dissabte, 24 d’abril del 2010

La UGT convida els seus afiliats i afiliades a participar a la concentració en defensa dels valors democràtics


La UGT de Catalunya forma part de la plataforma "Un clam de justícia" que aplega ciutadans i entitats que tenen com a objectiu comú la defensa dels valors i la memòria democràtica. Que la Falange i Manos Limpias asseguin a la banqueta dels acusats el jutge Baltasar Garzón per pretendre investigar els danys de les víctimes d'una dictadura, requereix l'atenció ciutadana, ja que és un atac directe als principis bàsics de la democràcia. Les víctimes del franquisme tenen dret a reclamar la justa reparació que recullen els tractats internacionals i la Declaració Universal dels Drets Humans.

Dia, hora, lloc

Dissabte, 24 d'abril, a les 18.30 hores, a la plaça de Sant Jaume (Barcelona)

Documents adjunts

Us adjuntem el manifest, i l'enllaç a la web de la plataforma "Un clam de justícia".

dijous, 22 d’abril del 2010

Manifest de L'Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire)


Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire).

C/ Provença, 545-544 escala A 1er 2a.08025 Barcelona.

Telèfon i fax: 93-348.07.35.
E-mail: a.a.m.republica@gmail.com.
Web: http://aamr.cat/


MANIFEST

L'Associació d'Antics Militars de la República, amb seu a Barcelona, assabentats de les causes iniciades per certs magistrats del Tribunal Suprem contra el Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón Real, manifestem el següent:

Creiem que és necessari que els efectes de les injustícies i greuges comesos pels militars revoltats contra el govern legalment establert amb data de juliol del 1936, així com del règim tirànic que se'n derivà d'aquesta revolta, siguin de la millor forma possible compensats en benefici de les persones que han estat víctimes, així com dels seus familiars.

Com a exemples esmentem la necessària revisió o anul·lació del judici que un tribunal d'excepció va impartir contra el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, degut a les manifestes injustícies comeses en aquest procés, i també la necessària recerca, exhumació i identificació dels cossos dels morts per la repressió perpetrada pel règim franquista, i el seu lliurament als familiars vius, per a la seva nova inhumació o incineració en unes condicions dignes.

Tanmateix, hi ha evidències i testimonis que ens informen de nombrosos delictes perpetrats per les autoritats d'aquest règim tirànic que poden ser qualificats de crims de genocidi o contra la Humanitat, delictes que tenen com a particularitat que no prescriuen, d'acord amb les normatives internacionals. Aquests mateixos tipus de delictes han estat ja jutjats en diferents Estats del món i han causat sentències condemnatòries.

Per la qual cosa, creiem que la labor compensatòria que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i altres jutges, fiscals, advocats i juristes, puguin fer en aquest sentit esmentat, s'adiu amb el Dret internacional i concorda amb els propòsits fundacionals de la nostra associació.

Demanem, doncs, que el Tribunal Suprem arxivi les causes obertes contra l'esmentat jutge Garzón per tal que aquest pugui continuar amb aquesta labor citada.

A Barcelona, a 21 d'abril del 2010.

Junta Directiva de l'Associació d'Antics Militars de la República.

dimarts, 20 d’abril del 2010


*21 d'abril - 19.30 h
Conferència de Julián Casanova 'Història i memòria de la II República'.

Presenta Borja de Riquer.

*29 d'abril - 19.00 h
Inauguració de l'exposició 'Fosses, un passat no oblidat'.

Tots els actes esduran a terme al Espai Memorial Democràtic.

Via Laietana, 69 (08003, Barcelona)

dilluns, 19 d’abril del 2010

Manifest contra l'intervenció de Varela i companyia




Manifest de les Associacions de la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya i Mallorca respecta a la querella interposada contra els magistrats del Tribunal Suprem, Senyors Varela i Saavedra.
Nosaltres, Associacions de familiars de víctimes del franquisme, i davant lesactuacions de la Sala Segona del Tribunal Suprem, especialment del seu President Sr. Juan Saavedra i del Magistrat Sr. Jutge Luciano Varela, hem considerat que hem de fer pública la nostra postura i les raons per les quals els hem interposat una querella criminal.
Fa massa anys que confiem que algun dia a Espanya s'exigissin
responsabilitats pels crims contra la humanitat que es van cometre durant el franquisme. Quan una llum d'esperança s'havia obert per a nosaltres, amb la causa iniciada pel jutge Garzón, hem vist truncades les nostres esperances davant les denúncies interposades per la ultradreta espanyola, les quals admeses a tràmits i acceptades judicialment han provocat que sigui encausat i dut a judici per presumpte delicte de prevaricació i amb això tancar qualsevol possibilitat a noves investigacions sobre crims que ens afecten directament.
En el procés dirigit contra el Jutge Sr. Garzón es persegueixen múltiples objectius. El primer desfer-se d'un Jutge que molesta. El segon, i principal, tancar l'accés a la tutela judicial efectiva que com víctimes tenim. Per això, i davant actuacions concretes dels Magistrats, Srs. Varela i Saavedra, hem decidit interposar una querella criminal que confiem sigui tractada amb el rigor
jurídic i el respecte degut.
Estem convençuts que a Espanya existeixen bons i valents jutges i és en ells en qui confiem per algun dia esclarir els fets, establir la veritat, arribar a la justícia i obtenir reparació pel sofert.
Respecte de la querella volem aclarir que:
1º.- S'ha interposat en funció dels actes propis de les persones en contra de les quals ens dirigim. És a dir, els magistrats Sr. Luciano Varela i Sr. Juan Saavedra, qui amb les seves accions, entenem, han incorregut en delicte de prevaricació. Davant accions concretes, que les entenem com delictives, hem accionat els mecanismes propis de l'Estat de Dret que no són altres que els
establerts en les lleis en vigor.
2º.- Resulta sorprenent que uns Magistrats del Tribunal Suprem apareguin com desconeixedors de la rellevància i prelació que en el nostre ordenament tenen els tractats internacionals signats per Espanya (per mor de l'article 10 de la Constitució Espanyola) i, en virtut d'ells, els crims de lesa humanitat comesos durant el franquisme ni han prescrit ni són amnistiables. No és creïble ni
admissible que s'entengui que aquests magistrats han actuat per error o confusió. Ho han fet agracien i amb ignorància deliberada no només de les seves obligacions sinó de les normes que han de regir els seus respectius comportaments. Es compleix amb els requisits del tipus penal que hem imputat i no és creïble que els magistrats desconeguin la Declaració Universal dels Drets Humans, els Pactes de drets del 1966, i tractats com la Convenció contra la Tortura, la Convenció sobre Desaparició Forçada de Persones, tots ells signats per Espanya i, per tant, parteix integrant del “corpus” jurídic espanyol d'obligat compliment.
Tampoc és creïble que desconeguin la figura del delicte de prevaricació, que han dut més enllà del permissible legalment. Interpretar la llei d'amnistia amb base en el dret internacional no pot ser mai un fet criminal, perquè entra en la funció del jutge i en el de la interpretació, i no el de la prevaricació. Solament amb raons que no entenem ni compartim, totes elles de caràcter –espureases pot entendre que la forma d'actuar del jutge Sr. Garzon és jurídicament insostenible i irracional.
4º.- La Jurisdicció espanyola no només és competent per a investigar i enjudiciar aquests fets sinó que, a més, és la jurisdicció preferent i l'obligada a realitzar-lo. La desaparició forçada, a més, és un delicte d'execució permanent, que segueix cometent-se mentre es mantingui la desaparició. Resulten, per això, particularment paradoxal que la jurisdicció espanyola hagi estat capaç de perseguir a crims contra la humanitat per desaparicions forçades i tortures sistemàtiques comeses a altres països, i no les comeses a Espanya.
5º.- No estem defensant a un jutge en detriment d'uns altres sinó, simplement, actuant en defensa dels nostres interessos com a víctimes i, a més, en defensa dels interessos generals del nostre poble perquè, d'una vegada per sempre, transitem cap a una autèntica democràcia en la qual la veritat i la justícia estigui per sobre dels interessos polítics dels vencedors i responsables de crims tan greus com les comeses durant el franquisme. L'estat de dret té un deute pendent amb les víctimes de la guerra civil espanyola i de la dictadura, que s'ha d'esmenar a través del dret de les víctimes a recursos efectius com són l'exercici del dret a la veritat, a la justícia i a la reparació, tots ells pilars de qualsevol Estat de dret.
6º.- La nostra querella no és un atac a la independència judicial sinó un aporti per a, precisament, consolidar-la i defensar-la sempre des de la perspectiva que, en una autèntica democràcia, tots som qüestionables i subjectes a exigències de responsabilitat pels nostres actes. Ser membre del Tribunal Suprem o, fins i tot, simple Jutge o Magistrat no és una porta oberta a la impunitat i, molt menys, quan s'està actuant de forma tal que s'incorre en conductes delictives.
7º.- Les postures corporativistes d'algunes associacions de Jutges i Fiscals podríem entendre-les, però no compartir-les ni acceptar-les. Perquè les mateixes se sustenten en un desig de pretendre mantenir la estatus quo existent fins a aquests moments. No es pot pretendre emparar els comportaments dels querellats, Srs. Varela i Saavedra, sense, al mateix temps, generar una ombra de desprestigi sobretot un col·lectiu en el qual hi ha grans persones, professionals i, sobretot, compromesos amb els valors de la Justícia i la democràcia. Ens sembla, a més, incompatible invocar la independència judicial i defensar alhora a aquells magistrats que, precisament, la posen en greu perill. El qüestionament del procés que va obrir el jutge Sr. Garzón podia fer-se, com es va fer, des de l'òrbita jurídica a través dels àmbits processals oportuns. No obstant això, l'atac directe a l'instructor atribuint-li la comissió d'un delicte inexistent, representa una utilització espúria de la via penal que resulta inadmissible i clarament prevaricadora. Més enllà de la sort de Garzón, en aquest debat estan en joc concepcions essencials de l'Estat de
dret. El procés contra el jutge Garzón representa un greu precedent que té com a conseqüència l’atemoriment , des d'una via autoritària, d'aquells jutges que raonen per si mateixos. I a una visió jerarquitzada i subordinada de la interpretació de les normes.
8º.- La independència judicial com millor es garanteix és amb el correcte funcionament de la pròpia administració de justícia i és una aberració confondre independència judicial, que és una garantia individual de cada jutge o magistrat, amb l’inqüestionabilitat de la justícia. Aquí, i si estem en una autèntica democràcia, tots hem de respondre pels nostres actes i és inadmissible que es pretengui abrigar comportaments com els descrits en la nostra querella.
9º.- No estem d'acord amb la pròpia existència de la Llei d'Amnistia de 1977.
Creiem, no obstant això, que una correcta interpretació de la mateixa obliga a un previ coneixement dels fets, de les identitats dels culpables i de l'assignació de responsabilitats. No pot existir amnistia, ni indult ni perdó sense abans existir un procés judicial en el qual es determinin les responsabilitats que a cadascú li corresponguin. Fins a ara, el que es ve intentant fer és presentarnos la Llei d'Amnistia com si la mateixa fos una de "punt final" i no ho és.
Aplicar la llei de forma respectuosa amb el dret internacional per a remoure els obstacles interns que perpetuen la impunitat és, sense cap dubte, el que hauria de fer tot jutge, quan estem davant greus violacions de drets humans en tant crims de dret internacional.
10º.- Tots aquells que estan actuant per a impedir l'esclariment dels delictes comesos durant el franquisme, siguin o no jutges, tenen unes concretes responsabilitats legals i és el nostre deure i dret, com víctimes d'aquests delictes, l'exigir judicialment les responsabilitats que considerem oportunes. El Tribunal Suprem no és un òrgan inqüestionable i hauria de servir de referència
moral a tota la ciutadania però, amb comportaments com els quals es vénen generant per membres de la Sala Segona d'aquest Tribunal és evident que la imatge pública de l’alta institució Judicial surt greument danyada i genera un estat de frustració i desconfiança a les quals com víctimes del franquisme hem de dir JA N'HI HA PROU.
Criminalitzar el debat jurídic resulta altament preocupant per a l’independència judicial, en quan s'imposa el seu criteri d'interpretació des de la cúspide com si estiguéssim davant una organització de caràcter militar. És una imatge del passat. A més, amb això es desactiva la imaginació jurídica, modela jutges conformistes i sotmesos al poder i a la jerarquia. Es genera amb això un obstacle insalvable per a la imprescindible evolució de la jurisprudència i imposa una cultura judicial autoritària no acord en un estat democràtic. Cultura judicial autoritària que ve a vincular-se amb la impunitat dels crims d'estat comesos durant la dictadura i que fa amb això immunes de fet i de dret als responsables del passat i del present, dedicant la seva potestat a perseguir a la ciutadania que més sofriment ha patit els efectes devastadors de la dictadura. Per això tornem a dir, JA N'HI HA PROU i no A LA IMPUNITAT.
Aquestes i no altres són les raons que ens han dut a querellar-nos en contra dels jutges Srs. Varela i Saavedra.
Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (Manel Perona 656802338) i Associació Memòria de Mallorca (Maria Antònia Oliver 625454500)

Activitats amb motiu dels actes commemoratius del 50è aniversari de la mort en combat del guerriller antifranquista Quico Sabaté



Benvolguts / Benvolgudes,

Ens plau informar-vos de les activitats que es duran a terme la setmana vinent, en motiu dels actes commemoratius del 50è aniversari de la mort en combat del guerriller antifranquista Quico Sabaté


·Projecció de la pel·lícula LUCIO, basada en la vida de Lucio Urtubia

22 d’abril 2010 sala petita de l’ateneu de Sant Celoni 20h

·Xerrada-debat “Quico Sabaté, una vida a la resistència clandestina”

24 d’abril 2010 sala petita de l’ateneu de Sant Celoni 19h

Comptarem amb la presència de:

-Fina Ferrando Historiadora

-Lucio Urtubia Activista anarquista i amic d’en Quico a París

-Alba i Paquita Sabaté filles d’en Quico Sabaté

Us hi esperem!!

Comissió 50 anys Quico Sabaté

Un clam de Justícia!


AMICS I AMIGUES

DIMARTS 20

13 H - PARANINF UNIVERSITAT BARCELONA

FEU CORRER LA NOTICIA

Amics i amigues, Us envio un enllaç

(http://nosquedalapalabra.org/unClamDeJusticia.htm)
on trobareu tota la informació de l'acte ciutadà que tindrà lloc el dimats día 20, a les 13 hores, al Paraninf de la Universitat de Barcelona, en suport al Jutge Baltasar Garzón. També ho trobareu a Google (Un clam de justicia).

Feu correr la notícia.

Us hi esperem,

Rosa Regàs

Un clam de justícia!

Plataforma que aplega a ciutadanes, ciutadans i a diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors i la memòria democràtica. Suport al jutge Baltasar Garzón “L’oblit és un insult a la consciència i a la dignitat humana” Que Falange i Manos Limpias asseguin a la banqueta dels acusats a Baltasar Garzón, el jutge que ha pretès investigar els danys a les víctimes d’una dictadura, requereix l’atenció de la ciutadania, ja que és un atac directe als principis bàsics de la democràcia.

1a convocatòria: Acte públic

Dimarts, 20 d’abril, a les 13 hores

Paranimf de la Universitat Central de Barcelona (plaça de la Universitat, metro Universitat)

Hi participen: José M. Mena, Paco Ibáñez, Salvador Giner, Els Comediants, Joan, Margarit, Joan Ollé, Monika Zgustova, Marina Rossell i Rosa Regàs.

Autor del cartell: Frederic Amat

2a convocatòria:

Dissabte, 24 d’abril, a les 18,30 hores

Concentració ciutadana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
L'acte es transmetrà en directe per internet. (encara per concrertar)
El manifest parlarà en defensa de la memòria democràtica i com a acte de dignitat col.lectiva
Organitza: Paco Ibáñez, amb la col.laboració de UGT, CCOO, Amics de Pasqual Maragall i el Memorial Democràtic
Qui vulgui adherirse: info@aflordetiempo.com

diumenge, 18 d’abril del 2010

Els consells de guerra: les onze afusellades del Camp de la Bota


Gràcies a la documentació penitenciària és possible identificar les onze recluses de les Corts afusellades al Camp de la Bota durant els anys 1939 i 1940. Més enllà dels seus noms, l'anàlisi dels consells de guerra a què van ser sotmeses ens descriu les seves dades biogràfiques més bàsics, així com les circumstàncies i motius de la seva detenció i condemna a mort.

Llegir document

Ramon Muns i Paco Ibáñez, en concert a Sant Celoni


Dissabte 22 de maig

A las 18h. a la Sala petita de l'Ateneu de Sant Celoni:

"Els guerrillers, l’oposició armada al franquisme"

Xerrada debat

Amb la participació de:

Un representant de la Comissió 50 Anys Quico Sabaté

Just Casas (membre de CNT/AIT)

Joan Busquets “el Senzill” (exguerriller llibertari)

Àngel Fernàndez (exguerriller llibertari)

Dolores Cabra (Archivo Guerra y Exilio)

Francisco Martínez “Quico” (Agrupació Guerrillera de Lleó – Galícia)

Esperanza Martínez “Sole” (Agrupació Guerrillera de Llevant – Aragó)

-A les 10 del vespre a l’Ateneu de Sant Celoni
Ja estan a la venda de les entrades del concert d'en Paco Ibáñez i en Ramon Muns, que tindrà lloc a Sant Celoni el proper 22 de maig. Aquesta activitat s'engloba dins dels actes commemoratius del 50è aniversari de la mort en combat d'en Quico Sabaté.
El preu de les entrades és de 10 eur i es poden adquirir en els següents punts de venda:

1. Ciutat invisible (Barcelona)
2. Anònims (Granollers)
3. Llibreria Els 4 Gats (Sant Celoni)
4. Papereria Tretzevents (Sant Celoni)
5. El Cafetó (Sant Celoni)
6. Pastisseria Vila (Sant Celoni)
7. Can Rústic (Sant Celoni)
8. La Granja (Sant Esteve de Palautordera)
9. Tarambana (Cardedeu)
10. Casal Quico Sabaté (Sant Celoni)
11. Per internet, al correu de la comissió:
50aniversariquicosabate@gmail.com (fins el 17 de maig)

Comissió 50 anys Quico Sabaté

dissabte, 10 d’abril del 2010

Conferència: passat, present i futur del republicanisme a Espanya


Ponets:
·Enric Casanyes, Amical Mathausen
·Antonio Guardia, exiliat, nen de la guerra, fill de milicià desaparegut a França
·Agustín García, president honorífic d'Unión por la Tercera República
Dimecres 14 d'abril a les 17.00h
Lloc: Facultat de Geografia i História de la Universitat de Barcelona. Aula 402
(c/ Montealegre nº6, BCN)
Organitza: Unión por la Tercera República

14 d'abril de 2010 a Nou Barris no hi ha rei!


A Nou Barris no hi ha rei!

Dia: Diumenge 11 d´abril
Hora: 12:00h
Lloc: Pl. de la República (Antiga Pl. Llucmajor)

Acte del canvi de nom de la Plaça Llucmajor pel de Plaça de la República.

Aperitiu

Música amb el cantautor Jordi Montañez

Foto demanant el canvi de nom de la plaça

Repensar el barri ... Repensar LA CIUTAT ... PER CANVIAR EL MÓN.
De LLUCHMAJOR a la REPUBLICA - VOLEM CANVI DE NOM -

14 d´BRIL : a Nou Barris no hi ha rei!


Organitza: Trobada Alternativa de Nou Barris
http://trobadaalternativa9barris.blogspot.com/

14 d'abril de 2010 a Barcelona. Veritat, Justícia, Reparació i Republica