dimecres, 26 de maig del 2010

Xerrada zapatista a Barcelona



Terrorisme d’Estat a Chiapas i violència a Mèxic

xerrada amb Barricada Zapatista

Divendres 28 de maig

19:30h Ateneu Rebel (c/ font honrada 32 L3 Poble Sec/L1 Espanya)

62 Aniversari Nakba 1948-2010 en la Casa de Palestina de Gràcia a Barcelona


Bon dia,

Us convidem a l'acte que farà la Casa de Palestina de Gràcia juntament amb l'assemblea de Joves de Gracia, Resistència Antifascista i l'ateneu independentista "La Torna" per al dia 29 de maig a la tarda, a partir de les 17:00h.

Haurà espectacles per als nens amb el grup de pallassos "Pallassos amb rebel·lia" (que van ser expulsats d'Israel), música tradicional Palestina, Pau Alabajos (cantautor Valencià), etc...

En l'espai central d'aquest acte, vindrà un company de la comunitat africana de Jerusalem a explicar-nos que va ser la NAKBA, la situació actual de Palestina, etc...

Us vam passar també el cartell de l'acte per a la seva difusió.

NO AL GENOCIDI PALESTÍ!!

NO AL FEIXISME D'ISRAEL!!

LLIBERTAT I SOBIRANIA PER AL POBLE PALESTÍ!!

dilluns, 24 de maig del 2010

Petició de signatures de l'associació de familiars de REPRESALIATS PEL FRANQUISME


associació de familiars de

REPRESALIATS PEL FRANQUISME

Apartat de Correus 153
17600 FIGUERES
TEL: 680.39.59.33.

Creu de Sant Jordi 2006

Com familiar d’una víctima de la repressió franquista, afusellat a les tàpies del cementiri de Girona i enterrat en una de les fosses comunes, demano al President de la Generalitat de Catalunya recuperar les restes d’aquest ésser estimat i disposar-ne la destinació.

Desprès de més de 70 anys és molt important fer efectiu els drets dels familiars de les víctimes de la dictadura franquista a recuperar-ne les despulles, fent l’ADN de cada cos i una vegada recuperats els cossos, senyalitzar el lloc de l’enterrament com a espai de memòria, amb un monument. Hem pagat un preu molt alt per perdre el símbol del nostre sofriment. Aquest horror no deu reproduir-se mai més.

Totes les despeses derivades de les actuacions per a la localització i la identificació de les persones afusellades, són a càrrec de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera es podra reconèixer i rehabilitar la memòria, de tots els que varen patir “persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia, i l’autogovern de Catalunya” o “a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència”.

Les 524 persones afusellades i enterrades en el cementiri de Girona estan identificades i sabem més o menys on estan enterrades.

Nom: ................................................. Cognom: .......................................................

DNI: .................................................. Nom de la persona afusellada: .......................

........................................................... Data d’afusellament: .....................................

Moltes gràcies per la seva ajuda,

Firma:


Fet el ............. a ................ de 2009

Un manifest denuncia la impunitat del franquisme i el paper de l’Audiència Nacional espanyola


Laia Altarriba, Barcelona [L'ACCENT 178]  21 de maig de 2010

"Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives". Amb aquesta premissa, un grup d'organitzacions catalanes han difós un manifest a la xarxa internet per recollir adhesions. Ja hi ha una quarantena d'entitats i més de 150 persones adherides.

La voluntat de les organitzacions promotores del manifest (la CGT de Catalunya i Endavant) és denunciar la impunitat que encara té el franquisme i els que el van permetre, però a més volen subratllar "que l'actual Audiència Nacional espanyola és l'hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura". És per això que consideren que "que un tribunal hereu de l'Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme".

Suport de represaliats

Entre les persones que donen suport a la iniciativa ja hi ha desenes d'ex-presos polítics i familiars de represaliats durant la dictadura.

A més, el manifest té l'aval del món acadèmic, ja que hi donen suport historiadors de referència en l'estudi del franquisme com Josep Fontana Lázaro (historiador i catedràtic emèrit de l'IUHJVV-UPF) i Francisco Espinosa Maestre (professor d'Història de la Universitat de Sevilla).

Els promotors del manifest han explicat a L'ACCENT que estan preparant un acte públic per donar ressò a les reivindicacions del text: depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme; derogar la Llei d'Amnistia del 1977 que manté la impunitat; decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme; suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura; revisar i restituir les propietats confiscades; reformar de la Llei de la memòria històrica; i la creació d'un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s'hauria d'haver obert contra la dictadura.

MÉS INFO:


Organitzacions adherides:

Alerta Solidària

Associació Memòria Contra la Tortura

Fòrum per la Memòria del País Valencià

Fundació Andreu Nin

Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa

Associació Els Verds Esquerra Ecologista

CAJEI

CGT-Catalunya

CJC/Joves Comunistes del Poble Català

Corrent Roig

COS

CUP

En Lluita

Endavant-OSAN

Espai Jove de la Intersindical-CSC

Intersindical-CSC

Lluita Internacionalista

Maulets

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Mallorca

STEI-i (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears)

Acció Autònoma (Terrassa)

Assemblea de Joves del Camp de Morvedre (AJCM)

Casal Can Capablanca (Sabadell)

Casal Popular Voltor Negre (Palma)

Centre Social “Terra” (Benimaclet)

Dones Llibertàries

Independentistes de la Safor

KaosEnLaRed

Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney (Terrassa)

La Barraqueta (Ateneu independentista de Gràcia)

Seminari d’economía crítica Taifa

Ateneu Republicà de Gràcia

Col·lectiu de Resistència Antifeixista

Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès

Dolça Lluita, Col.lectiu Antipatriarcal de la UAB

Llibertat.cat

Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)

Praxis, Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials

Associació Cultural La Fornal (Vilafranca del Penedès

dijous, 20 de maig del 2010

Aprovació moció suport investigació crims del Franquisme‏

L’ Ateneu Republicà de Catalunya celebra l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament de Badalona en la sessió ordinària celebrada el dia 27 d’abril de 2010, en relació a donar suport a la investigació dels crims del Franquisme.

Aquest acord recollia els seguents punts:

1-Mostrar la solidaritat i el suport al jutge Baltasar Garzón,davant la campanya d’ assetjament que està patint,pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims de franquisme.

2-Manifestar el rebuig al fet que qualsevol persona pugui ser jutjada per intentar aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

3-Exigir que les victimes del franquisme que van instar l’inici del procediment judicial obert pels crims del franquisme puguin ser part en el procediment judicial contra el jutge Baltasar Garzón en el Tribunal suprem.

4-Donar trasllat d’aquests acords a tots els grups politics amb representació al Parlament de Catalunya,al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya,al Govern Espanyol,al Congrés i Senat espanyols,al CGPJ i a les associacions de jutges i fiscals de Catalunya i l’ Estat i a les entitats de Badalona.

Ateneu Republicà de Catalunya
www.ateneurepublica.org

dimecres, 19 de maig del 2010

Xerrada Judici a la memòria històrica




Xavier Domènech, historiador

Pepe Gutiérrez, escriptor i membre de la Fundació Andreu Nin

Dissabte 22 maig

19:30h Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32 L3 Poble Sec/L1 Espanya)

Organitza: Viento Sur i Fundació Andreu Nin

dimarts, 18 de maig del 2010

Comunicat de la Comissió de la Dignitat davant 2ª fase retorn


18.5.2010
La Comissió de la Dignitat saluda l'anunci per part del Govern espanyol del retorn d'una part dels documents de caràcter privat -ciutadans particulars, sindicats, partits i sindicats de tota mena-que van sortir de Catalunya ara farà setenta-un anys.

Hem de remarcar, però, que es una vergonya que havent estat aprovada la llei fa pràcticament cinc anys -l'any 2005- encara ara no s'hagi acabat la restitució. La causa és l'actitud obstruccionista i gasiva que ha fet el Ministeri de Cultura que ha fet que cada part s'hagués de discutir. Més que un col·laborador i complidor de la Llei, el Ministeri actua com qui li sap greu complir aquest acte de justícia envers Catalunya i les entitats i
persones que van ser víctimes d'aquell espoli.

Ara encara manca molta part dels documents que corresponen als fons de Lleida, Madrid i Vinaròs a banda de totes les publicacions, revistes i diaris. Els cartells, entre els que hi ha els de l'enyorat Carles Fontserè- una trentena de banderes i els tampons d'entitats i la Generalitat. Queda per tant molta feina per fer que si el Ministeri no hi posa entrebancs com ha fet fins ara, pot estar llest en sis mesos com a màxim.

La Comissió de la Dignitat seguirà amatent al procés fins que sigui retornat el darrer dels papers i llavors la Generalitat els pugui retornar als seus legítims propietaris. Llavors podrem dir que haurem acabat la feina. Volem remarcar, però, davant d'opinions incrèdules i desencisadores que sorgeixen, que si avui rebem aquests documents i en els propers mesos podrem dir que els hem recuperat és per la voluntat i tenacitat del nostre poble que no ha volgut renunciar a aquest acte de reconeixement i justícia. Hem d'estar satisfets i saber que som tots nosaltres que ho hem obtingut perquè ens hem volgut fer respectar davant de la incomprensió i desmenjament de l'Estat espanyol.

Secretariat de la Comissió de la Dignitat. Barcelona i València.

diumenge, 16 de maig del 2010

Acte de l'Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya



El dia 22 de maig, a les 12 hores reunió oberta i pública de l’Associació en la seu del Museu d’Història de Catalunya (Plaça de Pau Vila, 3 – Palau de Mar de Barcelona)

divendres, 14 de maig del 2010

Convocatòria premsa, Acte Institucional de la Comunitat Palestina de Catalunya


La Comunitat Palestina de Catalunya us emplaça a assistir al següent acte institucional:

Commemoració de la 'Naqba' palestina i entrega del primer 'Premi Esperança' a l'activisme en favor dels drets del Poble Palestí.

-Tindrà lloc a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona el proper DIVENDRES 14 de maig a les 19 HORES.

-Hi intervindran la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, Salam Almaslamani, el secretari general d'Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Joan Boada, l'exvicepresidenta del Parlament Europeu i activista en favor del Poble Palestí, Luisa Morgantini, i un supervivent de la Naqba, forçat a marxar de casa seva quan era un nen, Khalil Hinno.

- A més, també hi assistiran l'ambaixador palestí a Madrid i representants de les principals forces polítiques presents al Parlament de Catalunya, a més d'altres personalitats del món de la cooperació i la societat catalana.

LA NAQBA, EL DESASTRE PALESTÍ

La Naqba (desastre) commemora l'inici oficial de l'exili del poble palestí a partir de la creació de l'estat d'Israel el 15 de maig del 1948. Des de la data assenyalada, desenes de milers de palestins van haver d'abandonar les seves llars per buscar refugi, forçats per l'aparell militar sionista. A més, 530 pobles, emplaçats estratègicament, van ser despoblats i totalment arrassats. Va ser l'inici de la diàspora palestina, que continua viva avui als territoris palestins ocupats de Cisjordània i Gaza, als països àrabs de la zona i a la resta del món.

PREMI ESPERANÇA

La Comunitat Palestina de Catalunya instaura a partir d'aquest any el 'Premi Esperança' per destacar la feina tant d'individus com de grups organitzats en favor del poble palestí. Els primers premiats seran:

-Maria del Mar Fernandez: La Maria del Mar, de 66 anys, s'ha destacat els darrers anys pel seu activisme actiu en favor del poble palestí. Concretament, des del 2005, ha participat en caravanes internacionals per Palestina, ha fet campanyes in situ de resistència no violenta a la ocupació militar d'Israel a Cisjordània, ha participat en el trencament del bloqueig de la Franja de Gaza. Per aquest fet, se li va concedir la nacionalitat palestina i se la va anomenar ambaixadora de bona voluntat. Durant el seu intens treball al costat dels palestins, la Maria del Mar ha resultat ferida en més d'una ocasió pels soldats israelians.

-Plataforma Aturem la Guerra: La Plataforma agrupa centenars d'associacions, partits i sindicats i treballa per la pau i la no violència al món. Des de la seva fundació, amb motiu de la guerra d'Iraq del 2002, la plataforma s'ha destacat pel seu paper en denunciar les polítiques de l'Estat d'Israel i per col·laborar activament en les múltiples formes en que la societat catalana ha expressat la seva solidaritat amb el poble palestí.

Per més informació i concertar entrevistes amb la Maria del Mar o la Luisa Morgantini, truqueu a l'Àlex al 671 869 616 o a la Casa Palestina al 93 218 72 48 Gràcies

dimecres, 12 de maig del 2010

Onzena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació. Quina Justícia?


29 MAIG, 12 HORES, SANT JAUME


És aquesta la justícia que ens ofereixen? d’aquesta ja en tenim prou.

Què hauran de fer les víctimes del franquisme, els seus familiars i les associacions de la memòria perquè d’una vegada els drets bàsics, els més elementals i universals drets de qualsevol víctima d’una dictadura arreu del món siguin respectats al nostre tort estat de dret? Fem aquesta pregunta perquè les nostres víctimes supervivents de l’horror feixista espanyol, any darrera any d’aquesta transició amnistiadora d’assassins i còmplices, van morint sense rebre justícia i no poden esperar més.

Sense llei de la memòria, i amb llei també, estem com al principi per molt que el ministre de Justícia vulgui cantar lloes a aquesta llei que tanca la porta a les víctimes i obra la finestra de la llibertat als botxins. Llei que posa punt i final a una qüestió, com diria el ministre, a l’accés a la veritat, la justícia i la reparació, que diríem nosaltres, precisament per ser una causa justa, la qual cosa la converteix en totalment incòmoda per a un estat que, recordem, és una monarquia constitucional fruit del atado y bien atado. Diu el ministre que s’han rebut indemnitzacions, moltes d’aquestes ridícules i altres negades a lluitadors antifeixistes, que s’ha atorgat la nacionalitat als brigadistes internacionals, un gest simbòlic que arriba tard per a uns ancians que van deixar la seva joventut lluitant contra el feixisme i que s’ha atorgat també la nacionalitat als descendents dels exiliats polítics, que han hagut de jurar fidelitat a la corona oblidant, molts per necessitat, que el seu avi era republicà. Fins i tot els que inexplicablament van defensar la llei ara veuen que s’ha mostrat ineficaç i de totes totes insuficient. Ens alegrem d’això i esperem que d’aquesta manera sumem més esforços en les nostres reivindicacions, que no han canviat mai; continuem com sempre demanant veritat, justícia i reparació i com part d’aquesta petició l’anul·lació dels judicis del franquisme.

Les nostres víctimes no són personatges mediàtics, no omplen les portades dels diaris, sí ho fan els jutges i els polítics parlant de si aquestes tenen o no tenen dret a rebre justícia més enllà dels reconeixements i homenatges. Nosaltres, com molts altres a Catalunya i l’estat espanyol, amb la nostra tasca d’informació i de denúncia, estem posant el dit sobre la nafra. Estem mostrant a la societat que per molt que s’hagi volgut ocultar i disfressar, el franquisme perviu, que està arrelat en tots els sectors i que justament per això no hem rebut la justícia que ens deuen. Els feixistes moren al 2010 amb tots els honors, tenen acomiadaments solemnes i les institucions democràtiques formen part d’aquest fet insòlit, ho hem vist en el cas de Samaranch. Ell ha marxat com un heroi olímpic amb el beneplàcit d’una democràcia que segueix ignorant les víctimes de l’uniforme que Samaranch va lluir braç en alt, com part de l’aparell franquista. Aquestes víctimes de tot tipus de crims contra la humanitat tenen la seva reivindicació en el treball esforçat dels seus familiars i de les entitats memorialistes, mai les abandonarem perquè la seva memòria és la nostra lluita. Per això tornarem a concentrar-nos a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el dissabte 29 de maig, a les 12 del migdia. Per a denunciar que lluny de rebre la justícia exigida, volen tornar-nos a jutjar per demanar veritat, justícia i reparació, un fet intolerable per part d’un estament sord a les nostres reivindicacions, cec a la democràcia i que dirigeix l’espasa contra les víctimes dels que mai no han deixat de portar la balança. No volem una justícia independent del sistema democràtic.

MESA DE CATALUNYA

dimarts, 11 de maig del 2010

Carta Oberta per demanar reconeixement moral, jurídic i econòmic per als maquis


Joan Busquets i Angel Fernandez a la presentació
de les memòries de Joan "El Senzill" a Berga el 21/9/08 Foto: MJBarreiroLG



CARTA OBERTA

Benvolguts/udes senyors/es,

La present és per informar que amb data de l’1 d’octubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgués una pensió als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme.

En resposta a aquesta petició, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepció tot informant que havia enviat una còpia de la carta al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè coneguessin la inquietud del demandant i se’n derivessin, si s’esqueia, els efectes oportuns i corresponents.

Han passat sis mesos des que vaig rebre aquest comunicat, des d’aleshores encara estic esperant una resposta ferma i precisa sobre el problema plantejat.

És el motiu pel qual l’entitat de la qual formo part, ha decidit sense demora demanar l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis, igual com es va fer amb els militars i carrabiners de la II República, per mitjà d’una llei si cal i amb les conseqüències que se’n derivin.


Si el Govern de la Generalitat aprova aquesta petició, probablement, altres comunitats la secundaran, com va passar quan la Generalitat va aprovar el 2001 un decret llei que regulava compensacions econòmiques a favor dels expressos polítics del franquisme que havien quedat injustament marginats per no tenir 65 anys fets, el 31 de desembre de 1990. Les circumstàncies són molt semblants.

No valen excuses, en cas d’una eventual negativa, no podran culpar al govern de Madrid o al Partit Popular de ser el responsable que aquesta iniciativa no hagi estat aprovada. El Govern de la Generalitat de Catalunya té ara una ocasió única de resoldre aquest assumpte, naturalment sempre que hi hagi una voluntat política de fer justícia.

Probablement, encara deuen sonar a les orelles d’algunes persones els eslògans franquistes, que titllaven als maquis de criminals, malfactors, bandolers i altres adjectius d’aquest tipus. Van ser la cantarella preferida dels feixistes de l’època i que no es cansaven de repetir per tal de desprestigiar als seus enemics, als pocs que s’hi van enfrontar directament. Això ens fa pensar en alguns polítics catalans, a desgrat seu, deuen haver estat influenciats per l’esmentada cantarella intoxicadora i per això encara tenen una idea equivocada de la qüestió, d’altra manera no comprenem aquest infundat recel cap aquest col•lectiu, el dels maquis.

Ningú pot posar en qüestió el sacrifici d’aquelles dones i homes, que per oposar-se a la dictadura van arriscar la seva llibertat i en moltes ocasions les seves pròpies vides.

A Catalunya queden molt pocs maquis en vida, probablement, no més de deu. És una ignomínia que a hores d’ara encara haguem de seguir reivindicant un dret que altres països europeus van reconèixer en acabar la II Guerra Mundial, atorgant una pensió sense necessitat ni tan sols de demanar-la. Els militars franquistes bé cobren una pensió, em pregunto per què ells sí i els guerrillers no?

Per tot l’exposat demanem l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis.

Atentament,

Joan Busquets i Verges, ex maqui, vint anys de presó


Berga, 30 d’abril de 2010



Altres maquis

Ángel Fernández Vicente, ex maqui, setze anys de presó


Col•lectius signants

Centre Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Ateneu Columna Terra i Llibertat (Berga)

Marxa-Homenatge als Maquis

Sindicat d’Activitats Diverses de Berga de la Confederació General del Treball (CGT)

Amics d’Agustín Rueda

Federació Local de Sindicats de Sallent de la CGT

Col•lectiu A les Trinxeres (Ponent)

Kamilosetas Muskaria (Ponent)

Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona)

Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT

Confederació Nacional del Treball de Catalunya i Balears (CNT-AIT)


Podeu enviar la vostra adhesió a: cejeb@cejeb.org

dilluns, 10 de maig del 2010

Dijous 13 a les 19 ,30h a la Sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès "La voluntat de lluita als 70 anys de la fundació del Front Nacional de Catalunya ( FNC)"

Benvolguts,

Us fem arribar informació sobre l’acte que es celebrarà el proper dijous 13 a les 19,30h a la Sala d’actes de l'Ateneu Barcelonès una conferència amb el títol: "La voluntat de lluita als 70 anys de la fundació del Front
Nacional de Catalunya ( FNC), a càrrec de diversos conferenciants que van militar a aquesta organització veterana de l'independentisme.

Agustí Barrera i Carles Sastre exposaran la història del FNC i les seves trajectòries personals durant la militància clandestina.

També hi participaran l'historiador Bernat Castany i l'expresident del Parlament de Barcelona i militant republicà Heribert Barrera.

En el 70è aniversari de la creació del FNC aquest acte vindicarà el paper de la resistència d'aquesta organització política nascuda per combatre la dictadura franquista, una organitzacció que va perviure fins als anys 80 com a partit, però que va iniciar la seva activitat com a grup armat i d’agitació als any 40.

L’any 1995 ja es va fer al Palau Moja de Barcelona una exposició sobre 50è aniversari del FNC, més tard el 2000 s’organitzà un homenatge a la secció militar del FNC també a Barcelona al restaurant Via Fora-Espai Mallorca, fa cinc anys l'Associació Patriòtica Catalunya 1640 va organitzar un acte institucional d'homenatge als militants del FNC, persones que durant la Dictadura feixista va militar activament a favor de les llibertats nacionals i socials del Poble Català.

Per més informació:
Agustí Barrera
93 793 86 65

                                        
*Front Nacional de Catalunya (FNC)

El Front era un moviment de resistència pura, sense cap matís ideològic. El seu objectiu era lluitar per la llibertat de Catalunya i per la dignitat del’home en un model de societat avançada.

Aquesta organització no era un partit polític sinó un moviment patriòtic que va aplegar un seguit de catalans que no es preocupaven per definir-se per una ideologia política concreta.

A l'interior de la Catalunya derrotada per la guerra del 36 al 39, alguns joves havien aconseguit tornar a la normalitat, entre ells Josep Munté, d’EC, que es va posar en contacte amb Enric Pagès que havia militat a la

FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) i al BEN (Bloc Escolar Nacionalista), i després amb antics militants de NS!, Estat Català, FNEC i BEN.

Així és com es va formar el que varen anomenar Front de la Joventut i van començar a fer les seves primeres accions clandestines: facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits. Però el començament real del Front Nacional de Catalunya, com a tal, és l’hivern d’entre els anys 1939 i 1940, quan es va fundar a París per Joan Cornudella i Barberà i Antoni Andreu i Abelló en nom d'Estat Català, sector dissident, per part de: Manuel Cruells, com a exmilitant de les Joventuts d'Estat Català; Enric Pagès, en nom dels militants de l'interior, i Jaume Martínez i Vendrell, en nom de NS!.

Aquests personatges pensaven que si les tropes aliades vencien els exèrcits feixistes ajudarien obertament els resistents catalans. Aquest contacte amb  els aliats feia pensar que la fi de la Segona Guerra Mundial reportaria grans avantatges per a Catalunya i les seves ànsies de llibertat.

Primer, es va intentar establir converses amb les potències aliades per crear una unitat combatent catalana al costat dels aliats contra les tropes alemanyes i italianes. A canvi, es demanaria el reconeixement de Catalunya.

Òbviament, aquestes gestions no van tenir èxit.

Més tard, però, es van començar a organitzar cadenes d’evasió pels aviadors aliats a través de la frontera pirinenca, es van establir contactes amb els serveis francesos, britànics i polonesos, amb el Deuxième Bureau francès i amb els canals d’evasió francesos; es va muntar una xarxa d’informació que va arribar fins a Cartagena. En total van existir 43 grups de 5 persones que passaven la informació; la informació era centralitzada a Figueres i després arribava a Perpinyà.

La informació que passaven era d’on eren estacionades les tropes franquistes, on tenien els dipòsits d’armes, com eren les seves comunicacions, etc. En definitiva, es tractava de potenciar el desembarcament aliat per Catalunya, que finalment es va fer per Sicília.

Per les línies d’evasió muntades pel FNC a Puigcerdà, Sant Llorenç de Cerdans i el coll de Banyuls arribaren a passar fins a 800 aviadors de les forces aliades. L'itinerari era fins a Gibraltar o Lisboa, la xarxa es deia Alibi Moreau, en la qual també va participar Chaban Delmas que, posteriorment, va ser ministre amb de Gaulle.

La col·laboració dels catalans amb la causa aliada, fins i tot va reportar la màxima medalla de la resistència francesa i del Deuxième Bureau a Jaume Cornudella (un dels caps del FNC).

Però, l'any 1944 s'havia reconstruït novament el Front: Jaume Cornudella, Andreu Abelló i altres patriotes van passar la frontera i van començar a refer-lo. Al cap de l'any el FNC era dirigit i organitzat d’aquesta manera: president: Antoni Andreu i Abelló; secretari general: Jaume Martínez i Vendrell; més cinc consellers: de premsa i propaganda, serveis, acció política i social, organització i joventuts.

L'any 1947 l'EC es va retirar del FNC i el mes de novembre del mateix any es va celebrar la I Conferència del Front Nacional de Barcelona-ciutat.

A causa de la detenció d’un membre d’un escamot del FNC que tenia com a missió penjar unes grans banderes catalanes a l’estadi de Montjuïc i arrel de les tortures que sofreix, cauen detinguts: Jaume Martínez i Vendrell, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch, Alexandre Viladrosa i Mas, Jaume Castells i Lluelles, Gregori Font i Cativiella, Ferran Valls i Mención, Francesc Gonzàlez i Graells, Antoni Romeu i Just, Pere Vegué i Ligoñà, Josep Oriol Domènech i Llavallol, Joan Iranzo i Adrover, i Mercè Oller i Prat.

Les condemnes anaven des dels 20 anys de Jaume Martínez i Vendrell, fins als 6 mesos i un dia de presó menor per Joan Iranzo i Adrover. Aquells dies Ferran Marull i Duran, Manuel Camps, Manuel Caballeria i Josep Oriol Paià i Carbonell, també components del FNC van ser declarats amb rebel·lia.

La darrera acció propagandística important del FNC va ser el 27 d'abril de 1947. Aquell dia se celebrava l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest acte va ser autoritzat pel governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba. Es van aplegar a Montserrat entre 70.000 i 100.000 persones. Hi van assistir: Martín Araujo, en representació del Caudillo; el governador civil de Barcelona; el bisbe de Barcelona, Modrego; el de Solsona, Enrique y Tarancón, i el legat pontifici i cardenal de Tarragona, Arce Ochoterena. Enmig de l’acte es van llençar octavetes, unes signades pel FNC i altres no signades. I, en el moment culminant, una immensa senyera va ser desplegada a la muntanya, al Gorro Frigi, que va ser col·locada per Joan Espinet i Manuel Fontic. A causa d’aquesta acció del FNC va ser destituït el governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba, que va ser substituït per Eduardo Baeza Alegría.

El suport i reconeixement per part de les potències aliades del govern de Franco va desmoralitzar els resistents independentistes. El FNC va aturar la seva política d'accions armades i va restar com un partit clandestí.

Per la seva història i pel moment en què va realitzar les seves accions, a l'immediata postguerra, el Front Nacional de Catalunya va patir brutalment la repressió; anys més tard, alguns dels militants del FNC van donar suport a grups com FAC o EPOCA.

Per la ruptura amb el Franquisme la fi de la impunitat dels crims de la dictadura. [Adheriu-vos]


Davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista arran del procés contra el jutge Garzón, les organitzacions i persones que signem aquest manifest volem fer les següents consideracions:

La dictadura franquista es va fonamentar en l'extermini planificat de les persones vinculades a sindicats, partits polítics d'esquerres i catalanistes, i també persones i grups que compartien els objectius del projecte reformador de la República. Al cap i a la fi, el cop d'Estat de 1936 i la posterior dictadura s'ha d'entendre com la lluita del feixisme (recolzat per una part important del capital) contra el projecte reformador frontpopulista, que la dreta percebia que podia donar pas a un procés de transformació revolucionària.

Més de 150.000 persones van ser víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials al conjunt de l'Estat per part de l'exèrcit de Franco, tant durant la guerra com els anys posteriors. Diversos estudis indiquen que als Països Catalans, aquesta repressió es va situar a prop o va superar les 30.000 persones assassinades o mortes en centres de detenció per fam, pallisses i malalties.

L'anomenada Transició democràtica iniciada els anys setanta va perpetuar el silenci imposat sobre la repressió feixista per la dictadura i va defugir la responsabilitat d'investigar els crims contra la humanitat del Franquisme. Aquells crims poden ser qualificats de genocidi, ja que va significar la persecució i eliminació planificada dels oponents polítics (sindicats, organitzacions de l?esquerra política, mestres, presoners de guerra, etc.) per part de l'Estat franquista.

La Transició, i els governs que l'han continuat, no han impulsat les exigències que el dret internacional estableix en la investigació i persecució dels crims contra la humanitat (concretades en la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les NNUU del 1968 i més recentment la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçoses del 2006). En canvi, va aprovar la Llei d?Amnistia del 1977, que ha permès no jutjar aquells crims (recordem que l'any 2008 el Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides va demanar-ne la derogació).

Més recentment, el govern del PSOE amb el suport entre d'altres de CIU i ICV, va aprovar la Llei estatal 52/2007 (la llei de la memòria històrica), que manté aquesta situació d'impunitat perquè no revisa la qualificació jurídica de la violència de la Guerra Civil i dels anys posteriors que va fer la Ley de responsabilidades políticas del febrer de 1939. Així doncs, aquesta llei reactualitza el pacte de la Transició.

També volem recordar que l'actual Audiència Nacional espanyola és l'hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura. Actuacions recents de l'Audiència Nacional (cas Egunkaria o procés 18/98, per exemple) mostren que aquesta institució continua sent un tribunal d'excepció. La seva pràctica sovint encobreix violacions de drets humans i tortures, com han assenyalat diversos informes del Comitè de Drets humans de les Nacions Unides o la sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre les detencions de l'any 1992. En el marc d'aquest tribunal, no podem oblidar que Garzón, que ara està encausat per voler investigar alguns crims del Franquisme, ha estat un dels jutges que ha encapçalat processos judicials de l'Audiència Nacional motivats per raons de persecució política i que ha emprat mètodes com la detenció en aïllament que emparen la tortura. És per això que pensem que un tribunal hereu de l'Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme.

Més de trenta anys de la fi del Franquisme no ha estat jutjada cap persona amb responsabilitats durant la dictadura. Això ha comportat que les classes que van resultar beneficiades econòmicament pel Franquisme hagin pogut mantenir els seus privilegis i estatus. Per contra, les treballadores i treballadors hem continuat patint desigualtat i explotació laboral. A més, el fet que no es fes una ruptura amb la dictadura també ha permès a l'Estat espanyol impedir exercir el dret a l'autodeterminació als Països Catalans i a la resta de nacions que sotmet.

Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives . És per això que entenem que resta encara pendent:

Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc.

Derogar la Llei d'Amnistia del 1977 que manté la impunitat.

Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.

Suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura.

Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).

Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.

La creació d'un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys s'hauria d'haver obert contra la dictadura.

7 de maig de 2010


Adhesions al manifest per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura


Primera llista d'organitzacions adherides:

Associació Memòria Contra la Tortura

CGT-Catalunya

CUP (Candidatura d'Unitat Popular)

Endavant

Kaosenlared.net


Primera llista de persones adherides:

Josep Fontana Lázaro, historiador i catedràtic emèrit de la UPF

Doris Ensinger, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i vídua d'ex-pres polític

Josep Maria Pi Janeras, ex-pres polític del franquisme

Ermengol Gassiot Ballbè, professor i arqueòleg forense del Departament de Prehistòria de la UAB

Ramon Piqué Huertas, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i membre de l'Associació Memòria Contra la Tortur

Maria Ferrer, membre de l'Associació Memòria Contra la Tortura

Manel López Esteve, historiador i investigador de l'IUHJVV-Universitat Pompeu Fabra

Andreu Ginés Sánchez, doctor en Història i investigador del franquisme

Gerard Horta, professor del Departament d'Antropologia Cultural Hª d'Amèrica i Africa de la UB

Pedro Castro Martínez, Professor titular del Departament de Prehistòria de la UAB

Fabià Díaz Cortés, professor del Departament de Geografia de la UAB

Fèlix Balanzó Guerendiain, professor titular de Ciències de la Comunicació de la UAB

José Luís Terrón Blanco, professor titular de Ciències de la Comunicació de la UAB i director de l'In-Com

Sònia Sánchez Busques, professora de la Facultat de Psicologia de la UAB

Ramon Lladó Soler, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB

Manuel Márquez Berrocal, Historiador, professor de secundaria i fundador de kaosenlared.net


Per adherir-vos-hi envieu un correu electrònic a:


dijous, 6 de maig del 2010

Visita non grata


Fa pocs dies vam assistir a l’acte que el Memorial va commemorar a l’antic Camp de la Bota i a la sortida vam passar per davant de les casetes de la Feria de Abril i, enganxada al camí de sortida de forma ben ostentosa i visible n’hi havia una que es titulava de los Antiguos Caballeros Legionarios
Tots sabem a quin costat de la guerra van lluita els antiguos legionarios, oi?
Però el govern de Catalunya els continua subvencionant.

Enric Padrosa
President associació Josep Narcís Roca i Ferreras
d'estudi, debat i difusió de l'esquerra independentista


Fotos MJBarreiroLG
18/4/10

Actes de record de Companys en els 70 anys del seu afusellament


Benvolguts companys i companyes,

Enguany farà setanta anys de la detenció, lliurement i afusellament del President Lluís Companys i Jové a Montjuïc. La Comissió de la Dignitat pensa realitzar una sèrie d'actes per recordar els fet ocorreguts amb tres actes. El primer serà Le Baule, a Bretanya, el 13 d'agost, per commemorar el dia en què el President fou detingut per la policia militar nazi. Hi pensem realitzar un senzill però emotiu acte amb la col.locació d'una placa en la casa on fou detingut. Posteriorment en farem un altre a l'ex-DGS de Madrid (actual Presidència C.A.M.) si ens deixen, i a Barcelona (segur) de la què no podem avançar gaires detalls de moment més enllà d'apuntar-vos que si surt com tenim previst serà espectacular. El significat que volem donar a aquests actes és de reivindicació de la figura del President des de la denúncia per la negació de l'actual règim espanyol a anul.lar judicialment la seva sentència a mort, com ha denunicat en un brillant article el professor Joan B. Culla que incloem al final d'aquesta nota.

Volíem que col.laboréssiu en tres sentits:

1) Amb l'adhesió de la vostra organització a aquests actes.

2) Amb la presència dels vostres adherits o socis a l'acte de Le Baule en una magnífica excursió organitzada que s'hi farà.

3) Amb la publicitació d'aquestes consignes entre tota les associacions i persones a qui pugui interessar.

Rebeu una cordial salutació,

Pel Secretariat de la Comissió de la Dignitat.

envieu respostes a:

mòbil 625370661 o 665727329