador, per la llibertat de la Nació catalana.

Setzena concentració per La Veritat, La Justícia i La Reparació. 2 anys exigint Justícia


Dissabte 29 de gener a les 12h. plaça Sant Jaume, Barcelona
Sempre ens van explicar que la justícia portava una bena als ulls com a símbol d'imparcialitat, que la balança que subjectava la seva mà simbolitzava el mateix, l'aplicació d'un veredicte just, si s'inclinés cap al bé significaria l'indult de l'acusat i si cap el mal la seva condemna. I que com la justícia no està lliure de pressions ni coaccions portava l'espasa per lluitar contra aquestes. Però la representació utòpica de la justícia a l’estat espanyol te un altre significat molt diferent. Aquí la justícia podríem pensar, sent generosos, que porta una bena per no mirar als ulls de les víctimes del franquisme i no sentir vergonya per la reiterada negació dels seus drets, però la realitat és que li han posada perquè no vegi pel camí que la porten els interessos dels governants de torn i aquells qui en realitat manen. Porta una balança que sempre s'inclina al mateix costat i que és el del mal, però això no vol dir la condemna de l'assassí, del repressor, del cooperant, del còmplice, sinó més aviat la seva absolució, el premi de la impunitat i el vestit de demòcrata de tota la vida. I és que porta la mateixa balança que li va imposar el franquisme. L'espasa no és per lliurar-se de qui la vol allunyar de la senda dels drets humans i de la veritat, la justícia i la reparació, sinó més aviat per recordar a les víctimes que encara s'han de agenollar davant d'una justícia parcial que no li vol reconèixer els seus drets.

Ja fa dos anys que les companyes i companys de la Mesa de Catalunya estem exigint una nova justícia, una justícia democràtica que protegeixi les víctimes defensores de la legalitat republicana dels colpistes, de l'aparell de la dictadura i condemni els seus botxins. Una justícia que declari il·legals els tribunals franquistes, les seves condemnes i que anul·li tots els judicis del franquisme. Dos anys exigint que la justícia es tregui la bena que li van imposar els feixistes i que miri els rostres de tots aquells que esperen la seva acció imparcial, les víctimes i els seus familiars i aquells que se les van estimar. Una justícia que es declari culpable per la seva conducta de quasi 40 anys de sagnant crueltat i pels 35 de silenci i oblit intencionat, i que amb la mirada neta camini vers la veritat, l’autèntica justícia i la reparació. Que aixequi la seva espasa cap tots aquells interessos que no la deixen complir amb la seva tasca ineludible, que l'aixequi per sobre d'aquelles lleis d'impunitat sota les que s'amaguen els culpables. I que per fi la seva balança imparcial s'inclini del costat del bé, del costat de totes les nostres víctimes, les lluitadores i les indefenses, que van ser arrossegades pel deliri sanguinari d'un dictador, que encara deu riure victoriós des de la seva tomba. Riu tot veient a molts dels que defensen la seva impunitat en els cercles de poder i el seu dofí al front d'una monarquia, que no inclou a la seva agenda l'aplicació dels drets humans pels lluitadors antifeixistes represaliats.

Per aquesta nova justícia amb ulls transparents per veure la veritat, amb l'espasa en alt per convèncer aquells que no volen que es faci justícia i amb una balança que s'inclini vers la reparació. Per aquesta justícia, i per a que els legisladors la facin possible, continuarem manifestant-nos i concentrant-nos, independentment del color de les administracions i amb total independència, sempre en defensa dels drets de totes les víctimes del franquisme.

Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació Judicis Franquisme.

In memoriam Álvaro Fernández Alonso, company de la Mesa de Catalunya i un dels precursors de les nostres concentracions.

Desnonament de l'escultura La Victòria de l'encreuament de l'Av. Diagonal amb el Pg. de Gràcia

Benvolguts/des,

Els informem que el proper diumenge, 30 de gener a les 11.00h. tindrà lloc ell desnonament de l'escultura La Victòria de l'encreuament de l'Av. Diagonal amb el Pg. de Gràcia per ésser traslladada al Museu d'Història de la ciutat.

El desnonament de l'escultura, d'acord amb la llei de memòria històrica, va ser aprovat pel districte de l'Eixample i el Consell Assessor d'Escultures.

Convidem a totes les associacions anti-franquistes que vulguin assistir-hi.

Direcció de Relacions Ciutadanes i
Institucionals

Pl. Sant Jaume, 1
08002 Barcelona

Tel. 93 402 32 76 93 402 32 76 // 650 524 709 650 524 709
Fax 93 402 32 82

dijous, 27 de gener del 2011

Concert-presentació Euskal Memoria

El proper dia 28 de gener, divendres, a les 20h, concert-presentació d’Euskal Memoria a l’Euskal Etxea de Barcelona, a càrrec de l’escriptor Joxean Agirre i el cantautor Fermin Balentzia. Així és com explican els d’Euskal Memoria els seus objectius: El projecte Euskal Memòria vol donar un salt avanci precisament en l’àmbit de la recuperació de la nostra història. En aquest exercici col•lectiu és imprescindible teixir una xarxa eficaç per aportar i rebre, així com per garantir el treball de recopilació i divulgació de tota la informació recaptada. La iniciativa Euskal Memòria vol convertir en realitat aquest exercici col•lectiu, poble a poble, sector per sector, de recuperació de la nostra arrel històrica. Un esforç que desplegarem a poc a poc, però donant passos decidits i determinants en el camí emprès.

Els nostres objectius, àdhuc sent a llarg termini, volem concretar-los pas a pas des d’ara mateix. D’una banda, anem a estructurar el treball de recopilació sobre el qual documentar la nostra base històrica. Dit d’una altra manera, desplegar una xarxa d’informació àmplia, popular i participativa, que ens permeti construir la nostra pròpia perspectiva. La fi seria crear i consolidar un centre de documentació permanent en un futur proper. Mentre, seguirem donant passos en aquesta adreça, com el treball de documentació per al llibre “No les bastó Gernika” ens està mostrant.

D’altra banda, ens sembla molt important traslladar a la societat el nostre treball. Per a això, una de les tasques d’aquesta xarxa ha de ser, necessàriament, divulgativa. Mentre que el nostre Poble només guanyarà en consciència de si mateix coneixent la seva pròpia història, i dotant-se d’un punt de vista propi per forçar el canvi, cal aprofundir en el treball ideològic i social, des d’una metodologia oberta, participativa i dotada de múltiples recursos


Barcelona retirarà el diumenge l'estàtua franquista del Cinc d'Oros

Aplicació de la llei de la memòria històrica

·El desmuntatge posarà punt final a 71 anys d'homenatge al triomf colpista
·L'obra de Marés es col·locarà al Museu d'Història de la ciutat

ElPeriódico.cat - 27 de gener del 2011 XABIER BARRENA Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir, just quan es va complir el 72è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, comandades pel general Yagüe, i 35 anys després de la mort del dictador Franco, que diumenge que ve retirarà l'última gran escultura encara present als carrers de la ciutat: La Victòria, erigida per Frederic Marés per celebrar el triomf de les tropes sedicioses en la guerra civil espanyola (1936-1939). La peça, de quatre metres d'altura, es troba adossada a l'obelisc -el llapis- que presideix l'encreuament de l'avinguda de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, oficialment anomenat plaça de Joan Carles I i popularment conegut com el Cinc d'Oros per albergar, a principis de segle XX, cinc fanals.

La història de l'escultura té la seva substància celtibèrica, que hauria dit l'escriptor barceloní Luis Carandell. En temps de la segona república (1931-39), es va convocar un concurs per aixecar una escultura en homenatge a qui va ser president de la primera república (1873-74) Francesc Pi i Margall, cap d'Estat de la primera etapa no monàrquica espanyola.

En concret, prenent com a base l'obelisc que van projectar Adolf Florensa i Josep Vilaseca, diferents artistes van competir per dissenyar la figura que representaria la república. Va guanyar el concurs Josep Viladomat i Frederic Marés va quedar segon. L'efígie de la república es va situar al capdamunt de l'obelisc i a la base es va emplaçar un medalló que representava Pi i Margall. El president Lluís Companys va inaugurar el conjunt el 12 d'abril de 1936. El nou ajuntament franquista creat el 1939 va acordar retirar l'escultura i el medalló -avui es troben a la plaça de Llucmajor- i encarregar una nova efígie a Frederic Marés. Aquest va prendre com a punt de partida el seu projecte del concurs anterior i va portar a terme les pertinents modificacions per atendre la correcció política de la dictadura. Es va convertir així en La Victòria, homenatge al triomf militar franquista. En lloc del medalló es va col·locar al monòlit una planxa de granit amb una inscripció que no té desperdici: «A l'heroic Exèrcit nacional, preclara religió d'homes honrats d'Espanya: Al seu Cabdill, invictíssim Sa Excel·lència...». Es va inaugurar el 26 de gener de 1940. Un any després de la presa de Barcelona.

PLANXA FINS A LA TRANSICIÓ / La planxa es va mantenir fins a l'any 1979, quan el primer ajuntament democràtic la va retirar. Un escut del Rei ocupa ara el lloc de l'emblema franquista.

El desmuntatge de l'escultura, d'acord amb la llei de memòria històrica va ser aprovat pel districte de l'Eixample i el consell assessor d'escultures. L'obelisc no es toca perquè va ser projectat en l'anterior període democràtic, el de la segona república.

L'escultura de Marés, que trobarà immediatament nova ubicació en la col·lecció contemporània del Museu d'Història de Barcelona, on se sumarà al monument als Caiguts, a la Zona Universitària, retirat el 2006, i al de José Antonio Primo de Rivera, a l'avinguda de Josep Tarradellas, emmagatzemat el febrer del 2009.

dimecres, 26 de gener del 2011

sopar-homenatge als esparreguerins supervivents de la lleva del biberó‏

Comissió 14 d'Abril

Des de la C14A hem montat un sopar-homenatge als supervivents de la Lleva del Bibieró esparreguerins, els convidariem a sopar i els hi fariem entrega d'una placa commemorativa a cadascú.

Es tracta d'anar a sopar el dia 11 de febrer del 2011 al restaurant Montserrat (Avda. Francesc Macià nº85 d'Esparreguera).

La cosa va així:

el sopar sería a les 9 del vespre (doreta, ja que són gent gran), el preu és de 16€, més la part proporcional del sopar dels excombatents i la part proporcional de les plaques, cosa que vol dir que tocarem a 25€ per persona aproximadament, en cas de donar-se cap canvi us ho fariem saber. Si esteu interessats i voleu confirmar la vostra assistència respongue-ho a la nostra adreça de correu electrònica que és la següent: c14abril@gmail.com  dient la quantitat de persones que seriau ja que hem de dir-ho al restaurant com a molt maxim entre el 24 de gener i el 28 de gener.

ANIMEU-VOS!!! S'HO MEREIXEN, VAN ANAR A LA GUERRA MOLT JOVENETS PER DEFENSAR LA LLIBERTAT, LA NOSTRA LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

SALUT!

Comissió 14 d'Abril

dimarts, 25 de gener del 2011

Inaugurada l’exposició “Infància robada: la protecció de menors en el franquisme”


Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República gener 24th, 2011

Fins el proper diumenge 6 de febrer podeu visitar l’exposició Infància robada: la protecció de menors en el franquisme, que té lloc al Centre Cívic El Coll-La Bruguera, al barri de Gràcia de Barcelona (C/Aldea, 15). La mostra, que recull les experiències de persones que durant la seva infància van ser tutelades per l’Estat franquista, pot visitar-se de dilluns a dissabte, de 16 a 23h, els dimarts i dijous, de 10 a 14 hores i el diumenge, de 17 a 21 hores.

L’exposició, que ha estat organitzada pel Grup de Recerca Històrica CIRCARE, un grup especialitzat en investigació i divulgació històrica, neix amb la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, ja que un cop acabada la guerra, milers de nens i nenes es van trobar sense família perquè s’havien quedat orfes, tenien els pares a la presó, o havien estat abandonats. La iniciativa recull les experiències de persones que van viure aquesta situació i mostra l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que se’n van fer càrrec, dins el marc polític i social de la Dictadura.

L’exposició forma part d’un treball de recerca iniciat per les historiadores de CIRCARE -Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus García Ràfols, usuàries de la nostra biblioteca- el 2003, i que ha donat els seus fruits en l’estudi Les institucions de protecció de menors i benèfiques: centres de menors femenins de Barcelona i província – 1939-1959, el documental en DVD Darrere la finestra: vida quotidiana als centres de menors franquistes i la construcció del lloc web Infància tutelada en el franquisme. Tant aquest estudi inèdit com el documental en DVD els podeu trobar a la nostra biblioteca.

dijous, 20 de gener del 2011

Exposición "Exercisis de Memòria a Lleida, Centre d'Art La Panera


Del 26 de gener al 24 d’abril de 2011

Aquest projecte s’inicia amb una infinitat de preguntes. Com es porta endavant el treball de fer memòria des de la pràctica artística? Quan es va iniciar aquesta tasca dins de l’art? Quins aspectes de la història, carregada de política, han atret més els artistes? Per què l’estudi del passat històric ha estat tabú durant molt de temps a l’Estat espanyol? Per passat històric entenem concretament el període comprès per la Guerra Civil i sobretot per les dècades en què el franquisme va exercir el poder i, amb ell, la repressió dels republicans, dels demòcrates i d’altres dissidents de diferents sectors de l’esquerra.

En aquest projecte s’ha buscat recollir algunes de les manifestacions que impliquen revisar la història des de la Guerra Civil i el franquisme, amb algunes al·lusions a temps més recents, en què se situaven els creadors artístics.

Aquest projecte no pretén tancar cap debat ni busca arribar a consensos o uniformitats, sinó, més aviat al contrari, intenta donar pas a discussions llargament postergades.

Francesc Abad, Joan Brossa, Marcelo Expósito, Rogelio López Cuenca, Ana Navarrete, Pedro G. Romero, María Ruido, Ana Teresa Ortega, Fernando Sánchez Castillo, Montserrat Soto i Francesc Torres

Comissariada per Juan Vicente Aliaga

dimarts, 18 de gener del 2011

100 Anys d'Anarcosindicalisme


Museu d'Història de Catalunya

Del 15 gener al 15 febrer de 2011

L'exposició repassa un centenari d'Anarcosindicalisme, moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista, que lluita no tan sols per la millora de les condicions laborals dels treballadors, sinó també per la revolució social entesa com l'exercici de la llibertat com un dret inalienable. Amb aquesta mostra la Confederació General de Treballadors (CGT) pretén explicar el fenomen i reconèixer els militants del moviment.

Cicle sobre memòria històrica a l'Euskal Etxea


Benvolgut company, benvolguda companya,

A continuació t’informem sobre les activitats del cicle “Ez Ahaztu / No Oblidem” que començarem la setmana vinent. Creient que és del teu interès, ens acomiadem agraint la possible difusió que puguis fer.

22 ds 20h

Teatre El goig a Sant Pancraç

Gratuït

Una obra de teatre per a adults que tracta d’aquells lluitadors tan nostres i que tant han sofert l’oblit històric: els maquis. És un monòleg en primera persona, d’un maqui, un lluitador anònim. Ara que ja han passat molts anys de allò que va viure, ara que sap que està en els seus últims moments de vida, decideix trencar el seu silenci i explicar la història. Una vida plena de lluita i sofriment. Un relat cru on la màgia del so de l’acordió diatònic en directe, farà viatjar el públic a aquells temps històrics. Una història d’històries; on Massana, Sabaté, Caracremada, Faceries i d’altres maquis reconeguts prendran el protagonisme en veu d’aquest maqui que se’ns presenta com a narrador de la seva pròpia biografia: el Gall Roig.

Un personatge creat per rendir homenatge a tants lluitadors que han quedat en l’anonimat.

28 dv 20h

Concert – presentació Euskal Memòria
A càrrec de Joxean Agirre i Fermin Balentzia

Gratuït


El projecte Euskal Memòria vol donar un salt endavant en l’àmbit de la recuperació de la història basca. En aquest exercici col·lectiu és imprescindible teixir una xarxa eficaç per aportar i rebre, així com per garantir el treball de recopilació i divulgació de tota la informació recaptada. La iniciativa Euskal Memòria vol convertir en realitat aquest exercici col·lectiu, poble a poble, sector per sector, de recuperació de la nostra arrel històrica. Un esforç que estan desplegant a poc a poc, però donant passos decidits i determinants en el camí emprès.

A continuació el cofundador d’Euskal Memoria i cantautor Fermin Balentzia oferirà un concert.

29 ds 20h

Teatre Rojas
5 amb consumició (socis gratuït)


L’associació Capficats ha organitzat l’obre de teatre Rojas. Aquesta és una obra que explica la història d’unes noies que van ser empresonades per la repressió de la dictadura de l’exèrcit franquista. Capficats ha adaptat el guió per presentar-ho en LSC (Llengua de signes catalana) i Visual Virtual.

11 dv 20h

Documental:  Prohibido recordar-La carcel de Saturrarán


Sinopsi: han passat molts anys des que en 1944 es tanqués la presó de dones de Saturrarán. Gràcies a la gent que està treballant en la recuperació de la memòria històrica, a poc a poc es van aclarint molts punts negres de la Guerra Civil. Encara així, el silenci segueix regnant. Encara són molts els oblidats i queda molt per recordar...


CENTRE CULTURAL EUSKAL ETXEA
Placeta Montcada 1-3
08003 Barcelona
Tel.-93.310.22.00
Fax.-93.268.40.80

dissabte, 15 de gener del 2011

El nostre darrer web: "Les últimes detencions del franquisme a Manresa (octubre-desembre 1975)"


El nostre darrer treball és el web "Les últimes detencions del franquisme a Manresa (octubre-desembre 1975)", que aporta nombrosa informació sobre l’operació repressiva contra uns 25 militants antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes, al PSUC i a CCOO, cinc dels quals van estar empresonats durant prop de dos mesos.

El web -que ha rebut el suport del Memorial Democràtic- inclou:

- més de 10 hores d’entrevistes en vídeo a 30 víctimes, familiars i advocats;

- 60 documents, la meitat dels quals inèdits;

- 40 retalls de premsa;

- un text interpretatiu i crític sobre els fets;

- i un testimoni sonor d’un interès extraordinari: l'àudio parcial del míting que el PSUC va fer a Manresa el 3 de juliol de 1976, el segon acte d’aquestes característiques que realitzava el partit a Catalunya després de la mort de Franco.

Podeu veure el web en aquest enllaç:


El web es va presentar el passat 22 de desembre a l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa. L'acte va tenir la presència de Maria Jesús Bono, directora general de Memòria Democràtica, i Ignasi Perramon, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa.

Durant la seva intervenció, Maria Jesús Bono va valorar molt positivament la tasca de la nostra Associació i, conscient que era probablement l'últim acte en què assistia com a directora general de Memòria Democràtica, va fer un balanç de la tasca realitzada aquests quatre anys pel seu departament i va remarcar la necessitat que el Memorial Democràtic segueixi el seu camí.

Aquí podeu llegir l'emotiva intervenció de Maria Jesús Bono.


Associació Memòria i Història de Manresa

dissabte, 1 de gener del 2011

Estimat Alvaro:



En aquesta decada que comença, i tantes expectatives que solem tenir quan comença un nou any... no estaras amb nosaltres...mai més podrem gaudir de la teva compaynia...et vaig conèixer menys del que hagués desitjat...quant et vaig trobar a faltar en les reunions...
Alvaro, ja no podré aprendre de tu més que amb el teu exemple, quantes coses m'he perdut...mai podré oblidar una frase teva quan vas dir que seguirias concentrante per l'anul·lació de les condemnes encara que fossis sol enrotllat en la pancarta...
Alvaro, ho saps i ho vas saber, no ho anem a deixar; alli seguirem cada mes per tu i per tots els altres...més orfans...

Fins a sempre company

T'ESTIMEM!!!!


Alvaro Fernandez és membre de la Mesa de Catalunya d'Entitas Memorialistes pel Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat i Ateos y Republicanos.


IN MEMORIAM ÁLVARO FERNANDEZ ALONSO, RESISTÈNCIA ANTIFASCISTA

Després de meditar-lo bastant i no per iniciativa pròpia, sinó coaccionat pel càncer que venia rendint-li com enemic implacable, Álvaro va fer les seves maletes ahir a la nit. No va llençar la tovallola, la hi va llevar de la mà qui aviat li farà escac al rei. Comencem el 2011 amb el soroll del cristall a la veu de SALUT! en molts idiomes i llocs en honor del nostre camarada, company i abans de res amic. Un brindis per la seva vida, que tant ens enorgulleix haver compartit amb ell.

Álvaro és un lluitador antifeixista, un defensor del dret dels pobles a la seva independència, un anticapitalista, un militant dels drets humans, enarborant la bandera de la justícia per a totes les víctimes del franquisme sense descans. Un ateu generós que ha donat el seu cos a la ciència i no a Déu. I un republicà amb solament un cel, el de la Veritat, la Justícia i la Reparació i una terra de solidaritat. I diem és perquè per a nosaltres sempre estarà present, més enllà del dia de la nostra victòria.

Álvaro va ser ex-militant del FRAP i del PCE-ML. Va conèixer aviat la Direcció general de Seguretat i les presons franquistes. Va lluitar en la clandestinitat i va saber d'exilis combatents. Va dedicar tota la seva vida a derrotar al feixisme i els seus efervescents pòsits, fins al seu últim alè. Ara estarà per sempre del costat dels absents que eternament perviuen, al costat dels seus camarades Xosé Humberto, José Luis i Ramón.

Creiem que aquesta nota per a compartir amb tots vosaltres la notícia de la seva marxa hauria estat del seu gust, lluny de massa afalac personal del que no era molt amic i prop del seu humor llençant a negre, del seu temperament directe i generós i de les seves ganes de viure per a combatre la injustícia.

Va tancar la porta rere seu satisfet de saber-se estimat per la seva companya, pel seu fill i pels seus amics, i tranquil perquè el seu testimoni està fora de perill i la seva lluita seguirà a través de les nostres veus.

Salut Álvaro!

Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
1/1/2011
--------------------------------------------------------------------------

Amics i companys,

Aquesta notícia ens ha causat molta sorpresa, encara que esperada, preguem feu arribar a la família el nostre sincer condol, sempre estarà en el nostre record, que en pau descansi, però s'ha marxat sense veure la rehabilitació dels quals van sofrir aquells judicis sumaríssims militars franquistes, a pesar de la lluita que va desenvolupar en el transcurs de l'actual i suposada democràcia que estem patint a causa de la covardia dels polítics que es proclamen d'esquerres.

Si teniu previst fer algun acte a la seva memòria, podeu contar amb nosaltres.

Adéu amic Álvaro.

Pere Fortuny i Velázquez
President de l'ASSOCIACIÓ PRO - MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA